31 de març 2019

Carlos Paytuví va parlar sobre COM PREVENIR L'ICTUS, Dimarts dia 2 d'abril.

El Dr. Paytubí ha començat la conferència donant dades sobre l'ictus a Espanya i l'ha definit com: cop brusc de la circulació cerebral que altera la funció d'una determinada regió del cervell, originant diferents conseqüències en funció del lòbul afectat. També se l'anomena ‘accident cerebrovascular’, ‘atac cerebral’, abans ‘atac de feridura’ o ‘embòlia’ (que és un tipus d'ictusA nivell d'Espanya es produeix un ictus cada 6 minuts donant un mort per ictus cada 15 minuts; a Catalunya hi ha un ictus cada 40 minuts. Cal destacar que és la causa més freqüent de mort en les dones. 

Tipus d'ictus. Ha remarcat que hi ha dos tipus: a) Ictus Isquèmic (infart cerebral) el 85% ho son: consisteix en una disminució important del fluix sanguini en una part del cervell. b) Ictus Hemorràgic es dona en un 15%, consisteix en una hemorràgia originada pel trencament d'un vas cerebral.

Els factors de risc poden ser:

No Modificables; l'edat (a més edat més probabilitat de mortalitat), el sexe (en els homes és més freqüent, però hi ha més mortalitat en les dones), historial familiar (factor genètic), l'ictus previ si n’hi ha repetició. En la raça negra americana és més freqüent que en la blanca (no hi ha explicació)

Modificables; la hipertensió arterial els límits màxims son: 14 de pressió sistòlica i 9 de la diastòlica, la màxima influeix més en l' ictus, la mínima indueix més en risc cardíac. La diabetis mellitus un 20% de persones que han patit un ictus son diabètiques (1 de cada 5) El tabac, primera causa evitable d’infermetat i mort. El risc perdura fins els 5 anys de deixar de fumar. Colesterol que produeix més risc de demències que d'ictus. Arítmies, cardíaques (fibril·lació auricular)
Altres factors de risc d'ictus. Menys documentats poden ser l’ús d'anticonceptius orals, l'obesitat, el consum d'alcohol i el sedentarisme.
Comentaris i recomanacions. Ha dit que entre els joves és més freqüent l'ictus hemorràgic i en les persones grans és més freqüent l'ictus isquèmic.
El Dr. ha demanat el suport de les famílies per detectar un ictus i poder arribar a urgències abans de 4 hores. Ha exposat un quadre amb la paraula anglesa F A S T per reconèixer si una persona ha patit un ictus; (F) si somriu simètricament, (A) si pot mantenir els 2 braços estirats, (S) si parla clar i (T) actuar ràpidament.
Per acabar ha recomanat fer exercici físic, consumir fruites i verdures, reduir els greixos saturats i fer control estricte d'anticoagulants, de la pressió arterial, del colesterol i del sucre. Resum Mª Carme Espluguas, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

25 de març 2019

Joan Vives va parlar d'HECTOR BERLIOZ EL GRAN ROMÀNTIC FRANCÈS. Dimarts dia 26 de març.

Per poder entendre el personatge d’avui cal situar-lo i situar-nos en el context històric social i familiar en el qual va viure. Berlioz neix a França a principis del segle XVIII on les revoltes i també les convulsions monàrquiques a París marquen decididament el curs de la història. Família ben situada econòmica i socialment: el pare metge i, com no podia ser d’altra manera, vol que el jove Hector vagi a la Sorbonne per estudiar medicina. Hi va per força i, poc després, el músic inconformista que viu dins seu li fa prendre el camí de la música.
És un dels grans representants de la subjectivitat i l’art (Música Pintura Literatura etc. ) Per entendre l’essència del personatge fixem-nos amb els seus trets com desinhibit, el coneix tothom, va per lliure, no vol cotilles i segueix tossudament la seva percepció, contundent  amb contrastos intensos. Home explosiu, histriònic i entusiasta. Com que, a causa de no seguir els cànons establerts i ser un esperit lliure i avançat, la seva música no li dóna el suficient per viure, ho complementa fent de crític per un diari parisenc, escriu molt bé.
El moviment romàntic incideix en el músic com també en l’home. Enamoradís de mena pateix eufòries i desenganys que influeixen de manera clara en la composició de les seves obres, on els personatges i els passatges musicals són un reflex real del moments viscuts amb extrema intensitat. Era un compositor fora dels estàndards de l’època: un detall a tenir present, els compositors ho fan asseguts davant d’un piano, Berlioz no, ell toca la flauta travessera i la guitarra, les composicions estan pensades per a cors i formacions musicals immenses, dificultant la viabilitat a l’hora de poder representar-les.
Excel·leix en les orquestracions i demostra una gran sensibilitat en el tractament de la veu en cantates i òperes que el fan precursor i mestre de músics més joves com Paganini o el mateix Wagner que en prenen bona nota per incorporar les seves ensenyances a les seves partitures, com també del seu tractat d’orquestració.
Per il·lustrar i fer comprendre el nostre conferenciant, entre les paraules hi posa els fragments musicals més escaients. Com a guanyador del premi de Roma sentim uns compassos ben diferenciats de cada una de les quatre cantates i, per copsar l’habilitat en l’orquestració, La Marseillaise, La Messe Solennelle, Symphonie Fantastique, o el contundent Requiem. Deixa un bon llegat d’obra orquestral coral,  vocal  i operística. Els últims anys, sobretot, dirigeix abatut anímicament pels amors frustrats i per la seva obra menystinguda al seu país. Decididament un avançat a la seva època, incomprès i punta de llança de força seguidors. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

