1 de des. 2019

Dimarts 3 de desembre. Martí Oliveras ha parlat deL TEMPS: LA METEREOLOGIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

En primer lloc en Martí Oliveres ens presenta els antecedents de la meteorologia a Catalunya. L’ Eduard Fontserè i Riba va ser el pare de la Meteorologia a Catalunya i l’Anna Rius la primera dona del temps.
Desprès, ens explica la importància de la geografia quan es parla del temps tot fent un repàs de les diferents zones geogràfiques de Catalunya des dels Pirineus a la Serralada Litoral, seguit de l’extensa divisió climàtica del territori fruit de la variació geogràfica que tenim.
Defineix temps i clima: temps són les condicions atmosfèriques en un lloc i moment determinat, i clima és el temps que de mitjana trobem en un lloc a través de la presa de dades durant un període (per exemple 30 anys).
A continuació el tema és “Com es fa la predicció meteorològica?” Quan el meteoròleg arriba a la feina de bon matí es pregunta “Què ha passat? i per esbrinar-ho consulta les pàgines web de la previsió meteorològica com Meteosat, meteoclimatic, aemet..Després ve la segona pregunta: “Què està passant?” I consulta les estacions meteorològiques, analitza els núvols que diuen moltes coses i també compta amb les xarxes socials de coneguts que l’informen. Finalment ve el tema clau que és “Què passarà? i aquí ve la part més tècnica d’anàlisi de les diferents pantalles amb els grans centres d’acció i mapes de fronts. S’analitzaran, anticiclons, depressions, masses estables o inestables, mapes de precipitació i pluges previstes o acumulades... Amb tot això es pot fer una previsió per un marge de temps. Més enllà de dos mesos és difícil “és una mica ciència ficció “.
Finalment ens comenta, fruit de la seva experiència a RAC1 i RAC105, com es presenta la previsió del temps a la ràdio on, saber-ho explicar bé i sintetitzat, és molt important. Ens explica que la proba de l’ascensor, que consisteix en sintetitzar la previsió atmosfèrica mentre l’ascensor  puja 15 plantes en un temps aproximat de 30 segons, dona molta idea pràctica de com definir el temps a la ràdio en poques paraules.
Com a eina final per consultar el temps ens aconsella que és més fiable el meteocat que les previsions que normalment mirem al mòbil. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

24 de nov. 2019

Xavier Pinyol ha parlat d' "INTROIT" o MANUAL D'URGÈNCIA PER ENTENDRE LA COBLA I LA MÚSICA DE LA SARDANA. Dimarts 26 de novembre.

Introit, melodia de flabiol d’introducció. Quina bona manera d’entrar fent un bonic passeig pels instruments, els músics i, com no, la música per a Cobla i les pròpies Sardanes. Per despertar l’interès, deixa a l’aire preguntes com: “Per què un introit? Què és la sardana? Amb breus i concretes paraules ens dona les pautes per entendre la teoria, i a continuació una mostra sonora per esvair, si cal cap dubte, una sardana del mestre Francesc Cassú, La màgia de les torretes.  
Una afirmació, “La sardana és una forma musical que molt sovint és ballada però també pot ser escoltada sense la necessitat de ser ballada”. Ens porta directes a parlar de la Cobla, fent una al·lusió als orígens, quan diu: del llatí “copola” unió o conjunt, en aquest cas d’instruments i de músics, de manera gràfica veiem la seva disposició actual, 11 músics i 12 instruments, observem l’ordre en l’espai, on el flabiol és el so més agut, acompanyat del tamborí, resseguim per ordre fins al contrabaix, l’instrument amb la tonalitat més greu, com a curiositat ens fa adonar que els contrabaixos per cobla usen 3 cordes en lloc de les 4 dels utilitzats a les orquestres. La descripció acurada de la resta d’instruments, continua amb el tiple, en Xavier n’és intèrpret, primer la teoria i a continuació ens mostra les peces bàsiques del seu instrument i ens fa una demostració sonora on podem apreciar els matisos que el caracteritzen, ens parla àmpliament de la tenora, la trompeta, el fiscorn i finalment del contrabaix, amb les seves peculiaritats i riquesa cromàtica. Per arrodonir i entendre-ho gaudim de la sardana d’en Vicenç Bou Record de Calella. No podem oblidar l’origen humil de la cobla, anomenada dels tres quartans, inicialment formada per 3 músics i 4 instruments, Tambor i Flabiol Sec, la Tanota i el Sac de Gemecs. Com en tot, l’evolució també arriba a la cobla, el gran regenerador és sens dubte el mestre Pep Ventura, que a la meitat del segle XIX, comença afegint i treien instruments fins a donar-li la forma actual, emfatitzant el protagonisme de la Tenora i Tible, i segons les partitures a la resta d’instruments, per exemple, obligada de Fiscorn. Un nou pas en l’evolució arriba el 1974, 
quan  Joaquim Serra publica el seu Tractat d’Instrumentació per a Cobla. Que ensenya, entre d’altres qüestions, com combinar de manera òptima, aprofitant les sinergies harmòniques que existeixen entre els instruments. Darrera de cada sardana sempre hi ha un motiu, en aquest cas podem escoltar la magnífica sardana, Jana, la tercera gràcia, composada per Xavier Pinyol a petició de l’avi de la Jana per celebrar el seu naixement. Ens serveix per aprendre com el compositor ha utilitzat els recursos a l’abast per compondre, en la tirada de curs s’exposen els motius melòdics i rítmics que sentirem al llarg de tota la sardana, i en les tirades de llargs, la introducció del tible, la tenora evoca la cançó de bressol i com li respon la cobla, el cant final amb la tenora i el fiscorn, en el salt petit entrelluquem la lluna i la pruna, arribant al fort final amb la combinació dels dos motius. 
Ara entrem en el terreny de l’estructura musical de la sardana i la seva explicació . Des de l’Introit, els curts, els llargs, el contrapunt i el cop final. Una descripció detallada ens porta a comprendre els diferents Estils de Sardana, els objectius pels què s’ha escrit, els propòsits i finalment l’estructura pròpiament dita, del ball, com exemple de l’exposició, escoltem la brillant sardana del mestre Conrad Saló, Gallardia. L’evolució de la sardana des d’un origen incert, fins que trobem documentació al segle XV, i ja dins del XIX el contrapàs era una dansa solemne de caire religiós ballada només per gent influent, que acaba amb un fragment curt on hi deixen participar tot el poble, en aquest punt Pep Ventura és decisiu per fer la seva valuosa aportació en la modernització de la sardana tal com avui coneixem. Seguint el fil conductor, ens projecta una imatge que d’una manera entenedora veiem l’estat actual del món sardanista. Des de dalt de l’escenari: 60 cobles actives. Músics amb estudis musicals i més qualitat. Ensenyaments de Grau Superior. Perfecció i millora dels instruments. Millors condicions laborals. Joves compositors: 300-400 estrenes. Propostes artístiques que combinen la cobla amb altres estils musicals. Des de baix de l’escenari: Públic gran, Poc relleu generacional, Visió poc moderna, Una societat oposada a la tradició associativa i Moltes opcions culturals o d’oci. 
Com a colofó, i per arrodonir  podem sentir i sobretot  gaudir de la bonica i emotiva sardana cantada, del mestre Roger Mas, El dolor de la BellesaResum Esteve Garrell i Homs, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

