29 de nov. 2011

Paco Monja va parlar sobre La premsa local i comarcal: la seva realitat al llarg del segle XX i XXI a Granollers i al Vallès oriental, dimarts dia 13 de desembre

Setanta mil pàgines d'informació publicada a diaris a un sol clic. L'Arxiu digital de Granollers ha incorporat, aquest mes de maig, un cercador de premsa local i comarcal dels segles XIX i XX, del fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra. En total són 86 capçaleres que es poden consultar des del web municipal. L'eina pot fer servei a tothom però, sobretot, facilitarà la feina a les persones que fan recerca ja que no caldrà que es desplacin fins a la seu de l'arxiu per consultar els documents. La posada en marxa d'aquest cercador culmina una feina iniciada fa 15 anys amb la microfilmació del fons de premsa. L'arxiu municipal també té la previsió de digitalitzar l'arxiu d'imatges però encara no hi ha data
Un dels Documents gràfics comentats durant la conferència
Més d’un centenar  de persones van assistir a la xerrada de Paco Monja, Durant una hora, amb el suport d’un PowerPoint de fotos de publicacions ben diverses i de periodistes de diferents mitjans de Comunicació del Vallès Oriental que va preparar amb encert l’Enric Bartel. Monja va parlar del tema: Els Mitjans de Comunicació a la Comarca del Vallès Oriental 1882-2011. A partir d’aquest titular general va presentar una sèrie d’informacions relatives a la vida de les capçaleres de premsa més importants i significatives (Eco, Diari de Granollers, La Gralla, Revista del Vallès, Plaça Gran, El 9 Nou) de les ràdios (Ràdio Granollers) de les televisions (VOTV, Vallès Visió) i de les propostes digitals (aravalles.cat,  vallèsoriental.com) Cal destacar la participación, amb una columna d’opinió, del director de Ràdio Granollers, Josep M.Codina, i l’emissió d'un vídeo de VOTV, dirigida per Albert Jordana, sobre el seu projecte. Monja va dedicar la xerrada als fotògrafs de premsa vallesana, amb molts dels quals ha treballat en diverses publicacions al llarg dels darrers 35 anys. Joan Sala.  Fotografia Mercè Gasch

23 de nov. 2011

David Bassa, Txell Roda i Josep Palau han parlat sobre 125 anys de Pastorets a Granollers, dimarts dia 29 de novembre

Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.
Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies al redós de la missa del gall...
El dissabte 1 d'octubre proppassat els "Amics dels Pastorets" de Granollers, varen celebrar una festa a la Porxada amb motiu de fer 125 anys  de Pastorets a la nostra ciutat.

La història dels nostres PASTORETS

Els tres conferenciants d’avui han fet una petita explicació sobre la llarga trajectòria dels Pastorets a Granollers i han posat noms i cognoms a actors, directors, tramoistes, modistes, músics etc.
Al 1886 en el diari La Reforma ja es parlava dels Pastorets sota la direcció d’Antonio Novelles. Els Pastorets en la versió de Josep M. Folch i Torres es va entronitzar al 1920 que va substituir Los partorcillos de Belén, de Miquel Saurina.
Des de fa 6 anys l’entitat “Amics del Pastorets”, que publica la revista Macatxo, tenen estatuts i paguen drets d’autor, potencia Els Pastorets, mantenen la llengua, aglutinen famílies, i fan amics. També estan oberts a altres entitats de Granollers. Tenen una forta relació amb les escoles i a partir d’aquí hi ha nens i nenes que comencen a descobrir la seva vocació pel teatre.
En Josep M. Palau ha fet una detallada dissertació sobre l’evolució històrica de l’entitat. S’ha capbussat en les revistes locals per treure-hi tot el suc possible. Ha parlat de l’evolució de l’entitat des del 1886 al 1937 i del 1940 al 2011. Ha explicat en quins locals han fet representacions des del Centre Catòlic fins arribar al Teatre Auditori  al 2001  i la creació al 1986 de l’entitat “Amics dels Pastorets”.
L'entrada de la Txell Roda ha significat un revulsiu de modernitat, tant en la tramoia, com en l’entrada d’actors més joves i també professionals, i en la modernització del text. Ella ha estat la directora des de fa 10 anys de la nova etapa dels Pastorets.
El “sempre s’ha fet així” no justifica que un acte de cultura popular no es pugui variar i adaptar, i que intervinguin també actors professionals.  Les tradicions tendeixen a empolsinar-se. Contemporitzar les tradicions és molt important, i també cal revisar-les i dignificar-les per tal que no morin. Al 2006 es va crear la 'Coordinadora dels Pastorets de Catalunya'. Els Pastorets s’han convertit en una obra clàssica, han donat cohesió social i un bon espectacle a la ciutat. Mercè Gasch resum i fotografia

16 de nov. 2011

Jesús Fernández Sojo va parlar sobre Regeneració i transplantament d'ògans i teixits, dimarts dia 22 de novembre

El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. Es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà; tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.
També es poden trasplantar cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'un donant sa.
TV3 ja va dedicar La Marató al trasplantament d'òrgans. En aquesta edició s'amplia amb el trasplantament i la regeneració de teixits, ja que, al cap de 12 anys, l'evolució en la recerca en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits demostra la necessitat d'aprofundir en aquest àmbit.
Les idees bàsiques sobre regeneració i transplantament d'òrgans
La conferència va plantejar-se com una col·laboració amb la Fundació de la Marató de TV3, amb una doble finalitat: a) recolzament econòmic i b) conscienciació ciutadana. La part central de la xerrada va raure en la projecció d’un vídeo amb opinions de trasplantats i amb alliçonaments bàsics dels transplantaments i regeneracions.De sortida una advertència: en principi per llei tothom és donant, excepte aquelles persones que manifestin obertament que no volen ser-ho.El conferenciant va distingir entre regeneració i transplantament com també els objectius i finalitats corresponents. Va explicar com es fan i amb quines condicions les donacions, i sempre amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones. Com funcionen els serveis mèdics quan es produeix una donació, i quan aquesta és positiva. Part molt interessant fou l’apartat de precs i preguntes, ja que ajudà a millorar molt el coneixement i el funcionament d’aquest servei sanitari.
L’aspecte més important, i principal raó de la Marató d’enguany, rau en la investigació, recerca que està en el camí de poder assolir transplantaments sense necessitat de donacions, en base a aconseguir òrgans mitjançant tècniques productives a partir, per exemple, de cèl·lules mare.
Va ser una lliçó diferent i a la vegada molt participativa i conseqüentment alliçonadora. Joan Sala, fotografia Mercè Gasch

8 de nov. 2011

Anna Paré va parlar sobre Com alimentar-nos quan ens fem grans, dimarts dia 15 de novembre

L’alimentació que una persona segueix al llarg de la seva vida interactúa amb el procés d’envelliment i influeix en el seu estat de salut. Una alimentació inadequada representa un factor de risc a desenvolupar diferents malalties inflamatòries, cardiovasculars i degeneratives, mentre que una alimentació variada i equilibrada actúa com a factor de protecció de les mateixes. Paral.lelament, amb el pas dels anys es produeixen una sèrie de canvis estructurals i funcionals en l’organisme, que formen part de l’envelliment com a procés natural i progressiu, i que afecten a la forma d’alimentar-nos. Amb una adequada intervenció nutricional adaptada a les necessitats de les persones grans contribuïm a frenar l’envelliment, millorar la qualitat de vida i reduïr la susceptibilitat d'algunes de les malalties més freqüents.
La clau per a la nostra alimentació en 10 punts màgics
Les persones més grans de 65 anys som heterogènies i vulnerables, i moltes vegades amb dèficit de nutrients. En aquest sentit ha distingit entre aliments, com l’arròs, la fruita, la verdura... i els nutrients, com les vitamines, els minerals, els hidrats de carboni. Mitjançant la digestió els aliments es converteixen en nutrients. Segons el nostre estat de salut, aprofitem més o menys els aliments que mengem i aprofitem més o menys els nutrients.
La població té cada vegada més esperança de vida, actualment sobre els 81 anys,  i hi ha més població envellida, un 20% està per sobre dels 65 anys.
Hi ha uns factors psicològics com l’entorn i la soledat, i uns factors socioeconòmics com el grau de dependència o d’autonomia, que influeixen en com ens alimentem.
Quan som grans tenim problemes, com falta de peces dentals, fabriquem menys saliva, tenim menys gust i olfacte, disminueix el peristaltisme intestinal, i també l’absorció de minerals i vitamines. Perdem muscle, els cartílags se’ns desgasten i es redueix la massa òssia. Apareix l’osteoporosi, l’atrossis, les fractures...
Moltes de les malalties que apareixen estan relacionades amb l’alimentació. Prenem fàrmacs que solucionen un problema però en creen d’altres. Hipòcrates va dir ”Què l’aliment sigui el teu medicament, i el medicament el teu aliment”.
Ens ha donat la piràmide dels aliments pels majors de 65 anys i les 10 regles d’or: 1a fer una dieta variada, 2a evitar la soledat, 3a fer 5 àpats al dia, 4t prendre aliments d’elevada densitat nutritiva, 5è menjar els aliments tradicionals, 6è prendre aliments rics en fibra, 7è moderar l’ús de la sal, 8è moderar l’ús del sucre, 9è beure molt líquid, 10è mantenir-se actiu.
Anna Parè ens ha donat una conferència molt entenedora i pràctica per als majors de 65 anys, amb l’assistència de seixanta persones ben interessades en tot el que deia, maltrat la pluja que queia sobre Granollers!    Mercè Gasch