31 d’oct. 2021

Escarmís ens ha dit..."I ARA QUE ENS FEM GRANS, QUIN ÉS L'ESTIL DE VIDA QUE PORTEM?"

Així, amb aquesta pregunta comença l’exposició de les actituds poc saludables que s’adopten en moments determinats de la nostra vida. La descripció exhaustiva dels comportaments poc actius, i les seves conseqüències que afecten sobretot la mobilitat i la salut.
Uns exemples que ens ho deixen ben clar: quan ens diuen que el SEDENTARISME és la 4ª causa de mort al món, que la INACTIVITAT física s’ha convertit en un problema de Salut Pública, amb uns elevats costos econòmics per les malalties que se’n deriven, com cardiopaties, ictus, diabetis tipus II, càncer de mama i colon. Actius o sedentaris? Exercici físic planificat, i el terapèutic per recuperar les funcions deteriorades o perdudes, per malaltia, accident o deteriorament del sistema neuromusculesquelètic. L’Esport lligat a normes serà un bon aliat amb finalitats de lleure i competició.
Després d’un passeig per l’evolució humana s’arriba a reconèixer que NO estem adaptats a l’excés de recursos. El Sedentarisme i l’excés calòric en el menjar ens porten a l’obesitat, accelerant l’envelliment. L’ENVELLIMENT serà òptim quan combinem l’absència de malaltia i discapacitat, i adoptem compromís amb la vida i l’elevada funció física i cognitiva.
La FRAGILITAT, que és el deteriorament progressiu dels sistemes fisiològics amenaçant la salut i benestar, s’associa a la disminució de la funcionalitat augmentant el risc de discapacitat, dependència i la mort. Per revertir la fragilitat tenim al nostre abast l’exercici i una dieta adequada. Caigudes per pèrdua d’estabilitat relacionat amb la disminució de la visió, oïda i funcions cognitives i musculoesquelètiques.
     La FISIOTERÀPIA, és la gran aliada per entrenar i millorar el rendiment funcional.
   -La SARCOPÈNIA, ens diu que és la pèrdua progressiva de massa muscular amb l’increment de greix, perdent força i sent causa de discapacitat.
    -L’OBESITAT posa a l’individu en un elevat risc de discapacitat.

I ARA QUÈ? El moviment és vida. Si volem un envelliment saludable hem de ser físicament actius. Fer cas del nostre metge i mantenir el control de patologies, estat cognitiu, sucre, colesterol, sense oblidar el fisioterapeuta que ens indicarà quins exercicis necessitem per corregir o millorar les condicions físiques adaptades a la nostra situació personal, tot amb l’objectiu principal de ser FUNCIONALS.
-S’ha de trencar la idea de dir que els “vellets” que facin coses fàcils, tenen un Gran Potencial.
Com a resum ens fa fer uns exercicis bàsics per desentumir-nos després d’estona asseguts. Repetint els beneficis d’un exercici diari i continuat, que s’adapti a cada un de nosaltres ens ajudarà a frenar l’envelliment mantenint un bon estat de salut. Finalment i com a colofó ens quedem amb aquesta frase, “Cada dia, en el tren de la nostra vida, ens passa el vagó de l’exercici, agafar-lo és la nostra decisió. La doctora ens vendrà el bitllet i el fisioterapeuta ens ajudarà a pujar-hi. No el deixem passar!!!"
Resum Esteve Garrell, fotografia Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

20 d’oct. 2021

Xavier Roqué ha parlat sobre ÉMILE DE CHâTELET, l'univers de Newton als salons de la Il·lustració...

El 2009 es van descobrir a les golfes d'una casa en venda, a 200 km de París, vuit caixes de fusta que portaven amagades més de 100 anys. Les capses contenien els manuscrits matemàtics i científics d’una dona de ciència singular, Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa de Châtelet (1706-1749). Els papers els havia preservat la neboda del fill d’Émilie, Florent de Châtelet. La subhasta dels documents, el 29 d’octubre de 2012, va renovar l’interès per l’autora de l’única traducció íntegra al francès dels Principes mathémàtiques de la Philosophie Naturelle d’Isaac Newton.
Émilie Le Tonnelier de Breteuil va néixer en el si d’una família rica i va rebre a casa una educació exquisida. Es va casar jove, als 18 anys, amb Florent-Claude de Lomont, marquès de Châtelet, un militar noble. En aquells moments regnava a França Lluís XV (1710–1774), net de Lluís XIV, el rei Sol. A París funcionava des del segle XVII l’Acadèmia Reial de Ciències, que no admetria dones fins la segona meitat del segle XX. Émilie va convèncer un dels acadèmics, Pierre Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759), perquè fos el seu tutor de matemàtiques. Alhora, inicià una relació amorosa i intel·lectual amb François-Marie Arouet, Voltaire (1694–1778), el cèlebre i polèmic autor i dramaturg.