18 de nov. 2019

Miquel Pallarès va parlar sobre PENSAMENT POSITIU I ELS SECRETS PERQUÈ TINGUIN ÈXIT. Dimarts dia 19 de novembre.

El Dr. Pallarès va iniciar la xerrada afirmant que si pensem en negatiu encertarem en aquest sentit. Va insistir en que no ens han ensenyat a pensar i hem de lluitar per coneixents més.
Va parlar de la cultura Japonesa resumida en 7 paraules:
1.            Genki; Mantén la font (gen) de la teva energia (Ki). 
2.       Arigatou;  Agraeix les ajudes. 
3.          Jiyu; Respecta les llibertats, pròpies i alienes.
4.             Mitate; Visualitza i construeix.
5.             Shiken; Fes tot el que puguis sempre.
6.             Gambaru; Focalitza i no dispersis.
7.              Kawari; Aparca els teus dubtes.
Va parlar de Buda dient que volia dir l'il·luminat seguint 4 veritats nobles:
1.            Tota existència és patiment.
2.            L'origen del patiment és el desig  interns – externs (ego – possessions).
3.            El patiment desapareix si ho fa la causa.
4.            Seguir el camí òctuple.
El camí òctuple abraça 8 punts: saviesa/ignorància, pensaments correctes, paraules, fets, medi de vida, persistència/esforç, viu el moment i meditació. Va donar molta importància a la meditació.
El pensament no és l'encèfal sinó el que l'encèfal fa, en forma d'energia quàntica que es diferencia per la força que té i depèn de les freqüències de transmissió.
Per les ressonàncies magnètiques se sap que tenim uns 60.000 pensaments diaris, dels quals el 90% repeteixen i el 80% poden ser negatius (ones ràpides-ansietat). El pensament és lliure i com tota energia, es pot usar bé o malament. Consisteix en rebre estímuls energètics quàntics i donar respostes, El pensament representa el 6è sentit que dona vida a tots. Henry Ford deia que tant si creus que pots, com si no, tens raó.
El pensament negatiu; no puc, no faré, no aniré, no..., equivalen a vampirs emocionals que intenten fer-nos fracassar, si fracassem aprenem a no intentar-ho. Cal sortir de la zona de confort i pensar en positiu; puc, faré, aniré...  Aprendre coses noves, coneix-te i creu en tu, cal eliminar timidesa i vergonya...
Tenim milions de cèl·lules que és connecten entre elles per rebre estímuls i donar respostes, ho fan mitjançant la sinàpsid i l’alliberant neurotransmissor que donen resposta al que pensa el nostre cervell: si pensem amb por els neurotransmissors que és produeixen, ens fan baixar les defenses i no ens deixen eliminar les cèl·lules dolentes. Podem afirmar que pensament negatiu ens porta a salut negativa. El pensament negatiu ha de ser el primer i últim pas mentre que el pensament positiu és el primer pas
Pensament positiu, com a mínim crea felicitat i permet atreure allò que penses. Segons el Dr. Norman Vincent és la teràpia de les paraules: serenitat, tranquil·litat, paciència... La paraula té molt valor, ens fa millorar l'ajuda externa i les accions. Nosaltres tenim la clau del nostre cervell, el 95% del cervell és robot i el 5% és cognitiu. És del tot imprescindible coneixe’ns: va afirmar que no seràs feliç sinó saps que et fa infeliç.
Va defensar el Budisme dient que és compatible amb diferents pensaments i religions, i que els nostres desitjos son la font de la infelicitat. Va afirmar que els 10 primers anys de vida son essencials per a la nostra felicitat.
Va acabar recordant un pensament de Gandhi: “Cuida els teus pensaments perquè es tornaran actes; cuida els teus actes, perquè es faran costums; cuida les teves costums perquè formaran el teu caràcter; cuida el teu caràcter perquè formarà el teu destí i el teu destí serà la teva vida”  Un interessant i enriquidor col·loqui va posar el punt final de la trobada. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 de nov. 2019

Pere Brunet va parlar sobre PER QUÈ GOOGLE ENS HO TROBA TOT? Dimarts dia 12 de novembre.

D’entrada, el conferenciant ens va dir: “Tal vegada Google no ens ho troba tot, però ens ajuda força”. Parlaré de quina informació s‘alimenta, de l’ús responsable, dels problemes de les “xarxes socials”, i dels reptes que de fet es resumeixen en una paraula sola: ètica. És lícit fer negoci amb les dades dels altres? Com garantir la nostre privacitat...
Google va ser fundada el 4 de setembre de 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat de la Computació de la Universitat de Stanford.
Google és el motor de recerca actual de Internet més gran i usat: ofereix una forma ràpida i senzilla de trobar informació en el web, amb un accés a més de 8.168 milions de pàgines web, actualment respon a més de 200 milions de consultes al dia.
La funció de Google és cercar informació de totes les pàgines web del món i oferir-la com un diccionari. A part de cercador, que és el seu servei més conegut, compta amb d’altres serveis: un de correu electrònic anomenat “Gmail”, el seu propi mapamundi i un servei de missatgeria instantània, entre molts d’altres.
Actualment, no ens comuniquem amb cartes, sinó amb els escrits al correu electrònic, ràpid i que agilitza la comunicació.
L’any 2008 Google fou guardonat amb el premi  Príncep d’Astúries de Comunicació, en considerar que ha fet possible una revolució cultural decisiva pel progrés dels pobles.
Actualment les noves informacions que ens arriben són mitjançant les “xarxes socials”, que ens donen coneixements i eines que permeten als usuaris accedir i compartir coneixements. Com “Twitter”, “Facebook”, ”Instagram”, ”Youtube”, ”Telegram”, ”Whatsap”. 
Eines útils però perilloses ja que es difonen i arriben les anomenades FAKE NEWWS, (noticies falses), com també publicitat encoberta que ens poden manipular. Més de 2.500 científics  socials denuncien la manipulació de dades.
Hem d’estar molt atents a aquestes suposades veritats e informacions  que ens arriben, sempre les hem d’analitzar críticament, ja que envien ofertes i propostes per la informació que tenen de les nostres aficions e interessos, informacions extretes per les recerques que hem fet a Internet. Hem de vigilar quan el missatge és que serem ‘més feliços’, l’objectiu d’aquestes promeses és vendre més.
El conferenciant va posar molt d’èmfasi en que la tecnologia ens ha canviat la vida i, una mostra, és Google. Per totes les prestacions que ens ofereix ampliant coneixements i tot possibilitant la connexió a nivell internacional. Però Internet és una eina que cal saber utilitzar... Pel que fa les “xarxes socials” va aconsellar ocultar el nom real, el telèfon, l’adreça, evitar fotos personals, no penjar comentaris en llocs públics, inhabilitar qualsevol permís... La privacitat és important.
En cas d’incertesa davant d’una informació és millor seguir amb el dubte que resoldre’l. ELS DUBTES OBREN LA MENT, MENTRE QUE LES CERTESES LA TANQUEN.
Resum Mercè Barnils, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, composició de cartell de Montserrat Lluch Santacana.

3 de nov. 2019

Salvador Cardús i Ros va parlar d'UN MÓN PLE (TAMBÉ) DE BONES NOTÍCIES. Dimarts dia 5 de novembre.

La introducció, es una breu referència a l’experiència personal amb les Aules  com a vertebradores, amb els usuaris actius de les xarxes i també amb la gran participació cívica, tots ajuden a la cohesió social.
Parlar de bones notícies, sembla contradictori, com si fos un OXIMORON. Tenim el pensament tant arrelat en general amb el “abans estàvem o vivíem millor” que, a partir d’aquí, les afirmacions vindran acompanyades, sempre, de dades estadístiques i estudis contrastats. 
És el DESCRÈDIT de l’OPTIMISME: les bones notícies no venen i, en canvi, parlar de les desgràcies dels altres i rebaixar-se fins a la morbositat periodísticament  parlant, ven i atrau més l’atenció.
Aquí tenim un ranking que sorprèn força, un estudi del ‘Mail Online’ sobre els nivells de salut mental que posa Catalunya molt per davant dels països escandinaus. Una dada curiosa: el 1970 hi van haver 5 morts per 1 milió d’habitants en accidents aeris, en el 2015 van baixar a 0,05 morts x milió, una reducció de 100 vegades menys, tots sorpresos. Això s’explica per què en la nostra vida quotidiana tenim integrades unes rutines que només ens fan reaccionar a la sorpresa. Resulta que les SORPRESES ens INCOMODEN.
PERQUÈ TRIOMFEN LES MALES NOTÍCIES? Perquè confonen la crítica amb el catastrofisme. Com MÉS SERVEIS TENIM, MENYS SATISFETS N’ESTEM. Ara exigim respostes immediates.
MANIPULACIÓ EMOCIONAL com els anuncis d’ONG amb imatges extremes. I així COM MÉS RICS MÉS PESSIMISTES, per por a perdre el que es té. 
OPTIMISME LOCAL versus PESSIMISME GLOBAL Ara entrem de ple a les Bones Notícies repassant les fonts de bones notícies, on estem en general en  una corba ascendent de progrés: qualitat de vida, hàbits de vida saludable ( alimentació, medecina, exercici, accés a la formació i cultura). Per estadística cada hora que passa incrementem en 10 minuts la nostra esperança de vida, que actualment  està en 82 anys els homes i 84 les dones. Reducció molt important de la MORTALITAT INFANTIL, el 1.800 un 40%, contrasta amb el 2015 un 5% abans dels 5 anys. POBRESA EXTREMA: el 1820 amb una població de 1.000 milions d’habitants, gairebé la majoria eren pobres extrems; el 2015 amb 7.000 milions habitants cau la pobresa a 0,5 mil milions, hi ha contribuït de manera decidida l’alimentació. DESNUTRICIÓ, una dada a tenir en compte, des de 1991 a 2015 s’experimenta una reducció significativa del 50%.
ALFABETITZACIÓ, el 1800 un 90% d’analfabets, en el 2015 estem per sota del 20%. Continuem exposant temes tant punyents com
EDUCACIÓ BÀSICA, DEMOCRÀCIA, ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ, DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA, PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS, HOMICIDIS, ARMES NUCLEARS, i MORTS EN GUERRES, on també amb dades contrastades veiem una disminució progressiva dels conflictes i la tendència a millorar, portant “Bones Notícies”.
En la CONCLUSIÓ ens dóna unes pautes per ser més objectius, a l’hora de valorar els inputs que ens arriben. CAL UN CANVI de PATRONS en la NOSTRA INTUICIÓ. Les MALES NOTÍCIES són l’EXCEPCIÓ. La MAJORIA de la POBLACIÖ NO ÉS als EXTREMS. Els CANVIS SOCIALS PORTEN el BENESTAR ECONÒMIC. I, finalment, CAL PASSAR del “TOT EMPITJORA” al (quasi) “TOT MILLORA”.
Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia d’Esteve Garrell i Mercè Gasch, i composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana.

27 d’oct. 2019

Rai Puig va parlar de la seva expedició: SOLO IN PAPUA. Dimarts dia 29 d'octubre.

En Rai Puig ha presentat el seu documental Solo in Papua. L’expedició en solitari de l’aventurer català Rai Puig per l’illa de Papua durant 60 dies, en una de les zones més inhòspites del planeta. El periple amb una gran dosi de coratge, utilitzant un modestíssim caiac, i comptant amb uns recursos molt austers, ens ha portat per uns paisatges inèdits i extraordinaris, apropant-nos a unes civilitzacions i natura reculada en el temps. La narració és planera, feta des de la humilitat i la generositat, deixant a cada pas testimoni i reflexió.
En concret, el viatge va constar de dues parts ben diferenciades. En primer lloc, va realitzar una travessa en autonomia amb un caiac de mar a l’illa de Waigeo (3.155 km2), situat al famós i paradisíac arxipèlag de Raja Ampat (Indonèsia), de les seves aigües es diu que hi ha més biodiversitat submarina de tots els mars i oceans. S’ha convertit en la primera persona en circumnavegar aquesta gran illa i unir-la amb les remotes illes de Wayag, vivint moltes aventures durant 30 intensos dies, on les adversitats per la mar brava, els esculls, les corrents marines, tempestes tropicals i la solitud.
Tot seguit, l’expedició va continuar un altre mes a l’interior de Papua, en un trekking per les altes i salvatges muntanyes, les quals són les terres  sagrades dels Dani. Aquests són un conjunt de tribus que viuen gairebé aïllades i que van ser  obertes al món a partir de la dècada dels anys 30, fins llavors havien viscut a la prehistòria. Actualment, malgrat els cants de sirena de la modernitat, encara conserven un estil de vida molt primitiu. En Rai ha estat convivint amb ells durant uns quants dies amb els qui ha tingut un conjunt d’experiències que poca gent ha viscut.
L’aventura s’ha realitzat a l’estil de com li agrada viatjar, en solitari, minimitzant el seu impacte i auto enregistrant totes les vivències en un equip de gravació i en el diari de viatge, que ara ha convertit en una pel·lícula-documental, relatada en primera persona. De ben segur que aquest documental serà una bona dosi de motivació per a tothom, sigui de l'edat que sigui, i us encoratjarà a seguir els vostres somnis. Resum d’Àngels Caba sobre una síntesi prèvia d’en Rai Puig. Fotografia d'Esteve Garell. Composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana

20 d’oct. 2019

Fina Dantí va parlar de JOAN BROSSA. Dimarts dia 22 d'octubre.

Fina Dantí i Jaume Arnella tot interpretant Joan Brossa
El 2019 és l’ANY JOAN BROSSA. Aules Universitàries hem volgut sumar-nos a la celebració del centenari del naixement, per difondre, promoure i conèixer  l’autor i la seva obra
La professora. Fina Dantí Vilalta pronuncià la conferència. Joan Brossa és un dels poetes catalans i europeus més importants de la segona meitat del segle XX. Juntament amb Miró, Sert, Foix, Tàpies, Dalí …, és un dels referents de l’avantguarda catalana. Sempre mirava de traspassar límits en la seva obra creativa. Obra INABASTABLE I INCLASSIFICABLE, com s’ha definit. Una obra impossible de classificar per gèneres, com es fa en el món de l’art. Deia que les lleis de la poesia varien segons els temps. Les seves lleis eren la transgressió, la transformació de les coses establertes. Una obra que sorprèn, basada en la llibertat de creació i que sempre està atent a la situació històrica que va viure, a la realitat social i política, de la qual no se’n desentén i es proposa canviar-la amb la seva poesia que era, per a ell, una eina al servei de la comunicació, sense divisió de gèneres, oberta, transversal i polièdrica.
VIDA Nascut a Barcelona el 1919, vivien al carrer Balmes. Morí el 1998, als 78 anys , en un accident domèstic:  va caure per les escales. La seva mort, va escriure un periodista, fou com “el darrer poema estrambòtic brossià.” El seu pare, tramoista, tenia una bona biblioteca d’autors catalans essencialment. Va créixer en l’ambient del teatre i cinema de l’època, que el va donar una àmplia cultura popular. Durant la guerra civil va estar al front de Lleida on fou ferit. La guerra i els temes socials són freqüents en la seva obra, tant en vers com en prosa.
OBRA Inabastable, com s’ha dit anteriorment de la seva obra. Poesia, prosa, teatre, música, escultura,… són les produccions variadíssimes d’en Brorssa. Cal remarcar l’enorme i extensíssima producció en teatre: NO NORMAL, de l’ABSURD, IMPACTANT, TRENCADOR… i poc representat. Edicions 62 publicà sis volúmens de les seves obres… Imatges hipnogògics- La casa encantada- Senzill artista- Bufaplanetes- Concert irregular- Suite bufa- Striptease- Senzillesa en espardenyes- Poema objecte -poema visual- …com a Corbera d’Ebre, al parc d’Horta, a Sant Adrià del Besòs… Fina Dantí ens va anar comentant detalls d’aquestes variades i polièdriques produccions de l’artista polifacètic que fou Joan Brossa.
Curiosa coincidència és que el pintor de Granollers Jordi Pagès exposa, actualment, a Barcelona una suite inspirada en Brossa, del poema “Romancets del dragolí”. La sessió va acabar amb una breu actuació del cantautor Jaume Arnella sobre un poema  de l’artista.
Resum: German Cequier, fotografia Esteve Garrell, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana

13 d’oct. 2019

Irene Cordón va parlar de L'EPOPEIA DE GUILGAMESH. Dimarts dia 15 d'octubre.

La conferenciant, abans d'entrar en l’explicació de l’Epopeia, ens situa en el seu context històric: Mesopotàmia. Una zona regada pels rius Tigris i Èufrates on sorgiren els primers imperis. Les antigues cultures de Sumèria, Imperi Babilònic i Assíria. En unes excavacions, que tenen lloc durant el segle XIX, es va trobar a la ciutat de Nínive la biblioteca d’Assurbanipal, on havia estat situat el palau reial. Es considera la primera biblioteca. Aquest monarca va regnar entre el 669ac i 627ac. Assíria no només era, en aquells moments, una potència militar sinó també cultural. Entre altres restes, hi van aparèixer unes onze tauletes d’argila amb escriptura cuneïforme
Un cop feta la introducció històrica la conferenciant passa a explicar-nos el contingut d’aquestes tauletes on es narra l’Epopeia de Guilgamesh. En faig una breu síntesi. Es tracta d’una Epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El poema té una doble rellevància. Per una banda inicia la primera literatura coneguda de la humanitat. Les tauletes conservades són els fragments d’escriptura cuneïforme més antics del món. Per altra banda, son una profunda, sàvia, antiga i actual reflexió sobre el què son i com han de viure els humans.  
Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk, Mesopotàmia, cap el 2600 a.c. El poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d’aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Guilgamesh i el seu amic Enkidu però, obtinguda la gloria i la fama, Enkidu mor. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic i, ara, ja no cerca la glòria sinó la immortalitat. Però aquesta recerca també es manifesta insensata, cap humà pot defugir la mort. A Gilgamesh, però, se li ofereix la possibilitat d’una bona vida humana.  
La influència d’aquesta epopeia s’ha detectat en certes narracions de l’Antic Testament (el Diluvi), també en l’Odissea d’Homer... Guilgamesh és el representant i el model de cada membre del gènere humà. És la recerca desesperada al problema de la mort. L’Epopeia de Guilgamesh és, abans que res, el drama de la condició humana personificada en el vell rei d’Uruk amb les seves aventures, els seus somnis, les seves esperances, els seus esforços, les seves penes i, al final, els seu fracàs resignat. 
Resum Joan Gurt Vilarrasa. Fotografia Esteve Garrell. Composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 d’oct. 2019

Josep M. Francino Arenillas va parlar sobre THE BEATLES, FENOMEN MUSICOSOCIAL DEL SEGLE XX. Dimarts dia 8 d'octubre.

Mercè Barnils, Josep M. Francino i Esteve Garrell.
Josep Maria Francino, que és periodista, músic, radio i sobre tot "beatlemaniac", va començar dient que els Beatles van capgirar-li la vida en l'aspecte musical, però també en el món de la comunicació.
Amb 17 anys va assistir el 3 de Juliol de 1965 al mític concert dels Beatles a Barcelona i, el seu amic de radio Terrassa, Ferran Ferreri li va demanar una crònica del concert i li va agradar. L'afició el va portar a dirigir radio Olot i crear diferents emissores, i va ser director adjunt del projecte "Emissores de la Generalitat de Catalunya".
La beatlemania el va portar a conèixer el Paul Mccarney, a tenir correspondència amb George Harrison i tenir una intensa relació amb Toni Sheridan, el primer cantant de la banda, tot tenint el privilegi de pujar a l’escenari actuant amb ell a Barcelona el 1989 i, més tard a València, el 2005, 2006, i a Saragossa. Ho exposa en el seu llibre tot fent una crònica exhaustiva i molt personal, que va ser publicat amb motiu del 50 aniversari d'aquell mític concert de Barcelona.
Va remarcar que els Beatles, sense cap mena de dubte, van ser un dels fenòmens músicosocials més importants del segle XX, van marcar tendències i van donar un canvi de rumb a la música que es feia en aquells moments, al mateix temps que, a la societat amb el jovent al davant, portava aquests canvis a la vida quotidiana. Van introduir instruments inèdits al rok com el sitar, els quartets de corda, la gran orquestra, les primeres experiències amb la música electrònica amb els primers sintetitzadors, i altres innovacions tècniques. I varen ser seguides per altres grups com els Rolling Stones, The Byrds, els Beach Boys i molts d'altres.
Vam escoltar diferents fragments de cançons per ordre cronològic. Desfruitant molt de les audicions.
"BESAME MUCHO (1962) El seu mànager els va aconsellar que toquessin èxits standars.
LOVE ME DO (1962) va ser el primer so Beatle autèntic.
SHE LOVES YOU (1963) va ser la confirmació del so pop dels Beatles.
NORWEGIAN WOOD (1965) procedent de la música índia, introduït per George Harrison.
ALL YOU NEED IS LOVE (1967) introducció de gran orquestra. En aquell moment eren la gran font d'ingressos d'Anglaterra.
LUCY IN THE SKY WITH DIAMONDS, cançó polèmica  per les sigles LSD.
THAT.LL BE THE DAY (1958) la primera cançó pròpia enregistrada pel grup.
THE LONG AND WINDING ROAD (1969) on van tornar als seus orígens.
SOMETHING (1970): Frank Sinatra va dir que aquesta cançó de George Harrison era la millor cançó d'amor que havia sentit mai. Va ser l’última cançó que van enregistrar com a grup.
LA INFLUÈNCIA EN EL MOMENT EN QUÈ ES PRODUIA LA SEVA MÚSICA, DURANT MOLTS ANYS DESPRÉS, EN ALTRES GRUPS HA ESTAT CLARA, I SEGUIRÀ SENT UN REFERENT MÚSICAL PER A GENERECIONS FUTURES.
Resum Mercè Barnils, fotografia Martí Majoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana

2 d’oct. 2019

8 de set. 2019

Anna Ballbona i Puig va parlar de TOMBARELLES EN LA PREMSA CATALANA: QUÈ HA CANVIAT? De Xammar al digital. Dimarts dia 1 d'octubre,

La premsa catalana durant els últims 20 anys ressegueix els principals canvis que s’han donat en el sistema de mitjans de comunicació català, amb especial atenció a la premsa escrita i el que ha significat l’eclosió del digital.

Avui dia, és complicat mantenir la atenció davant l’allau de notícies que rebem per tots els mitjans (TVE, radio, diaris en paper i digitals, xarxes socials...). Les notícies d’avui, encara que siguin de catàstrofes, demà no són res i, si passem al món de la política, les “fake news” estan intoxicant-nos contínuament. Sempre han existit les mentides, però ara corren com la pólvora i els periodistes tindrien que blindar-se davant d’aquesta situació.
Al llarg dels últims anys, els periodistes han passat d’anar a les rodes de premsa amb bolígraf, paper i disposant d’un temps per reflexionar la notícia, a l’ordinador que envia la notícia al moment, sense el temps necessari per pair-la. Avui dia, la industria comunicativa dona la impressió que omple tots els forats del temps.
Als anys 90 hi havia grans periodistes de diaris, i les tertúlies per la radio-TVE eren diferents. Ara s’omplen les hores de radio i televisió amb moltes més tertúlies i amb un perfil de tertulià  nou. Hi ha el tertulià de partit, que diu el que la gent vol escoltar i el twitaire que passa a tertulià i articulista. Aquests últims, els fitxen de twiter o instagram a partir del número de seguidors que tenen. En resum, la banalització i falta de rigorositat ha esquitxat el periodisme.
Més o menys a partir del atemptat de les torres bessones, s’engega l’època de la consparanoia; per una part es propaguen filtracions interessades i també comencen les notícies sobre la nostra pròpia seguretat personal: què hem de menjar, quin model de salut hem de tenir, amb quin esportista ens hem de fixar... Moltes coses que ara són notícies abans no ho eren.
Per ajudar a comprendre aquesta realitat frenètica, la conferenciant Anna Ballbona fa una incursió en la tradició periodística catalana a traves d’un dels seus màxims exponents com és el vallesà i rodamón Eugeni Xammar.
Com a darrera reflexió, la conferenciant apunta que els ciutadans hem de tenir més pensament crític davant les notícies, incloent-hi les dels  periodistes de mitjans fiables. Les notícies les hem d’analitzar a través de diferents fonts d’informació.  Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch.

19 de juny 2019

Les Aules visiten el Parlament de Catalunya (dimecres 19 i dijous 20 de juny)

Després d’acabar aquest curs amb bona nota, el dimecres 19 i dijous 20, les Aules hem visitat el Parlament de Catalunya. Fa unes setmanes el prestigiós periodista i comentarista de política, en Josep Maria Martí i Rigau ens va oferir una excel·lent conferència: "El Parlament de Catalunya: del pactisme al procés". Arrel d'aquesta conferència vàrem considerar oportú oferir als nostres socis i públic habitual la possibilitat de fer una visita guiada, pel nostre Parlament. Les Aules visiten el Parlament de Catalunya. És just i necessari dir, que des del primer contacte, les facilitats la cordialitat, simpatia i professionalitat de tot el personal que ens ha atès i guiat per les diferents sales, ha estat sobradament a l'alçada del nostre estimat país. 
Un agraïment molt especial a en Rafael i a la Noemí, els nostres guies, que ens han donat una vertadera conferència sobre la història, els esdeveniments socials i sobretot polítics de l’emblemàtic palau, passat i present, fent referències molt precises dels espais que per raons òbvies, no hi podem accedir, el Parlament és un lloc viu, on s’hi treballa. La Noemí i en Rafael han respost totes les preguntes que els hi hem volgut fer, amb una sensibilitat extrema i veracitat de fets i continguts. Crònica d'Esteve Garrell i Homs, fotografies dels dos grups d'assistents.

16 de juny 2019

Agustí Vidal ha parlat sobre ELS PERFUMS: UN MÓN. Dimarts dia 18 de juny.

