Tothom sap qui era Pablo Ruiz Picasso, i el seu quadre més emblemàtic, el Guernica. Representa l’horror i la crueltat humana en la guerra, un quadre de plena actualitat que perdurarà en els temps.
Uns apunts personals del nostre personatge per situar-lo en els moments del Paris de 1937, abatut per una crisi existencial: feia mesos que no agafava els
pinzells, quan rep l’encàrrec de pintar un quadre per al 'Pavelló de la
República Espanyola' en el marc de l’Exposició Internacional de París d’aquell
mateix any, els missatgers de l’encàrrec van ser intel·lectuals com Enric Renau i Josep Sert, entre d’altres.
L’incentiu que va motivar activar la seva
hiperactivitat, van ser les notícies del brutal bombardeig a la població civil
de la localitat basca, Guernica.
Els artistes són cultes amb bons coneixements d’història
antiga, de l’obra d’altres artistes escultors, dibuixants, pintors. D’aquí va
venir el fet de començar l’activitat frenètica preparant esbossos amb figures, formes
i personatges admirats, en referències plàstiques com el Beato de Liébana,
Rubens, Vitale di Borgonya o Pierre Paul Prud’hon.
Les figures que tots identifiquem: el toro, el cavall, la mare que protegeix el seu fillet mort, la bombeta encesa, el soldat a terra mort, són el resultat de la seva creativitat.
Al marge del quadre i la seva creació, van sorgir vicissituds que durant anys van anar associades a l’artista i al seu quadre. El Moma de Nova York el va restaurar i cuidar durant molts anys, gràcies a la decidida intervenció dels Rockefeller.
Exposicions, viatges,
polítics i museus cobejant-lo, va prevaldre sempre la seva voluntat que no
podia tornar a territori espanyol fins que es garantissin les llibertats
individuals plenes dels ciutadans , i el lloc hauria de ser el Museu del Prado,
cosa que no s’ha complert, actualment el podem admirar al Princesa Sofia.
Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.