17 de març 2019

Claudi Alsina va parlar de LES MESURES TRADICIONALS CATALANES I EL CAS DE GRANOLLERS. Dimarts dia 19 de març.

El conferenciant ens explica amb molta claredat el sistema propi de mesures catalanes que ha ajudat al desenvolupament del país. Catalunya tenia unes mesures  d’origen romà que es van utilitzar fins que, al 1849, les va liquidar la reina Isabel II. Mesurar és comparar objectes amb certs patrons establerts que anirem comentant en aquest resum. Les mesures eren locals: van existir unes 700 de diferents repartides en poblacions de Catalunya. Es van escriure en base 10 però és dividien i repetien en base 12.
Per mesurar longituds es feia servir la cana destre que eren 12 pams destres, equivalents a 2,81 m. Les diferents mides de les esglésies de Sant Pau del Camp i de Santa Maria del Mar es van mesurar en canes destres. Per mesurar els terres es passava de pams a peus que era més còmode pel que mesurava; 4 pams eren 3 peus. D’aquell temps ve la dita “quedar-se amb un pam de nas” o “ ho tinc ben apamat”.
Per mesurar les sabates les mides era 3 punts de sabater que serien 2 cm. Per a les mides tipogràfiques es va agafar el llibre de Cíceró editat a Venècia el 1469.
Pel que fa les mesures de gra s’utilitzaven recintes concrets portàtils i el sistema era complex. L’Ajuntament de les localitats vigilava que es fessin servir les mesures oficials que era la quartera= 12 quartans= 48 picotins= 69.5 litres. A Granollers la quartera = 8 quartans. Cal esmentar la Lloga del gra que era la Porxada.
Per mesurar superfícies es feia servir, canes quadrades, pams quadrats i peus quadrats. També es mesurava per jornal de feina de sol a sol, especificant si era jornal de tallar herba o de sembrar, i especificant si era ajudat amb bou o cavall.
Un sistema per vendre un terreny era mesurar la superfície que es podia sembrar amb una quartera de gra. Per evitar la picaresca, ja que el gra es pot escampar més o menys,  quan brotava la planta, un notari verificava que la distribució era  correcta i es tancava el tracte. A Granollers la quartera de sembradura equivaldria a 2.448,2503 m2.
Per mesurar capacitats. El vi es mesurava en porrons, barralons, mallals...  un porro era 4 petricons. Granollers tenia les seves pròpies mesures del vi: el barraló de Granollers serien 121,4 litres. La llet també és mesurava en petricons.
L’oli a Granollers es mesurava en quarters: 1 quarter = 32 quartons que eren uns 9.27 litresD’aquestes mesures venen les dites “ploure a bots i barrals “ o “ ser un tap de barral”.
Quant els pesos, la lliura era la més utilitzada. Una lliura = 12 unces...400 grams.
Era diferent la lliura de carn (36 unces) o la de peix (30 unces). Una dita era “el mal ve a arroves i se´n va a unces”. A les farmàcies una lliura eren 12 unces, i a les joieries 1 unça = 4 quarts =16 argenços = 39 quirats i 1 quirat serien 4 grams.
Per mesurar el temps tenien rellotge de sol, clepsidres, rellotge de sorra, ciris (temps de combustió) i al final ja mecànics. Aquí és on es conserva la base 12 amb diferència a les altres mesures que van passar a base 10.  La base 12 era més pràctica que la 10,  ja que era més fàcil dividir-la en  parts; un terç era 4, la mitat 6, 2 terços 8, 3 quarts 9 . En  base 10 és més difícil, ja que les divisions de 10 nomes son 2 i 5.
Els papers es mesuraven en arca que serien 11.000 fulls, caixa 8.000 fulls i mà que eren 5 quaderns i 25 fulls.
La dotzena era una mesura molt utilitzada (12 unitats) però hi havia la dotzena de frare que eren 11 quan el frare havia de pagar i 13 quan el frare havia de cobrar.
La proposta de passar a base 10 va ser francesa:  volien un sistema universal que no fos lligat a les diferents cultures i fos basat en la mida del quadrant del meridià terrestre. Per fer la mesura es va mesura el tros de meridià de Dunkerque a Barcelona amb lo qual Catalunya va tenir un paper fonamental en la mesura i en el naixement del metro.
Respecte la diferent amplada de les vies de tren d’Espanya en relació les internacionals és degut que, aquí, es va utilitzar com a mesura el peu de Burgos. Van definir que les vies equidistarien 6 peus de Burgos i, com a resultat, son més amples que les vies internacionals. A Burgos tenien el peu massa gros!
Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

