6 de set. 2018

Lluís Foix va parlar sobre EL PERIODISME EN ELS TEMPS DE CANVI. Dimarts dia 2 d'octubre.

El curs ha començat un any més. Una benvinguda cordial per a tothom.
El conferenciant ens ha explicat els canvis del periodisme en els darrers temps a través de les seves interessants experiències com a periodista, ja que ha tingut el privilegi d'exercir-les arreu del món. En diverses ocasions ell relatava fidelment els fets que veia però, en alguns casos, no es donava compte dels canvis revolucionaris que en aquells moments s'estaven cobrint i que, al cap d’uns anys, sortien a la llum. És l’historiador, en general, qui posa les coses al seu lloc respecte el que ha publicat el periodista.
Passant al moment actual, des de l’invent de la impremta, que va revolucionar el món de la comunicació, no n’hi ha hagut cap altre efecte tan fort com les evolucions actuals. Estem en un món on els canvis es succeeixen a una velocitat tan gran que la realitat no s’atrapa. Els avenços son imparables i van acompanyats del relat del periodista que detecta informacions en la societat de forma continua, i que es poden capgirar en minuts.
La verticalitat de la informació s’ha transformat en horitzontalitat. Tots portem a sobre un mòbil, que és un potent mitjà d’informació i que fa que 4 milions de persones al món s’intercomuniquin entre ells . El periodista ha perdut el monopoli de la informació. Les notícies, verídiques o falses, que apareixen a les xarxes arriben als confidents abans que als diaris ja que van a la font d’informació. El periodisme clàssic ja no va per davant i això ho ha causat la tecnologia.
Finalment, ens descriu quines son les qualitats que ha de tenir el periodista. Tot i que és un ofici fet amb les presses, i és difícil sortir-se del políticament correcte, el periodista ha d’explicar les coses tal com les veu perquè així millorarà la vida informativa dels ciutadans. Ha de comprovar diligentment els fets i amb exigència de veracitat.
Ha d’analitzar la informació amb tots els codís ètics i tenir un bon punt crític. Tampoc no ho ha d’explicar tot, perquè n'hi ha límits. Ha de fugir de la mentida i, sobretot, de les mitges veritats.
No ha de ser el que s’anomena “un periodista soldat de trinxera” que dispara ràpid el que surt sense fonaments: això no és bo per al periodisme.
Respecte els grups de comunicació, tant si són en paper com digitals, han d’invertir en bona informació, tot contractant bons periodistes que relatin històries ben treballades.
Aquest és el futur del periodisme: cal més reflexió, formació, esperit crític i, sobre de tot, molt respecte envers la ciutadania. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè GaschComposició del cartell: Montserrat Lluch Santacana.