13 de gen. 2019

Pere Andreu Jariod ha parlat del CENTENARI DE LEONARD BERNSTEIN. Dimarts dia 15 de gener

Celebrar el centenari del naixement de Leonard Bernstein és una excusa com una altra per acostar-nos a una figura fascinant, un dels músics més complets del segle XX
Tot i néixer als EEUU, fill d’immigrants europeus foragitats per la diàspora de la primera guerra mundial, com els grans mestres Mitropoulos, Reiner, o Kusevitski, van influir-lo de manera decidida en la seva formació des de jove. Encara que els seus inicis no li van ser fàcils per la pressió familiar, el primer contacte amb la música va ser la ràdio, ho escoltava tot. Amb una sèrie de vídeos se’ns mostra la personalitat i el seu mestratge. Un humanista, apassionat, bon comunicador, directe, senzill, proper i alhora extremadament exigent i meticulós, compositor, músic total. 
La seva gran oportunitat: quan té 25 anys per demostrar la seva vàlua com a director li arriba per una baixa del director Bruno Walter al Carnegie Hall de N.Y. L’endemà portada als diaris de més tirada. En la dècada dels 40 escriu, dirigeix, interpreta, fa tv, cinema, tot a l’hora. Un gran comunicador, que va voler compartir la seva passió per la música amb el màxim de públic possible. A Bernstein, el gran públic el coneix per ser l’autor de la música de West Side Story, de bandes sonores en va compondre d’altres, com també obres per a les sales de concerts, òperes, ballets, misses i simfonies. Pianista, director d’orquestra, pedagog, escriptor, compositor de musicals, presentador de programes de televisió… 
Un personatge complet, amb una gran capacitat per tocar diverses tecles i fer-les sonar sempre molt bé. En el seu llarg i fecund camí el trobem dirigint produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, amb la soprano Maria Callas, interpretant a Bellini en La Sonambula o Cherubinni a Medea o un Verdi potent com ho és Falstaff, i orquestres d’indiscutible vàlua, quan és convidat per les Filarmòniques de Nova York o de Viena, les orquestres d’Israel, de Palestina, de l’òpera de Viena. La seva gran humanitat i respecte per la música i les persones ho palesa amb el tacte que dispensa als músics de diverses formacions i per les seves interpretacions de Mozart, quan els hi diu als components de la F. de Viena, “la vostra música és la meva música i vinc a aprendre”. Provoca un canvi en aquesta formació quan aconsegueix una extraordinària interpretació de la integral de Mahler. 
Paral·lelament, treballa intensament per acostar la música als joves tot escollint partitures que entrin fàcilment i organitzant concerts. Personatge criticat per la gesticulació a l’hora de dirigir, torna la burla amb ironia tot dirigint la Simfonia nº 88 de J. Haynd només amb mirades i ganyotes. La seva filla Jamie ens fa arribar un testimoni prou clar de la personalitat del seu pare quan diu: “a casa nostra no s’avorria ningú, sempre era plena de gent interessant de teatre, músics, pintors, intel·lectuals”. Tota una filosofia de vida. 
Com a cirereta el conferenciant ens fa aquesta aportació, plena d’humanitat: poc després de la caiguda del Mur li van demanar que dirigís la Novena de Beethoven a Berlín, es va prendre la petita llicència de fer cantar al cor 'Freiheit' (llibertat), en comptes de 'Freude' (alegria). Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell de Montserrat Santacana.

6 de gen. 2019

Jaume Sarramona va parlar DELS AVIS COM a EDUCADORS. "Assemblea general" dimarts dia 8 de gener.

El conferenciant va començar amb un to col·loquial: “Sóc educador: ‘Pedagog’ i avi, per tant em sé la teoria i la pràctica”. En l'actualitat el perfil dels avis en dos o tres generacions ha canviat considerablement respecte el seu rol dins de la dinàmica familiar, és molt important i necessari. Últimament, les estadístiques mostren que les expectatives de vida s'allarguen. Això enriqueix la convivència i les possibilitats de poder compartir l'educació dels nets amb els pares. 

Va mostrar unes gràfiques de diferents països, tot incloent unes dades demogràfiques de Granollers, que mostraven l'evolució al llarg dels anys i les expectatives de vida. Va presentar quadres amb unes pautes que marcaven l'actuació més oportuna a l’hora d'educar.

CARACTERÍSTIQUES ACTUALS DELS AVIS.

-Estat físic millor que generacions passades.

-Tenen expectatives de futur, participen força temps en el desenvolupament de les futures generacions.

-Molts avis gaudeixen d'unes possibilitats econòmiques superior a les dels seus fills.

-La figura dels avis ha reeixit i s’ha reforçat .
-Arriben a la jubilació amb una formació que els permet seguir aprenent i gaudint de la cultura i de l’esbarjo. 
-Com més se sap, més capacitat es té per aprendre.
-N’hi ha un equilibri progressiu en les expectatives de vida. (Estadístiques recents: esperança de vida homes 80 anys, dones 85 anys).
-Actualment han d'afrontar responsabilitats que no existien en anteriors generacions.
PRINCIPIS GENERALS DE L'EDUCACIÓ QUE CORRESPON ALS AVIS.
-L'educació dels nens s'ha de contemplar en tota la seva amplitud.
-Cal mantenir els principis de relació tradicionals: atenció i afecte.
-Acordar amb els pares els criteris generals de l'educació dels nets.
-Mantenir l'autoritat que dona el coneixement i el exemple.
-Mantenir el principi de respecte, afrontant les situacions menys agradables que pugin sorgir.
-Mantenir una constància en el foment dels criteris generals d'educació.
ALGUNES RECOMANACIONS PRÀCTIQUES.
-Pensar que sempre estem observats.
-Incorporar-los a la vida de la llar.
-Compartir coneixements: llegir, buscar informació a internet, gustos, etc.
-Mostra interès per la vida escolar dels nets, les seves amistats, gusts.
-No donar tot el que demanen.
-Ajudar-los a superar dificultats, però que els nets afrontin les seves pròpies responsabilitats.
-Mostrar sintonia i acord amb els pares i l'escola.

La conferència ha sigut celebrada i oportuna, ja que en aquestes dades nadalenques els avis han estat protagonistes, tot tenint l’oportunitat de ser "AVIS EDUCADORS".
Tota la informació sobre Jaume Sarramonawww.sarramona.net. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell de Montserrat Santacana