11 de març 2019

Anna Paré va parlar d'ANTIOXIDANTS I SALUT. Dimarts dia 12 de març de 2019.

La conferenciant ha iniciat la seva exposició tot definint què són els antioxidant i els radicals lliures per  assenyalar, en una segona part, els principals antioxidants coneguts i estudiats, donant exemples concrets de cada un d'ells.
Antioxidant, és una molècula capaç de retardar o prevenir l'oxidació d'altres molècules. També podem dir que és una substància que protegeix dels danys produïts pels radicals lliures en el nostre organisme. 
Radicals lliures, són molècules que en el orbital extern han perdut un electró i, per tant, perden estabilitat (són oxidants) Intenten recuperar aquest electró. captant-lo d'altres molècules properes, provocant més inestabilitat i reaccions en cadena que poden afectar bàsicament la membrana cel·lular oxidant als greixos, les proteïnes perden estructura i per tant la seva funció, i provoquen mutacions al material genètic.
El 90% dels radicals lliures els fabriquem en la respiració cel·lular que té lloc als mitocondris. Els  radicals d'oxigen s'anomenen ROS, també en poden formar de nitrogen. No podem oblidar els que arriben de l'ambient extern com; tabac, l'alcohol, l'excés de radiacions solars, alimentació no saludable, l'estrès físic i emocional, processos inflamatoris i traumatismes.
Mecanismes antioxidants, protegeixen dels radicals lliures i poden ser:
a) Endògens; coenzim Q 10 o ubiquinol, glutation, ac  lipoic, melatonina, sistemes enzimàtics...
b) Exògens; vitamina C, i E, carotenoides, minerals com el seleni i zenc i polifenols.
Estrès oxidatiu, es produeix pel desequilibri entre el ROS i els Antioxidants: pot donar lloc a diferents patologies com: l'arteriosclerosi, altres malalties cardiovasculars, diabetis, alzheimer, càncer, malalties oculars i, també, accelera el procés d'envelliment.
Diversos estudis assenyalen que els radicals lliures i els telòmers curts són causa de l'envelliment.
També es coneix que envellim per la informació genètica que heretem en un 25% i per l'estil de vida i el medi ambient en un 75%. 
Els Antioxidants; 
Vitamina C (ac. Ascòrbic), és l'antioxidant per excel·lència. En porta la taronja, mandarina, pomelo, llimona, maduixots, meló, pebrot vermell cru, col, braçolí, créixens, kiwi, papaia, mango.
Estimula la producció de col·lagen, regenera la vitamina E i té efecte preventiu pel càncer d'estómac. 
Vitamina E, és troba en l'oli d'oliva de primera pressió en fred, oli germen de blat, alvocats, fruits secs, pipes de gira-sol i carbassa. Evita l'oxidació de les membranes cel·lulars, protegeix de les malalties cardiovasculars i les cataractes, i té efecte preventiu del càncer de colon, pròstata i mama.             
Carotens, en la pastanaga, carbassa, moniato, caquis, mango, nespres, préssecs, blat de moro, espinacs, bròcoli, canonges. Precursor de la vitamina  A, essencial per a la pell i la vista. 
Licopè, en síndria i tomàquet sobretot condimentada amb oli, perquè s'absorbeix millor. Prevenció del càncer de pròstata. 
Seleni, en ceba, all, cereals integrals, fruits secs, xampinyons, espàrrecs, carn. marisc, ous. Ha recomanat 2 o 3 nous del Brasil per dia. Actua de cofactor d'enzims antioxidants. El seu contingut en els aliments depèn del sòl. És antioxidant, anticancerós i inmunomodulador. 
Zenc, en cereals integrals, bolets, fruits secs, llevat de cervesa, germen de blat, llegums, marisc i carn. Actua de cofactor d'enzims antioxidants. Està relacionat amb la cicatrització i la prevenció de constipats. 
Polifenols,  en té verd, raïm, cacau, ceba, poma, magrana, gerds, cireres i en general fruites de color vermell, violeta, blau. Té activitat antioxidant, anticancerós, prevenció de malalties cardiovasculars, artritis. 
Salut i alimentació 
També ha parlat dels polifenols del vi (resveratrol), que es forma a les plantes per defensar-se d'agents externs: fongs, bacteris, paràsits... tot limitant-lo a 2 copes dia pels homes i 1 copa per les dones i persones de color.
Ha esmentat el té verd pel seu contingut en catequines i les espècies i herbes aromàtiques com; cúrcuma ( antioxidant i antiinflamatòria), canyella, paprica, orenga, ànet, farigola i romaní.
Per acabar ha ressaltat la importància de la dieta mediterrània, i l'alimentació variada i de tots colors cercant la sinergia, que vol dir l'actuació de dos o més antioxidants per millorar l'efecte. Exemple la vitamina E i C,  la E i el seleni, els beta carotens i vitamina C recomanats per la sequedat dels ulls. Ha fet èmfasi amb el gaspatxo com a plat molt complert en aquest aspecte.
Quatre pilars per evitar l’estrès oxidatiu, concretats en una recomanació final;
Dieta rica en antioxidants,
Evitar hàbits nocius,
Activitat física i mental,
Bona actitud davant la vida
Resum Carme Esplugas, fotografies Martí Majoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

