LA MITJA MARATÓ, explicacions ofertes dimarts dia 1 de febrer !

Parlar d’esport i concretament de Maratons i de Mitja Marató, sense caure en els tòpics recurrents, això és el què han fet aquest dimarts dos atletes veterans, en Josep Maria Antentas i l’Arcadi Alibés, en cap cas, ambdós mai han estat corredors professionals, l’esport el viuen per afició. 

Han triat el format d’entrevistador i entrevistat, sent un luxe pels coneixements i experiència viscuda. Com sempre van començar a fer atletisme i sense una idea preconcebuda, un dia proven de córrer una mitja marató, i ja està, han caigut al parany de satisfer una cursa darrera l’altra. Com que mai ho han plantejat des del punt de vista comercial, hi participen per plaer. 

L’Arcadi amb una humilitat que ens hi apropa, descriu de manera planera com ha anat planejant les 150 maratons arreu dels 7 continents, si ha dit 7, no 5. Els americans han separat el nord del sud i també li donen tracte diferenciat a Alaska, ja tenim els 2 continents de propina. Doncs ha aprofitat les curses per fer “turisme”, i conèixer les ciutats endemés de córrer pels seus carrers. Recorrem amb ell i les interessants intervencions d’en Josep Maria, les principals ciutats maratonianes, sense deixar les més exòtiques, com les curses a Alaska i al desert del Sàhara. Fan especial interès quan, ens descriuen les maratons de Barcelona amb totes les vicissituds per què les parts implicades, sobretot administració local, busqués solucions enlloc de posar entrebancs, l’altra ciutat que organitza la marató més multitudinària d’aquest planeta, és Nova York, inscripcions tancades a 50.000 participants dels 200.000 aspirants. 

Aquí sí que desplega totes les dots, per explicar-nos amb detall tot el recorregut, que passa per tots els barris de la monumental ciutat, permetent als atletes conèixer una ciutat rica en contrastos i monumentalitat. Com espectadors ben asseguts a les butaques, hem viscut per uns instants, les vibrants anècdotes de dos grans maratonians.

Text d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch. 

Benvolguts socis i amics de les Aules. Estem a punt per col·laborar, com cada any, amb els organitzadors de 'La Mitja Marató'. 

En aquesta ocasió, dimarts dia 1 ens acompanyarà Arcadi Alibés, periodista de professió, maratonià d'afició. Conegut pel gran públic per la seva activitat professional a Tv3, com a comentarista esportiu i per ser un gran atleta que ha participat en més de 100 maratons. Segur que el seu testimoni personal de voluntat, tenacitat i sacrifici per aconseguir bones marques esportives, ens servirà de referència.

Jordi Sierra i Fabra va oferir un COL·LOQUI-CONVERSA amb L'HUMANISTA. Dimarts 25 de gener.

A petició del nostre convidat, el Sr. Jordi Sierra i Fabra, es va canviar el format de conferència pel de col·loqui, la qual cosa va propiciar una connexió més propera entre l’escriptor i el públic.

“Vale más que Ud. se dedique a otra cosa que a escribir, nunca hará nada en la vida” li va dir el professor de literatura a Jordi Sierra i Fabra quan era petit. Encara sort que ell no li va fer cas i continuà amb la tossuderia de voler escriure, tot i l’oposició paterna.

Gairebé sis-cents llibres escrits i traduïts en trenta idiomes i catorze milions d’exemplars venuts avalen la trajectòria d’aquest artista.

Va treballar en l’àmbit musical, cosa que li va permetre viatjar i conèixer grans ídols de la música del moment. Va explicar anècdotes viscudes amb músics com George Harrison, Bob Dylan, Neil Young, David Bowie i Freddie Mercury entre d’altres.

Finalment però, va decidir fer un pas al costat i deixar aquest tipus de vida més bohèmia per dedicar-se a ser únicament escriptor.

El seu carácter extrovertit, inquiet i positiu fa que copsi el món amb tota mena de detalls, aquella ingenuïtat infantil, que és la font d’inspiració per les seves obres.

Altruista i generós, va crear dues fundacions, a Barcelona i Medellín (Colòmbia), per impulsar la lectura i ajudar als escriptors  joves a fer els seus primers passos.

Un magnífic col.loqui, amb pinzellades humorístiques, d’un gran escriptor i humanista amb més de cinquanta guardons a nivell nacional i internacional, entre els que hi figura la Creu de Sant Jordi l’any 2018.

Resum de Marta Peitivi, fotografies de Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Llorens ha parlat sobre INDONÈSIA, NORD DE SULAWESI I OEST DE PAPUA a partir de la seva experiència com a viatger, fotògraf i informàtic. Dimarts 18 de gener.

La conferència d’en Jordi Llorens i Estapé, reporter i fotògraf de Granollers, ens ha dut a una Indonèsia desconeguda. No és d’estranyar ja que els seus viatges sempre busquen indrets poc tocats pel turisme convencional i molt en contacte amb la gent del país.

