22 de febr. 2015

Cèlia Puig va parlar sobre QUÈ ENS DIUEN LES ETIQUETES DELS ALIMENTS. Programa GAUDIM MENJANT, Dimarts 24 de febrer.

Ha començat la xerrada tot passant un vídeo sobre diferents maneres de comprar i ha dit que per realitzar una dieta saludable, cal fer una bona compra perquè mengem el que comprem.
Actualment els productes alimentaris tenen molta informació relacionada amb la salut. Però no sempre sabem llegir i valorar la informació que apareix a les etiquetes dels productes. En aquesta xerrada ha donat eines per poder valorar la composició dels productes, saber interpretar la informació per arribar a saber escollir la millor opció per a la nostra salut.
Ha repartit etiquetes de diferents productes per a tothom i ha ensenyat a llegir-les fent diferenciar el nom del producte del de la marca (no sempre queda clar), observar els ingredients recalcant que quan menys millor, els additius que venen regulats per la unió europea. Des de desembre 2014 hi ha un reglament nou segons la U.E. que obliga que la lletra sigui més visible, més clara, més gran, a comunicar les substàncies al·lèrgens, la informació nutricional... Ha afegir que cal comparar les diferents etiquetes d'un mateix producte i que cal fer-ho sempre per a 100gr. Considerant les calories, el greix saturat, els sucres, la sal o sodi. Ha insistit que és bo anar a comprar amb la família i quan no tenim gana. Cal educar els nens des de petits.
Aquesta conferència està dins del programa “We Love eating”, gaudiu de la vostra salut, que inclou sis temes; 1. Gaudir comprant per fer un àpat saludable, 2. Gaudir cuinant, 3. Gaudir menjant plegats, 4. Gaudir bevent aigua, 5. Gaudir dels colors de la fruita i la verdura, i 6. Gaudir de l'exercici físic. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

18 de febr. 2015

Carles Capdevila va parlar sobre com VIURE DE BON HUMOR. Dimars 17 de febrer.


L’ humor és un tema molt interessant perquè ens ajuda a viure una vida amb més plenitud. A través d’un recorregut per la seva va mostrar l'interès per la comunicació, i com es va iniciar de jove, al seu poble Hostalets de Balenyà, en l’aprenentatge vital més gran, i el va fer per haver nascut en un poble petit, “ja que tot és possible i tot està per fer”. Si ens hi posem, podem amb tot. El seu tracte amb la gent, el va conduir a separar dos perfils de persona, “Emprenedors socials, i els que ni fan ni deixen fer”.
Quan va anar a viure a Barcelona, va constatar que hi havia els mateixos tics que en un poble. Va integrar-se molt aviat al barri de Gracia,: coral, grallers, esplai, ja que a l’escola dels seus fills va conèixer a tots els que estaven implicats en les associacions, i si hi vas “t’enganxes”.
De la seva experiència com a pare de dos fills adolescents, i dos de petits, va dir que l’educació de les diferents edats és molt diferent i complexa, però al mateix temps és molt enriquidora: ”t’educa a tu”. Els pares han de tenir criteri, posar límits, utilitzar la lògica i adaptar-se amb humor a les diferents situacions. De fet en la vida no és important el que et passa, sinó com reacciones davant el que et passa. Per viure cal tenir sentit del humor, riure de nosaltres mateixos, desafiar els emprenyadors, no deixar-nos acomplexar, autoestima alta tot desafiant els que ens passa, i acceptar-ho. La ironia és la manera de no prendre seriosament coses que no tenen importància, la ironia també és educadora.
Viure amb humor és com un oli que fa que tot més o menys rutlli. I en aquest moments, més que mai cal l’humor. Tot resumint: cal tenir present cinc sentits per viure amb plenitud la vida: 1- el sentit comú, 2- el sentit del deure, 3- el sentit del ridícul, 4- el sentit moral i 5- el sentit de l’humor. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

