23 de febr. 2011

Rosa Pruna va parlar sobre Formació de pagesos: la dona empresària i la situació actual de la pagesia catalana, el dimarts dia 1 de març.

Rosa Pruna, presidenta d'ASAJA, que ha tornat a guanyar les eleccions a Cambres Agràries al Vallès Oriental, vindrà a parlar-nos de la situació de la dona empresària ramadera, avui dia, però no només. Ens parlarà, també, de com es preparen, actualment, els homes i dones que es volen dedicar al sector Primari, és a dir, a la pagesia i a la ramaderia, uns sectors tan poc apreciat per molts i tan bàsic per a tots. I, encara, ens exposarà la situació de l'agricultura al nostre país, ara mateix.
De vegades un es desanima en pensar que l'any 2002, al Vallès Oriental hi havia 900 pagesos i que actualment n'hi ha 60. L'activitat agrària, doncs, ha caigut un 60%. Cal tenir en compte que, pel que fa a les explotacions ramaderes, han fet la reconversió que Europa els demanava i l'han feta bé, encara que això, malauradament, no s'ha traduït en més rendibilitat.

                                                                         Síntesi de la conferència
Avui ha vingut a l’Aula d’extensió universitària del Vallès Oriental (AGEVO) la Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA. Ens ha fet una exposició molt propera del que va estar la seva pertinença com a presidenta de les agricultores d’Europa, a Brussel·les des del 1996 al 2002.
Del lloc que ocupa Espanya a Europa. De com defensa Sarkozy els pagesos francesos. De la situació privilegiada del Marroc. Dels pactes amb Mercasur (Sud-Amèrica), que en certa manera perjudiquen els pagesos espanyols.
De com la globalització pot perjudicar, fent cada vedada els països rics, més rics, i els pobres, més pobres. En tots aquestos pactes hi ha un intercanvi de cromos.
Dins d’Europa hi ha països com França, Holanda, Àustria que defensen els productes nacionals en front dels altres països, estan en el que es diu Km.0. Ara Catalunya també vol implantar aquesta manera de fer (protegir els propis productes). N’hi ha restaurants i certes botigues que ho indiquen (Km. 0).
Calen lleis més protectores dels interessos de cada país, i que considerin l’agricultura i la ramaderia al mateix nivell que el petroli o cert productes bàsics. Aviat es farà una nova llei sobre aquest sector a nivell de la Unió Europea i caldria que els representants espanyols anessin més ben preparats que la vegada anterior.
Mercè Gasch

16 de febr. 2011

Andreu Vilasís va parlar sobre "L'art de l'esmalt: la pintura al foc" el dimarts dia 22 de febrer.

"Fer art per a mi és com una necessitat. Es la forma de deslliurar-me d'un neguit intern, o d'averar algunes idees; fer realitat quelcom que, una actitut, un gest, una expressió, una visió del món que m'envolta, em colpeix, em desvetlla uns sentiments, o m'emociona. Tot plegat resumit amb el mot "crear". Crear però, a la meva manera, és a dir, amb un discurs plàstic perquè no sé dir-ho amb paraules"   Andreu Vilasís.
L'artista i la creació seva, en un moment de la xerrada del proppassat dimarts i, a continuació, una síntesi.
L’ESMALT AL FOC
Andreu Vilasís es un apassionat del seu 0fici.
La conferencia sobre esmalt al foc va ser prou interessant com per tenir-nos pendents de les seves paraules tan als entesos com als profans.
Va començar amb una breu història del esmalt, inventat sembla ser per els escites, passant per les rajoles vidriades assíries, per els joiells egipcis i per la magnificència del art bizantí amb peces d’esmalt i pedres semiprecioses.
Aquestes peces pintades sobre metalls nobles com l’or i la plata, foren destruïdes per recuperar els metalls, per finançar guerres o com a botí en  ràtzies o invasions.
Les mostres conservades a Europa, daten del segles X, Xl i Xll.
Son arquetes amb dibuixos religiosos i sanefes simulant pedres precioses. Son temps molt pobres que no permeten costejar pedres valuoses.
En aquesta època Limoges ocupa un lloc preeminent.
En el renaixement son els alquimistes, en el seu intent de descobrir “la pedra filosofal”(fabricació d’or) troben la fórmula per la perfecta coloració de la pols de vidre amb la simbiosi del foc.
A principis del segle XX l’esmalt torna a tenir un lloc preeminent. Destaca l’orfebreria amb la creació de petites obres d’art del modernisme, dissenyades per conegudes firmes de joiers barcelonins.
Un punt important de la conferencia va ser com treballa en el seu estudi d’esmaltador.
La inspiració o el pensament creador, la idea inicial, dona pas al treball del dibuix o disseny, la preparació del metall (coure) la neteja municiosa dels colors, l’experiència, els coneixements i el domini del ofici, aconsegueixen transformar una matèria, un polsim, amb una obra d’art, aconseguida amb temor i expectació per els resultats sorprenents que li aporta el foc.
L’esmalt aconsegueix una coloració i una textura inalterable al temps, als efectes químics o climàtics però en contraposició, es tan feble com el vidre.
Aurora Masat