El 1733 Émilie i Voltaire s’instal·laren al castell de Cirey, a 270 km de París. A Cirey, amb la col·laboració clau d’Émilie, Voltaire va escriure el seu propi assaig newtonià, els Elements de la Filosofia de Newton (1738).

La ment de Châtelet era original i creativa, i va mirar de superar les limitacions imposades a les dones, fins i tot a les dones benestants com ella. Va publicar el seu primer llibre, les Institucions de física (1740), anònimament. El 1744 Émilie participà també anònimament en un concurs de l’Acadèmia de Ciències per determinar la naturalesa del foc. El seu treball, Assaig sobre la naturalesa i la propagació del foc, fou publicat el 1744.

L’estudi de Newton havia convençut Émilie de la necessitat de traduir els Principia al francès. Era una tasca complicada perquè Newton havia fet tres edicions de l’obra, i perquè les matemàtiques del text eren les més sofisticades del moment. Émilie, no només va traduir l’obra tenint en compte les diferents versions, sinó que afegí un comentari propi i il·luminador. Mentre treballava en la traducció, Émilie s’enamorà de Jean-François de Saint Lambert, soldat i poeta. Va tornar a quedar embarassada. Va treballar intensament per completar la traducció durant tot l’embaràs. El part va anar bé, però uns dies després Émilie moria sobtadament a causa d’una embòlia pulmonar; la seva filla moriria 18 mesos després. La traducció dels Principia fou publicada pòstumament el 1759.

Aquesta és encara l’única traducció francesa completa de l’obra, i és també un dels llegats memorables d’una dona intel·ligent que conreà la ciència i les matemàtiques en els salons de la Il·lustració. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

7 d’oct. 2021

INAUGURACIÓ de la nova temporada cultural de la nostra AULA

El curs va quedar inaugurat pel nostre President, Sr. Esteve Garrell, acompanyat de la Sra. Alba Barnusell, 1ª Tinent Alcalde en representació del Sr. Mayoral, Alcalde de Granollers, que ens van donar la benvinguda. A continuació van ser presentats els periodistes conferenciants pel Sr. Martí Majoral.

POLÍTICA CATALANA: COM HO VEIEM es pregunten i raonen J.M. Martí i Lluís Falgàs...

Els dos conferenciants, bons periodistes i experimentats, ens van oferir un anàlisis molt objectiu del moment polític actual.
     El títol de la seva xerrada ve d’un moment anecdòtic on van coincidir a Girona el President Puigdemont i els dos periodistes en la presentació d’un llibre. Abans del torn de preguntes els hi van insistir que no li podien preguntar al President ni sobre el referèndum, ni sobre les eleccions, ni sobre res en concret. Llavors en Lluís Falgàs va driblar tothom i li va preguntar el que interessava amb la qüestió: “Com ho veus?” sense vulnerar el que els hi havien demanat. El President va respondre durant una bona estona acontentant els periodistes.
Els conferenciants van valorar la situació d’avui com “el mentrestant”, un temps d’espera amb molta repercussió als mitjans però amb poques decisions. Els assessors aconsellen els polítics que aniria bé negociar amb discreció i evitar el soroll als mitjans de comunicació i a les xarxes, però això en el moment actual és difícil d’aconseguir.
Van comentar que amb el Procés (judicis, exilis...) han saltat 1 o 2 generacions donant lloc a una classe política jove. Els periodistes exposen un mesurat optimisme amb els polítics actuals: més inexperts però menys intoxicats, amb menys vicis del passat i amb més positivitat.
Ara mateix, el que interessa a tots els protagonistes (Gobierno, Govern, Ajuntaments) és acordar els pressupostos que, probablement seran els darrers per a tots, ja que dintre d’un temps es possible que es prorroguin. Seria bo que s’aprovessin tot tenint en compte la situació social i econòmica actual, i amb la perspectiva de la arribada dels fons europeus.
Com a data clau van indicar el 2023. Tots els Grups polítics estan pendents dels calendaris electorals amb les següents incògnites:
     -Hi haurà la moció de confiança al President Aragonés que va imposar la CUP?
     -S’acomplirà el termini de la taula de diàleg?
     -S’arribarà al final de la legislatura espanyola?
Cal tenir en compte que en el 2023 hi hauran eleccions municipals que interferiran en el context actual.
I molta atenció al que passa a Escòcia: no van votar Brexit i ja demanen un altre referèndum que, si en un futur el guanyen, Europa ràpidament els recolzaria. 
El 2023 ens podríem retrobar amb aquests magnífics conferenciants i tornar-ne a parlar de “Com ho veuen?”
Martí Majoral, per la síntesi de la xerrada, Mercè Gasch per les fotografies, Montserrat Lluch pels cartells.