3 de març 2019

Mª Reis Fontanals va parlar sobre ELS ARXIUS HOSPITALARIS COM A FONS PER LA HISTÒRIA. Dimarts dia 5 de març.


Els arxius d’entitats històriques són importants perquè acostumen a acumular informes i detalls tot explicant costums, hàbits, fets, formes d’actuar…d’èpoques passades. De fet serveixen per conèixer la vida d’aquells moments. La conferència va tractar sobre l’HOSPITAL DE LA SANTA CREU de Barcelona, sobre el fruit de les investigacions dels seus arxius. És una institució prou coneguda i que segueix viva, encara, en l’actual HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAUDels abundants detalls i informacions extrets de l’arxiu remarcaria els següents: 

Els seus orígens són de finals dels segle XIII. Fou una necesssitat per la situació produïda per les guerres amb Castella-Lleó i pels estralls de la peste negra. El Consell de Cent decideix la construcció per fer front a situacions catastròfiques. És una època d’evolució social i política remarcables. Es creen la TAULA GENERAL DE CANVI (banca), L’ESTUDI GENERAL UNIVERSITARI i L’HOSPITAL que donaria nom i renom a la ciutat i assegurava l’assistència sanitària indiscriminada, per a tota la ciutadania, fins i tot, als NENS ABANDONATS.

L’any 1400 es fusionen els 6 hospitals petits que hi havia a Barcelona, que no eren suficients per a les necessitats assistencials, (Santa Marta, Santa Anna, Santa Eulàlia del Camp…) i es crea L'Hospital de la Santa Creu, que fou dels primers d’Europa. Fet que es va repetir en altres països. Va rebre el suport de la Família Reial i del Papa amb benediccions i privilegis.  Del 1401 al 1490 es configura la primera etapa. Es construí la primera ala d’un edifici monumental, amb pedra de Montjuic, fora muralles. Fins el segle XVI no es va completar la segona fase. Del 1655 al 1680 es va fer La Casa de Convalescència, d'estil renaixentista-barroc en espais adosats al que era l’hospital. Durant el segle XIX es va seguir ampliant instal.lacions, tornant a l’estil gòtic del inicis, tot completant els espais disponibles. 

Alguns detalls de funcionament. Segons les Ordinacions de 1417 el dirigia la M.I.A. (Molt Il·lustre Administració) amb 4 administradors. Avui dia encara existeix. 
Finançament (1430) 100.000 sous per ingressos del patrimoni, almoines, donacions, ajuntament…; despeses, provisions, salaris…Alimentació, brou de gallina, pa, oli, sal, pomes, col, cebes, carn de xai, ous… 
Treballadors: administradors al comprador i rebedor: advocats, notari, apotecari, metges, infermers, cirurgians, barbers, cuidadors… 
Malalts, sense distinció ni segregació: hi cabia tothom. En el llibre d’ingressos constava l’edat, treball, procedència, simptomes, com anava vestit …. 
Metges famosos, Moisès Broggi, Josep Trueta, Manuel Corachan, Agustí Prió, Josep Anton Barraquer … 
Ja a començaments del segle XX s’inicia la construcción de l'HOSPITAL de SANT PAU, on es va anar traslladant els serveis hospitalaris. (Hi ha constància que Gaudí va morir el 1926, encara a la Sta Creu) El 1931 l’Ajuntament va comprar tot el complex antic, cedint-lo a la Diputació, que el va destinar a acollir centres de diverses activitats culturals, principalmente la BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Resum German Cequier, fotografia Martí Najoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.