8 de febr. 2011

Joan Díaz va parlar dimarts dia 15: De la crisi global a la particular espanyola: perspectives i oportunitats

La nostra societat gira al voltant d’un eix que porta per nom “economia”. La mateixa etimologia de la paraula, composta de les gregues oikos (casa) i nomos (llei) ens insinua que es tracta d’una regulació de convivència, que té el seu origen en la llar. L’economia, que se centra en la filosofia i l’ús del diner, és un instrument molt protagonista en la pau de món. Quin paper hi juga la crisi i perquè es produeix? És la filosofia que ens cal saber i aprofundir.

Cliqueu la imatge per ampliar la informació

Un moment de la conferència i una síntesi de les idees exposades
L’actual crisi econòmica, iniciada l’any 2007, començà als EEUU d’Amèrica i a Espanya. La raó cal buscar-la en un comportament poc racional del preu real, degut a una actuació irracional dels agents comercials, a la manipulació de la informació i a les mentides sobre el mercat. (Com si el preu dels pisos, per exemple, més aviat pujarien i no es pedreria el seu valor).
Comença com una bombolla als EEUU, que sembra el pànic, la por i la histèria.
La primera bombolla de la que es té notícia és de l’any 1577 i fins a l’actual del 2011 se n’han produït cinquanta. Les més importants han estat la de l’any 1929, de la que els EEUU van trigar 20 anys a sortir-ne i la japonesa de 1985, que en trigà uns deu. La crisi espanyola es deu a una bombolla immobiliària, que no fou reconeguda en el seu temps pel govern i per tant una mala actuació política l’ha agreujat i no es preveu la seva durada. Les entitats més perjudicades, les Caixes, pel seu volum immobiliari. La situació actual és molt decebedora perquè
                                             -no creixem
                                             -l’atur continua creixent. El dels joves és d’un 42%
                                             -manca de reformes estructurals
                                             -manca de crèdit
                                             -manca de confiança (molt important)
La sortida de la crisi no és viable sense una reforma racional del mercat del treball.                                             Joan Sala

1 de febr. 2011

L'humor en la música clàssica serà la conferència que farà Pere Andreu Jariod el dia 8 de febrer



Els assistents tot gaudint de la música i de la conferència



Síntesi de la sessió
Amb la conferencia sobre L'humor en la música clàssica Josep Andreu Jariod ens fa una breu pinzellada de la broma, la sorpresa o el so inesperat en les composicions musicals. Si bé els més famosos compositors com Haydn, Mozart, Beethoven i molts d'altres, han escrit peces d' humor, requereixen la complicitat de l'orquestra i sobretot del director, per magnificar la interpretació de la partitura.
Podríem definir dos continguts d'humor: els purament timbres sonors acústics i extravagants, i els de descripció d'animals que indueixen l’oient a sensacions grotesques i inesperades.
L'humor es innat en el ser humà i Josep Andreu Jariod ens ha exposat una agradable mostra dels compositors que l’expressen des del barroc fins els nostres dies.                                                                                                     Aurora Masat