Agustí Vidal, perfumista i músic, fou el conferenciant que ens havia d’obrir “el món dels perfums” Inicià la seva comunicació tot preguntant-nos: sabeu què fan els perfumistes? Ell mateix va respondre en dir: BARREGEM SUBSTÀNCIES
Perfumar, del llatí “arribar com el fum…”, és l’ús de substàncies amb olor. A Egipte empraven extractes diversos per embalsamar els difunts… 3.000 anys a.C. ja s’utilitzava l’alambí en destil·lació. A l’època de Roma, de més sofisticació, posaven pètals de roses a les fonts publiques. La invasió dels Bàrbars, produí un retrocés, com en tots els àmbits de costums i cultura.
Posteriorment, la cultura europea avança en l’afany d’amagar les olors corporals. A la novel·la Tirant lo Blanc o a Les mil i una Nits s’esmenten olors afrodisíaques per reforçar l’atractiu olfactiu dels homes i dones. Al segle XVIII, l’aglomeració humana a les grans ciutats genera ”males olors”. El llibre El Perfum esmenta que “a 20 Km de París se sent una olor diferent” Tot això produí la convicció que les males olors eren la causa de les terribles epidèmies (pesta, còlera…) que delmaven la població. Pasteur descobreix que no, que els microbis en són la causa.
D’aquella època, a la ciutat alemanya de Colònia, un monjo obté una barreja de productes que té gran difusió al país i a França. D’aquí ve el nom genèric d’ AIGUA de COLÒNIA. Es coneix la ubicació de la casa per la numeració 4711.
Dues persones mereixen figurar a aquesta ressenya històrica: Catalina de Mèdicis, italiana casada amb un francès, que va difondre l’ús dels perfums. També la duquessa de Merody, protegida de Lluís XIV, que va estar a Espanya en temps de Ferran VII.
A la part pràctica, portava uns petits recipients que, amb unes “moullettes” repartides entre el públic, ens va permetre aprendre a percebre i distingir unes olors bàsiques:
1.    Olor de roses, per pressió. Per a 1 Kg d’essència, 1 Tm de pètals. 10.000 €.
2.    Olor de llimona, obtingut per pressió. Component principal de molts perfums.
3.    Flor del taronger, destil·lació de pètals a l’alambí.
4.    Gessamí, obtingut amb barreja de greix i d’alcohol a 30º, rep el nom d’ABSOLUT.
5.  Sense cap olor. Obtingut del gessamí, tot sintetitzant una molècula descoberta el 1957. Dóna “frescor” als perfums.
Finalment, ens va tornar a repetir que els perfumistes BARREGEM. Tenim milers de recipients i el nostre treball és, amb variacions de productes i quantitats, obtenir olors que responguin a les peticions dels clients. Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch. Composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

9 de juny 2019

Josep Maria Farnés va parlar de L'ASSALT DE GRANOLLERS PELS CARLINS. Dimarts dia 11 de juny.

Un esdeveniment històric, de conseqüències gravíssimes, contra una població desarmada i gens bel·ligerant, és el motiu per parlar-ne, tot davant de la desídia d’unes autoritats que encara avui miren cap a una altra banda. Per situar-nos en el context històric es fa un repàs del Granollers entre 1846 i 1875, on la vila tenia 3.002 habitants i, al final del període esmentat, 4.656. 
Durant aquests anys s’esdevé l’expansió fora de les muralles medievals. S’enderroquen les torres i muralles i els portals. Es fa el traçat de la carretera de Barcelona a Vic. Entra en funcionament la primera màquina de vapor. Es construeix la caserna d’infanteria i cavalleria, l’hospital i el cementiri a l’antic convent dels caputxins. S’inaugura també la línia del ferrocarril. Tenim una visió clara de les antigues muralles carlines pel gràfic fet pel conferenciant amb les indicacions dels testimonis observats per l’arqueòleg Josep Estrada. 
Les guerres carlistes s’originen per motius dinàstics, creant-se dos grups antagònics. Carlistes: format sobretot per la noblesa amb el lema de ‘Déu, Pàtria, Furs i Rei’, diferents estaments de l’església catòlica i un nombre important de terratinents agraris, que donen suport al pretendent a rei Carles Mª Isidre de Borbó. Liberals: bàsicament format per la classe obrera i la burgesia industrial, influenciats per les noves idees sorgides de la revolució francesa, que donen suport al bàndol isabelí (Isabel II), on hi ha possibilitat d’introduir canvis en la forma de governar i aconseguir un govern més obert i liberal. 
A la comarca es produeixen uns atacs previs: el 28 de maig de 1873 la vila de Cardedeu és assaltada per uns tres mil carlins capitanejats pel propi Francesc Savalls, el seu fill, en Miret i l’Huguet. Segons recorda l’Esteve Garrell i Escorsell van tenir l’ajuda temerària dels de Granollers i consta que set persones hi van perdre la vida. Poc després és la vila de Caldes de Montbui, el 29 de juliol del mateix any, 4.000 homes capitanejats per en Miret, D. Alfons i Dª Blanca de Borbó, saquegen, segresten i cometen abusos sense control, fins l’esperada ajuda dels voluntaris de Granollers comandats per en Juvany i la cavalleria del quarter de Sant Carles amb l’heroisme del capità Asensi Vega (li havien ordenat de no intervenir). format sobretot per la noblesa. El Bosc de can Ferran la nit del 17 de gener del 1875 és el lloc on preparen i s’esperen per assaltar la vila de Granollers, la diada de Sant Antoni Abat. 
La documentació utilitzada per aquest treball de recerca és fidelíssima per ser vivències dels seus autors. Carta de l’Alcalde interí en Francesc de Paula Montañà, al Governador civil del 19 de gener de 1875. Del llibre de l’Amador Garrell i Alsina, La vida d’en Joan Gralla, concretament del capítol: “Aquella nit de Sant Antoni”, i la Crònica: els fets del 17 de gener del 1875 de l’alcalde Pere Maspons. Els fets son explicats abastament amb dades contrastades. L’assalt es produeix per sorpresa i amb brutalitat, el saqueig, els abusos de tota mena, els robatoris i el segrest de l’alcalde i quatre regidors (el consistori el formen 10 elegits) i una trentena de ciutadans. La barbàrie dura quasi nou hores amb incendis provocats i alimentats per les fagines robades a la bòbila d’en Mainou. Els segrestats son portats de primer a la bòbila de can Bonet, a partir d’aquí faran un pelegrinatge llarg i molt dur, metre duraran les negociacions d’un rescat elevadíssim (120.000 duros), difícil de reunir després d’haver assolat la vila i les seves pertinences. A peu els fan recórrer per diferents llocs, com L’hostal Giol de Centelles, Cal Garet de Collsuspina, Cal Grau a l’Estany, passen d’Osona al Bages, anant primer a La Vall Gavarresa d’Avinyó i La Vall de Vilaremó de Gaià o a Can Cabanes d’Olost, aquí fan aturada a Montesquiu, a Les Comes i La Coromina, per saltar en zona conquerida de la Garrotxa, a Can Pubill de Ciuret i finalment al Pla Traver de Sant Privat d’en Bas. Acaben els estira i arronses i acaben les negociacions i un cop pagat el rescat, son alliberats. Es va erigir un monument per commemorar aquests fets deplorables, que des de fa uns anys està ubicat en el nostre cementiri. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