10 de febr. 2015

Albert Beorlegui i Tous va parlar de L'ESPLENDOR DEL MUSICAL AMERICÀ, 2ª part. Dimarts 10 de febrer,

En la segona part de la trilogia del Esplendor del musical americà  el Sr. Beorlegui va començar esmentant  la  importància de l’any 1927, ja que va ser l’inici del cinema sonor.
Va recordar els actors de la primera trilogia: Fred Staire, Maurice Chevalier i  Gínger Rogers  que van ser els artífexs d’un cinema d’evasió molt important en aquells anys a Amèrica (anys 30) . La primera conferència la va acabar explicant la pel·lícula el Mago de Oz, film important ja que per primera vegada estaven introduïdes les lletres de la cançó en la pel·lícula.
L’any 39 amb motiu de la 2ª gerra mundial, el món del cinema canvia , els americans es mobilitzen i envaeixen els estudis per aixecar la moral, tot fent pel·lícules de propaganda Casablanca, per oferir moment d’evasió i oblidar-se de la guerra. En aquesta època comencen els “musicals” i “el tecnicolor”.  Va posar uns fragments de pel·lícules amb les primeres actuacions dels actors Gen Kelly, Marlene Dietrich, Greta Garbo, parlant dels directors i dels actors de l’època. Un actor molt conegut i força apreciat va ser en Xavier Cugat, que va fer moltes pel·lícules llatines, Escuela de sirenas, i va marcar un estil molt valorat en aquell moment. Cada productora tenia la seva personalitat, va fer esment d’unes quantes: la M.G.Mayer, la Columbia, la Guarnes Bros, la Paramount, la Tuenty Century Fox, totes rivalitzaven per fer un cine interessant.
Acabada la guerra mundial arriben grans transformacions i diferents motius: comença el Baby Boom i la Televisió, això va comportar una gran davallada de l’assistència al cinema. Va continuar projectant  uns quants talls de pel·lícules musicals del director Vincent Minelli d’aquells anys, que tots vam recordar amb interès.
Va ser una tarda molt agradable, i ens vam acomiadar tot esperant la 3ª part Del esplendor del musical Americà que serà el mes de Maig. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

1 de febr. 2015

Sol Enjuanes Puyol va parlar d' EL GRECO, UN PINTOR EXTRAVAGANT?. Dimarts 3 de febrer.

Al 2014 es varen complir 400 anys del naixement de Domenico Theotocopuli, conegut per El Greco. En realitat va néixer a Creta quan pertanyia a la República de Venècia. Les seves primeres pintures estaven inspirades en les icones gregues, fons daurats, imatges religioses planes, sense relleu.
El seu trasllat a Venècia li permet estudiar les pintures dels artistes famosos, Tintoretto, Veronese... i descobreix la profunditat i el volum, la pintura de l’oli sobre tela, la perspectiva i el color. La seva estança a Roma li permet entrar al cercle cultural del cardenal Farnesio, coneix nous estils dels pintors famosos de l'època i on crea un taller de pintura i fa encàrrecs per esglésies i retrats a personatges rellevants.
Busca trobar un lloc com a pintor per donar a conèixer el seu peculiar estil, viatja a Madrid però s'instal·la a Toledo. Allà farà tota la resta de la seva obra, el Cavaller de la mà al pit, El entierro del Señor de Orgaz...
El Greco sempre a estat un pintor qüestionat. La seva pintura es tan personal i diferent de tots els altres pintors que en tot temps té defensors i detractors. Són obres son inconfusibles, treballa amb les mateixes tècniques dels seus contemporanis però amb un estil únic i diferent. Destaquen en les seves pintures la llum, el color, la composició i la perspectiva, però sobretot es la seva lluita per l'expressió de les figures i el misticisme de la mirada el que les fa diferents i úniques. El Greco, amb els seus cossos eteris, fa sentir en els seus quadres el missatge de la nostre estança mundana entre cel i terra i, ens deixa entreveure la no realitat d'una ànima invisible. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch