12 de des. 2014

Frederic Sesé va parlar del NADAL A LA MÚSICA TRADICIONAL. Dimarts 16 de desembre.

Frederic Sesé ens va fer una classe magistral sobre la música tradicional.
Ens va fer descobrir el naixement de l'Art. Les seves diferents branques: pintura, escultura, arquitectura... Literatura, MÚSICA i el seté Art, el cinema.
El Nadal es present a totes aquestes Arts. Els quadres de tot temps, amb la Verge i el Nen, els Mags, els pastors... La portalada de la Sagrada Família, amb el Naixement i els àngels cantors...
Els inoblidables contes i poemes de Nadal...
I la Música. Cada època amb el seu estil: gregorià, renaixentista, barroc, romàntic, noucentista i contemporani.
Hem pogut escoltar tres versions diferents d’una mateixa obra i apreciar les diferències d’autor i elements musicals segons el segle XVI, XVIII; XIX o XX. Hem escoltat la música de Nadal de Bach i Haendel. La popularíssima cançó “Navidades Blancas” cantada per Bing Crosby, també “Santa nit” en una versió única amb els tres tenors, Carreras, Pavarotti, Plàcido Domingo. La cançó de Nadal de John Lenon o bé la típica cançó del “trineu” a ritme de jazz.
En acabar la conferència, tots estàvem realment plens del goig vertader del esperit de Nadal. Resum Aurora Masat, fotografia Eva Casals

6 de des. 2014

2 de des. 2014

Jordi Llorens i Estapé va parlar sobre BIRMÀNIA, EL REGNE DEL SOMRIURE ETERN. Dimarts 2 de desembre.

Al llarg dels diferents viatges he conegut moltíssimes persones que han aparegut i desaparegut de la meva vida i l'únic record que te’n queda és una fotografia. Aleshores, ¿per què no tornar després de molts anys per retrobar aquestes persones que, d'una manera o altra, han influït en el teu viatge i, de vegades, en la teva vida?. Aquest és el cas del monjo birmà que vaig fotografiar a un monestir de teca a Mandalay. Per això aquesta historia ens portarà a viatjar junts a Birmània i coneixerem el país amb l’excusa de la recerca del monjo després de 15 anys, ho aconseguirem?.

Rodejat d’antics misteris i llegendes, la fabulosa Terra de l’Or és un dels països més originals i exòtics d’Àsia que ens ha ofert magnífics llocs arqueològics com Bagan on milers de pagodes sobresurten de les planures; llampants pagodes daurades de jade i de robi on la gent fervorosament va a pregar al seu Buda, a destacar la pagoda de Shwedagon a Yangon, la capital; llacs idíl·lics com Inle on els pescadors cultiven en illes flotants i remen amb les cames; immensos arrossars; i més de 135 grups ètnics, cadascun amb els seus propis costums i tradicions. Myanmar, un paradís per descobrir, guarda zelosament tot un encant oriental. Però per als qui viatgem en contacte amb la gent és, bàsicament i de principi a fi, el regne del somriure etern. Un somriure etern on ara els entenc més per l’última ensenyança de Buda que segueix el sender de la perfecció i el benestar, diu així:
"Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà: la nostra vida és la creació de la nostra ment." Síntesi Jordi Llorens, fotografía Mercè Gasch.