2 de juny 2019

Jaume Ordí va parlar de MEMÒRIES d'ÀFRICA: HISTÒRIA D'UN PROJECTE de RECERCA i AJUDA AL DESENVOLUPAMENT. Dimarts dia 4 de juny.

El dr. Jaume Ordi, catedràtic d´Anatomia Patològica a la UAB, ha dedicat la seva vida professional a l’estudi de l'Anatomia Patològica, dedicant-se, sobre tot, a la recerca i la docència. Porta anys desenvolupant aquest treball a l´Hospital Clínic de Barcelona. És aquí on veu que pot aportar la seva experiència i les seves ganes d’ajudar els països en desenvolupament.
Fa més de 20 anys que va començar a treballar en projectes sobre la malària i la mortalitat materna i infantil. El portà a fer molts viatges a Àfrica, sobretot a Moçambic en els anys 1993-1994. Ens explica el moment polític que es viu en aquest país que obté la independència l´any 1970, amb un estat revolucionari comunista i com s´inicià la guerra contra els comunistes, deixant una mortalitat infantil molt alta.
Atesa la manca de recursos, es crea ISGlobal, amb el dr. Ordi al capdavant, per obtenir diners per “Millorar la salut global” d´aquests països. Trets significatius a tenir en compte: a) són països que no tenen cens….no se sap quanta població hi ha, ni quanta gent es mor: b) tampoc se saben els motius de l’alt índex de mortalitat, no n’hi ha patòlegs (1 per cada 5 milions d’habitants) ni suficients metges: c) n’hi ha molta malària que afecta les dones embarassades, i que té greus efectes sobre els embrions i nadons.
Se n’adonen que n’hi ha errors molt greus a l’hora de fer diagnòstics: un 40% dels difunts s´han diagnosticat malament. Prioritzen l’actuació sobre malalties que es consideren més letals però que acostumen a estar mal diagnosticades. No existeixen certificats de defunció, per tant és impossible saber de què es mor la gent. En els hospitals els historials clínics tampoc són fiables. Si no se sap quines malalties n’hi ha, com posar-hi així remei? Amb tot això, s’inicia la formació de metges locals a Moçambic, i el dr. Ordi n´és el responsable del projecte.
El primer en acabar els estudis va ser el dr. Momundo R. Ismail, que també ha estat clau per seguir formant altres metges. La ‘Fundació La Caixa’ subvenciona un sistema de càmeres que ajuden a fer el diagnòstic des de Barcelona.
Es construeixen centres de recerca analítica i s'intenta que els hospitals estiguin en unes condicions més òptimes (es visionen imatge d'hospitals amb fins a tres persones per llit). S'insisteix molt en la formació. ISGlobal es converteix en centre de referència a per l´estudi de la malària en el món.
Ens explica les dificultats que sorgeixen per poder fer diagnòstics a través de les autòpsies. La població, per motius socials i religiosos, generalment no admet que es practiqui autòpsia als seus familiars, i sense autòpsia, si no n’hi ha hagut un bon diagnòstic previ, no es pot saber la causa de la mort. Per aquest motiu, i després d´haver provat l´autòpsia verbal, sense gaire èxit, fent preguntes als familiars, sorgeix el projecte CaDMIA, (finançat per Bill Gates), es tracta d´un tipus d´autòpsia mínimament invasiva, realitzada només amb una punció i acceptada pel 70% de la població. Un altre projecte és CaDMIA plus, (també finançat per Bill Gates), destinat sobretot a la mortalitat infantil de menors de 5 anys i així continuar avaluant els errors en diagnòstics clínics, bàsic per actuar contra les malalties. El dr. Jaume Ordi segueix formant especialistes en l’autòpsia mínimament invasiva a Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia, i no només en com obtenir mostres, sinó també com analitzar-les. Estan en contacte constantment amb tots ells mitjançant d’escaner online, teleconferències, etc. Amb tot plegat, s'ha aconseguit reduir la mortalitat infantil en més del 50% en els últims 25 anys. Ens parla de Projectes Futurs. Actuar sobre el Càncer a Moçambic. ALL LIVES HAVE EQUAL VALUE. Resum Àngels Caba i Alsina, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.