Ens descriu Indonèsia com un arxipèlag de 17.000 illes, que s'estenen 5.150 quilòmetres d'est a oest, entre els oceans Índic i Pacífic del sud-est asiàtic, amb centenars de cultures, pobles, llengües i religions. Amb una població de 270 milions de persones, evidencia que és un dels països més poblats del món.

Els indonesis són un poble extremadament obert i pacífic amb una base hindú i budista molt sòlida, per la qual cosa l'islam es va acollir fa cinc segles predominant més a les illes de Java i Sumatra.

Després d’aquesta breu presentació, la conferència audiovisual es va iniciar a l’illa de Siau, a l’extrem nord de Sulawesi, on es troba el volcà Karangetang (també conegut com Api Siau) de 1.827 m d'altitud, que conté cinc cràters al cim. S'ha convertit en l’emblema d'aquesta illa, i esdevé un dels volcans més actius a Indonèsia dels 127 que n'hi ha. És troba en una zona anomenada ‘Anell del foc’ amb molta activitat sísmica i volcànica. De fet, la darrera erupció va tenir lloc el 2019. Després, vàrem tenir notícia del mercat polèmic d’animals de Tomohon. 

Seguidament en Jordi ens va dur a conèixer una de les illes més grans de Papua: Biak. Coneguda per la seva batalla del 1944, durant la Segona Guerra Mundial, on van morir 3.000 japonesos per un bombardeig dels nord-americans. Seguint cap a la petita illa d’Owi on el conferenciant va difondre la “independència de Catalunya”.

Per acabar, la cirereta del pastís de l’audiovisual va ser Raja Ampat, una destinació somiada pels bussejadors per ser dels pocs llocs verges al món, inexplorats, allunyats dels circuits turístics. Llocs màgics, secrets i espectaculars. Llocs remots i inalterats per l'home. Raja Ampat és verd, blau i blanc. El verd de la seva exuberant vegetació, que recobreix els illots des de la riba fins al cim; el blau del seu cel i el blanc dels seus bancs de sorra.

Quatre indrets ben desconeguts a la nostra cultura que va atreure la curiositat de tots els espectadors que van poder conèixer indrets que ni ells mateixos sabien que existien. Tot un èxit d’audiència!

              Resum de Fina Pou, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.

Marta Simó ha parlat sobre ANTISEMITISME AVUI: A L'OMBRA DEL CONFLICTE ISRAEL-PALESTINA. Dimarts 11 de gener.

Marta Simó, doctora en Sociologia per la UAB indica, a la introducció, que serà des d’una perspectiva histórica i sociológica, NO POLÍTICA NI IDEOLÒGICA.
Presenta el tema en tres apartats:
     Què és antisemitisme ?
     Una mirada a Israel.
     Moviment WOMEN WAGE PEACE.

1.-Des de l’Edat Mitja, els jueus són expulsats de molts països europeus. En segles posteriors, són freqüents els fets d’odi, persecució, guetos, barris, prohibicions i culpabilització. Als segles XIX i XX, s’arriba, amb el nazisme, als camps d’extermini, durant la Segona Guerra Mundial, reconegut com l’HOLOCAUST. Va ser com una sumade tot el que anteriormente s’havia fet, al llarg dels segles.
     -Explicà molts continguts concrets, lleis, prohibicions, disposicions, etc., que han maltractat l’existència itinerant del poble jueu.
     -Es defineix ANTISEMITISME com tota mostra d’odi o prejudici envers els jueus, la seva cultura, institucions, costums, bens, llocs de culte …
Malgrat això, les critiques contra Israel, similars a les dirigides contra qualsevol país, NO poden considerarse antisemitisme.

2.- ISRAEL es va crear al 1948, com a conseqüència de l’Holocaust. Aquest fet, va propiciar la seva fundació com Estat i va ser el revulsiu que ha produït la seva unitat i el seu sentiment de Pàtria, sense oblidar la seva diversitat, d’etnies, d’idearis polítics i de religió. Actualment és un país de gran COMPLEXITAT. Va aportar moltes informacions, de les quals remarcaría les següents:
     -El 81% dels habitants són jueus. procedents de tot el món.
     -Entre ells, hi ha diferències ètniques; són diferents els procedents d’Espanya i Mediterrani que els de Centre Europa.
     -Existeixen 4 grups religiosos, ultraortodoxes, nacionalistes, seculares i àrabs. El més nombrós, els ultraortodoxes.
     -Gran diversitat política. El Parlament té 12 partits..
     -El 91% de la població percep la necessitat del país Israel, com a seguretat.
     -Existeix un vincle especial amb EEUU, perquè el 80% de jueus del món són a aquest país americà.
3.- La tercera part, WOMEN WAGE PEACE, és un moviment nascut al 2014 que agrupa dones , mares per mediar en conflictes. Integrat per israelianes, cristianes, àrabs, bedüines … s’uneixen amb un principi comú: “un conflicte és la pèrdua d’un fill"

                          Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch.