Anthus ha parlat de LOUIS ARMSTRONG, UN SOMRIURE EXTRAORDINARI. Dimarts 17 de juny.

Louis Armstrong neix el 1900 a New Orleans. Aquesta ciutat va esdevenir el mercat més gran de la venda d'esclaus que arribaven de tot el món sobretot del centre d'Àfrica.

En Louis vivia en el districte vermell que era sinònim de perill, gent pobra, prostitució, assassinats...

Quan ell era petit el seu pare els va abandonar i la mare es va veure obligada a exercir la prostitució. Sis anys després, va ser adoptat per una família blanca que li van ensenyar valors. Eren fabricants de carbó i com a compensació per acollir-lo, ell el repartia pel barri on escoltava els cantants del carrer i va decidir cantar com ells i es va fabricar una trompeta de llauna.

Més tard la família li regalaria una bona trompeta.

Per accident, el van ingressar en un reformatori on els nens dormien tots junts i en males condicions. Un dia a la setmana hi anava un professor de música que els portava instruments vells que els blancs ja no feien servir. Això el va fascinar.

El setembre del 1918 va formar part de l'orquestra 'Marable' on va rebre molta formació. 

Després va marxar a New York on va fer el seu primer enregistrament: “I'm going away to wear you off my mind 1923”.

Lil Mardin, gran pianista, va esdevenir la seva muller i mànager. 

Li va aconsellar que cantés Gòspel, aprengués música clàssica… Finalment, Armstrong va formar la seva pròpia banda “Potato Head Blues 1927”, amb la seva dona al piano.

Als anys 30 va arribar la Gran Depressió i va marxar a París. Després, durant la Segona Guerra Mundial torna als EUA, on va arribar a fer 300 concerts l'any. “C'est si bon” va ser un gran èxit mundial el 1947.

Mai es va pronunciar a favor d'acabar els abusos contra els afroamericans.

El 1965 canta “Hello, Dolly” a Berlín, sent un èxit aclaparador i pel qual va rebre un Grammy Award a la millor cançó.

Va tenir problemes als seus llavis per la falta de tècnica quan era jove, donat que va ser autodidacte; fins i tot, aquest fet li va ocasionar llagues als llavis.

Prenia laxants de forma recurrent, de la qual cosa n’estava tan content que els repartia entre els seus amics i coneguts gratuïtament.

Es va separar de la seva primera dona i mentora, es va tornar a casar i fins i tot va tenir una filla fora del matrimoni a qui va ajudar econòmicament tota la vida.

Louis Armstrong va ser una Gran Estrella del Jazz durant cinc dècades.

Vam escoltar, gairebé al final de la conferència, la meravellosa cançó “What a wonderful world” també de Louis Armstrong. [cliqueu el títol per sentir-la]

I com a cloenda, Anthus ens va regalar “a cappella” una bella cançó popular siciliana.

Una gran cloenda de curs amb una meravellosa conferència.

Resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.