Així començà la conferència en Xavi Piñol, a la Sala Sant Esteve, motivada a saber més sobre
la nostra estimada dansa. En temps passat, ell mateix ja va instruir-nos en el
coneixement dels instruments de la cobla. Avui, com indica el seu títol, ens
acompanyarà en un recorregut que situarà llocs importants d’aquesta activitat
tradicional i cultural.
En primer lloc, convé dir, que
l’origen de la sardana, com avui la coneixem, és
incert. Es parla del segle XVI, com a ball antic, amb poc a veure a com
és actualment. El més probable va ser, com a ball
típic de les comarques empordaneses i pirinenques, ballat en cadena i en
semicercle …
Molts indrets i racons del territori català han estat, i continuen essent, una font d’inspiració per a nombroses composicions que integren el ric i extens catàleg de sardanes. A través de l’audició de diverses composicions, amb títols vinculats a paisatges i espais emblemàtics de Catalunya, EN RUTA …. ens ha portat a conèixer alguna de les particularitats d’aquest gènere i a descobrir com, dins la mateixa tradició musical, poden conviure estils molt diversos.
Les explicacions van anar acompanyades de la projecció de diferents vídeos, on es va poder veure els indrets esmentats, mentre s’escoltaven les sardanes comentades.
Ens va explicar
detalladament les característiques de les següents sardanes:
1. El cas Bou. La sardana més popular. Vicenç Bou i Geli 1885-1962
Torroella vila vella
(1952).
2. La sardana, lluny d’un ball
popular. Pau Casals i Defilló 1876-197
Sant Martí del Canigó (1943).
3. La
sardana, sentiment i influència. Enric Morera i Viura 1865-1942
Baixant de la Font del
Gat (1945).
4. La sardana, expressió
vocal. Ricard Viladesau i Caner 1918-2005.
Girona m’enamora (1989).
5. Puigferrer, un estil propi i
font d’inspiració. Manel Saderra i
Puigferrer 1908-2000
Somni (1945).
