El conferenciant Eduard Garcia, jove graduat en Història de l’Art per la UB i professor de la UPG, com a historiador de l’art i actiu gestor del patrimoni ens ha fet una molt interessant conferència sobre ELS REFINATS.
Artistes únics i inclassificables de les primeries del s. XX, situats entre el Modernisme i el Noucentisme català, i potser massa desconeguts fins ara: foren
-Ismael Smith,
-Mariano Andreu,
-Néstor Martin Fernández de la Torre i
-Laura Albéniz.
Van ser quatre artistes que van exposar conjuntament a la sala del Fayans Català l’any 1911, convertint la fita en una de les exposicions més sonades de la temporada.
Aquesta mostra té molta més importància del que en un principi pot semblar: va ser la primera vegada que aquests amics exposaven a Barcelona i significava una ruptura amb tot allò que s’estava fent en el moment.
Les seves obres van traspassar les parets de la galeria i es van transformar en les protagonistes de totes les revistes, diaris i tertúlies artístiques de Barcelona durant aquells dies. Van oferir, per pressió popular, tot allò que estaven realitzant i que els representava com artistes. Els quatre no van compartir cartell per una simple raó d’amistat i fraternitat, sinó que el seu art compartia les mateixes influències, el mateix gust estètic i les mateixes ganes de ruptura i novetat.
Els REFINATS eren el últims dandis catalans. El seu art estava molt influenciat pel decadentisme anglès i el simbolisme francès de finals de segle.
Els seus anys de joventut els van viure en una Barcelona de grans canvis i crisis. Una Barcelona que deixava enrere el modernisme i s'iniciava en el noucentisme. Eren el futur de l'art català, però després d'aquesta exposició van marxar a formar-se a l'estranger.
Un cop van tornar van veure que ja no tenien espai a la Barcelona noucentista.
Personatges únics, extravagants, provocadors i amb un gran gust i talent artístic feien un art avançat al seu temps. Un art amanerat, sensual i dissident que avui podrien formar part de la mateixa avantguarda.
- Resum de Joan Antoni Lledó,
- Fotografies d'Esteve Garrell i
- Cartell de Montserrat Lluch.
