El conferenciant Diego Sola ha dividit la conferència
en sis parts:
- Espai i temps, el lloc de fundació;
- La regla de Sant Benet i els
benedictins;
- Esdeveniments significatius en mil anys d’història;
- Visitants il·lustres i menys il·lustres;
- La vida monàstica, ahir i avui;
- El futur de
Montserrat.
En el primer punt, espai i temps: el lloc i la fundació. Segons
la llegenda, una imatge de la verge es trobada en una cova de la muntanya. Allà hi haurà diverses ermites. L
’origen històric del santuari es troba en
l’ermita de Santa Maria, que l’any 888 el comte Guifre el Pelós dona al
monestir de Ripoll; primera menció documentada de Montserrat.
L’any 1025,
Oliva, abat de Ripoll i bisbe de Vic, funda un nou monestir al costat de
l’ermita de Santa Maria. El petit monestir aviat rep pelegrins i visitants.
La
imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII. Una
imatge daurada, excepte la cara i les mans de Maria i el nen Jesús que és de
color negre.
L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes.
El massís de Montserrat sembla una muntanya tallada per
una serra. És fruit de l’erosió entre les roques dures ( conglomerat) i
d’altres més toves (argiles o gresos) al llarg de milers d’anys. Impressionant
formació geològica.
La Regla de Sant
Benet i els benedictins: La Regla de Sant Benet és un dels textos
fonamentals del monaquisme cristià occidental. Escrita per sant Benet de Núrsia
al segle VI. Estableix les normes de vida per a les comunitats monàstiques.
La vida del monjo ve marcada per la
pregària i el treball (Ora et Labora).
Els benedictins han tingut un paper clau en la preservació de la
cultura, especialment durant l’Edat Mitjana.
Esdeveniments significatius en
mil anys d’història: El lloc ja era
un centre de devoció durant el segle IX amb una capella primitiva. Els segles
XII XIV el monestir esdevé un centre de pelegrinatge. El 1493 va perdre la
seva autonomia. El rei Ferran el catòlic va aconseguir que el Papa Alexandre VI
annexionés el monestir a la congregació de San Benito de Valladolid.
La
dependència dels poders polítics de Castella va perdurar fins a l’any 1835 i es
va caracteritzar per una situació conflictiva permanent i una difícil
convivència entre els monjos castellans i catalans. El 1499 funcionament de la
primera impremta a Montserrat. Els primers llibres que es van publicar eren de
caràcter litúrgic.
La vella església romànica era insuficient per acollir el
poble fidel. La nova església d’aspecte renaixentista i barroc es va construir
entre els anys 1568-1592. El segle XVII els monjos castellans van ser expulsats a conseqüència de la guerra dels Segadors.
Durant els segles XVII-XVIII, té
una biblioteca important. Segons consta hi havia prop de 8500 volums i 322
manuscrits. El moment més tràgic de la seva història va ocórrer durant les
guerres napoleòniques, quan el 1811 el monestir fou destruït i es va perdre la
major part del seu tresor bibliogràfic. La Llei de Mendizábal l’any 1835
implicà la desamortització de les possessions monacals. La destrucció durant la
Guerra del Francès unit al procés de Mendizábal feu que el monestir quedés
abandonat. A partir de l’any 1844 Montserrat es recupera. L’any 1881, a les Festes
de la Coronació de la Imatge de la Mare de Déu, el Papa Lleó XIII la
proclama Patrona de Catalunya.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
significà un nou abandonament del monestir. Alguns monjos foren assassinats. El
Govern de Catalunya, però, preservà Montserrat del saqueig i la destrucció.
Sota el règim franquista el 1947 se celebrà l’entronització de la Mare de
Déu de Montserrat. Durant el franquisme, després d’un període proper al nou
règim, el monestir prengué després de l’entronització, una actitud catalanista; es convertir en un
nucli de resistència antifranquista. L’abat Aureli M. Escarré, va expressar
públicament la seva oposició al règim el 1965. Fou exiliat. Montserrat va
representar una confluència entre fe cristiana i el sentiment nacional català.
Visitants il·lustres i menys il·lustres: És interminable la llista de
visitants il·lustres al santuari al llarg de la seva història. Una de les
personalitats que va tenir relació amb Montserrat és Sant Ignasi de Loiola; ell
personalment va estar a Montserrat l’any 1522. Altres, com Ferran el
Catòlic, Felip II, el Papa Benet XIII, Verdaguer, Joan Pau II (2022), etc. El visitant menys il·lustre fou el 1940 Heinrich Himmler, a la recerca del Sant
Greal a Montserrat.
La vida al monestir ahir i avui: Com tots els
monestirs benedictins, seguint el lema de Sant Benet, els monjos dediquen la
seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball. La pregària marca
el ritme de la jornada. Referent a l’Escolania: És un dels cors
cantaires de nois més antic d’Europa. Hi ha documents del segle XIV que ja
testimonien l’existència d’una escolania a Montserrat, una institució de
caràcter religiós i musical.
El futur de Montserrat: Actualment, hi ha
menys vocacions, però, més visitants que mai. Estem en una societat «en
recerca», però menys interpel·lada per la tradició. Integració única de
paisatge i espiritualitat: Montserrat, un santuari (natural i religiós)
receptacle de valors que cerquem i volem.
Resum de Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
