16 de juny 2014

Joan Izquierdo Llopis ha parlat de la HISTÒRIA DE LA MÚSICA EN 21 FLAUTES. Dimarts 17 de juny.


En Joan Izquierdo ens ha traspassat la seva passió per la música de la flauta dolça.
La flauta és un dels instruments més antics, es pot dir que és tant antic com l'home, en la prehistòria tenien ja unes rudimentàries flautes de canya o bé d'os anomenades de pastor.
El gran descobriment en l'Edat Mitjana va ser el fet d’aconseguir passar dels tres forats als set forats en les flautes, cosa que permetia tocar tota la gamma de notes de l’escala i superar l’extensió de les possibilitats de la veu humana.
Les flautes, en aquella època, acostumaven a seguir les mateixes melodies que els cantants, fins que al segle XlV varen començar a improvisar i es converteixen en instruments solistes.
En Joan ens va presentar les diferents grandàries de cada flauta, des la diminuta sopranino fins la gran flauta baix, tot fent sentir els diferents timbres de cada una d'elles.
Les flautes dolces es componen de les quatre veus naturals humanes de soprano, contralt, tenor i baix, però tenen més ampliacions com l'esmentada sopranino i també els baixos.
L'època barroca és el temps del millor desenvolupament de la flauta dolça, els lutiers o luthiers han millorat notablement el seu so i, el gust de les composicions barroques, ajuden al cent per cent a lluir les tècniques de virtuosisme dels intèrprets.
La davallada comença amb el naixement de la flauta travessera: durant dos segles la flauta de bec quedarà relegada a l'oblit.
Al 1920 comença una nova descoberta per la flauta dolça, és un instrument ideal per començar la pedagogia musical amb els infants, que ha arribat fins els nostres dies. Els compositors tornen a escriure noves melodies o noves composicions de música per a flauta de bec. Música encara massa dissonant per a les nostres orelles, però que passarà a la història com la música del segle XXI per oients del segle XXI. Resum: Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

9 de juny 2014

Núria Candela ens va fer UN PASSEIG PER LA POESIA CATALANA CONTEMPORÀNIA. Dimarts 10 de juny.

Núria Candela ha explicat que existeixen molts més poetes contemporanis, de la llengua catalana, que els que ella esmentarà. N’ha nomenat 15 dels quals ha recitat una, dos, tres i fins i tot quatre de les seves poesies. Algunes eren molt conegudes, els autors ho eren tots. Ha començat per Joan Maragall, Apel·les Mestres, Salvat Papasseit, Màrius Torres, Josep Carner, Pere IV , amb “Les corrandes de l’exili” on hi ha l’al·lusió al Vallès  i “La vaca suïssa”. Ha seguit amb Josep M. de Sagarra, del qual a més a més de dues poesies, ha recitat l’últim fragment del “Poema de Nadal”. Joan Vinyoli, Montserrat Abelló, Clementina Arderiu, Joan Brossa, Salvador Espriu, que l’any passat va celebrar-se el centenari del seu naixement, Rosselló Porcel, Martí Pol que al 2013 va recordar-se l’aniversari de la seva mort. Va acabar amb Núria Albó que ha estat alcaldessa de La Garriga. Resum i fotografía de Mercè Gasch


Canigó de Verdaguer, fragment cantat per Maria del Mar Bonet, i d'altres poemes

1 de juny 2014

Àngels Pascual Martínez va parlar de la SALUT A LES ETAPES DE LA DONA: EDAT REPRODUCTIVA, MENOPAUSA I LONGEVITAT. Dimarts 3 de juny.

Edat reproductiva. Al mes de juliol farà 30 anys del naixement de la primera nena proveta de Catalunya, la Victoria-Anna. Ja fa uns anys que es fan coses impensables a nivell de reproducció assistida. .Hi ha diverses causes per la infertilitat, no sempre la causa és de la parella. La menopausa precoç als 30/32 anys, per danys ovàrics, quimioteràpia o operacions, n’és una causa; l’altra és per alteracions genètiques i mineralògiques (pel menjar, el medi ambient etc.).
Actualment es retarda la concepció per diverses motius: voluntàriament per aspiracions professionals de la dona, o per causes econòmiques, o tractament oncològics, etc. Ha augmentat l’edat de la dona a concebre, s’ha reduït el número de fills per dona. Espanya té el nombre de naixements més baix de la U.E. La major edat de la dona fa que molts embarassos acabin en avortaments.
Hi ha diversos mètodes per resoldre aquest problema: la congelació d’ovòcits, (la criopreservació) que es fa si es té parella; la congelació d’ovòcits, si no se’n té; la congelació de teixit ovàric. Cada país té les seves lleis, a Espanya és l’ESHRE. Lo raonable són els embarassos espontanis a una edat jove.
Al ginecòleg s’hi ha d’anar per a la revisió de la citologia de la matriu, a partir de tenir relacions sexuals, i per les mamografies, a partir dels 40 anys. Aquestes poden ser per Screening o cribat, que es fan cada dos anys, i per diagnòstic, quan s’ha palpat la mama i s’ha trobat un volto. L’ecografia mamaria no és tant agressiva, es controla l’aixella i el cirurgià ho veu millor. Les de 3D encara permeten millors diagnòstics.
El càncer de mama és el que millor es cura. Es fa una punció al tumor i es treuen cèl·lules per saber com són. El càncer d’ovari -FIGO- no dona simptomatologia, i es diagnostica poc, un 32%. Es pot diagnosticar amb marcadors tumorals, el CA125, que es fa per extracció de sang. Si el metge el detecta per palpació vol dir que està molt avançat.
A la menopausa hi ha una pèrdua d’estrògens. A partir dels 55 anys s’han de fer les densitometries, que és una tècnica no invasiva. Les dones, amb l’edat, redueixen la seva talla, per reducció de la massa òssia, els ossos es tornen fràgils amb riscs de fractures. S’analitza la columna i el fèmur, i es compara amb una població de 30 anys.

A una edat avançada és normal tenir osteopènia (entre 1 i 2,5 graus de desviació) L’artrosi i la calcificació vascular afavoreixen l’osteoporosi. També cal cuidar el sol pèlvic per prevenir la incontinència urinària, es poden fer exercicis físics. Si cal una intervenció és molt fàcil. Resum i fotografía de Mercè Gasch