26 de febr. 2016

Montserrat Anglada Esquius va parlar sobre SI CONEIXEM ELS NOSTRES MEDICAMENTS GUANYAREM EN EFICÀCIA. Diarts 1 de març.

N
No podem abusar dels fàrmacs i els hem de conèixer. La doctora ens ha donat una explicació molt entenedora sobre els medicaments. Ens ha explicat que un medicament està format pel principi actiu, que és la part del medicament que té propietats curatives i l’excipient que és la matèria inactiva que permet l’administració del fàrmac.
Ha definit la biodisponibilitat, com la quantitat del fàrmac que va a la sang; si el medicament s’injecta a la sang tenim el 100% de disponibilitat i si es pren en pastilles, baixa.Inicialment surt al mercat el medicament de marca registrada que és el que treu el laboratori que l’ha inventat i té la patent . Passats deu anys, qualsevol laboratori pot treure aquest medicament i així surten els genèrics que son idèntics, com dues gotes d’aigua a l’original de marca.
Els medicaments es poden comercialitzar en diverses formes: pastilles pomades, injectables, xarops, aerosols, col·liris, supositoris. Per a certs casos ens ha explicat la manera correcta d’aplicar un supositori.
A la capsa del medicament hi ha molta informació i més encara en el prospecte i amb lletra molt petita. Hem de llegir sobretot la posologia que indica la quantitat, i com s’ha de prendre; si indica abans de l’àpat vol dir una hora abans, i si es després ,vol dir al  cap de dues hores. La resta     d’indicacions del prospecte ja les sap el metge que ens el recepta. Hem d’anar en compte amb les interaccions, com per exemple, cafè i pastilla per dormir o aspirina amb alcohol.
Es important que hi hagi un bon compliment terapèutic; el metge ha de donar la màxima informació, el mínim de fàrmacs possibles i unes instruccions clares. Per la seva part, el pacient, en sortir de la consulta, ha de saber: Què he de prendre? Per a què? Quan? De quina manera? Fins quan?
Els fàrmacs s´han de guardar en lloc fresc i sec (no a la cuina ni a la cambra de bany que són llocs humits). Es aconsellable tenir una farmaciola amb gases, benes, pinces, tisores, termòmetre, crema per cremades, analgèsics, sèrum fisiològic, producte iodat i també una bossa de gel al congelador.
Per a les persones grans es recomana tenir un dispensador de medicaments i no recollir més envasos del compte quan es va a la farmàcia, ni guardar medicaments que ja no es prenen. També es aconsellable disposar de tots els recursos: targeta sanitària a l’abast, recepta electrònica, telèfons de contacte, tele-assistència i el telèfon d’emergència 112. Resum de Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch

20 de febr. 2016

Maruja Ballber va parlar sobre EL RESTRENYIMENT EN LES PERSONES GRANS. Dimartss 23 febrer.

La doctora. ha començat tot comentant que el tema del restrenyiment és un sobre el qual hi ha més consultes als Caps. La freqüència a Espanya està entre el 12 i 20% mentre que a Europa esta entre el 2 i 27%. És més freqüent en dones i, tres vegades més, en majors de 65 anys. Ha insistit al llarg de la conferència que és un tema d'hàbit i de temps, i que cal tenir-ho molt present.
També ha ressaltat la importància de fer exercici i de veure aigua, ha recomanat entre 1,5 i 2 l. que equival a beure de 8 a 10 gots diaris. Els especialistes segueixen les recomanacions de la OMS, els criteris de Roma i l'escala de “heces de Bristol” , en aquesta escala es considera que la banda baixa 1, 2, 3 equival a restrenyiment, el 4 i 5 normalitat i el 6 i 7 descomposició.
Les causes del restrenyiment poden ser funcionals a nivell intern o extern, o degut a la ingesta de fàrmacs diversos. Cal considerar les símptomes d'alarma  com pèrdua de pes injustificada, massa rectal palpable, sang oculta, anèmia, canvi en les deposicions, dolor abdominal, història familiar de càncer colo-rectal i inflamatòria intestinal. En aquests casos cal fer proves complementàries com: temps de trànsit colònic, manometria recto-anal, test de pulsió d'una pilota per evitar complicacions que poden derivar a;  incontinència, megacòlon idiopàtic, hemorroïdes, prolapse rectal, ansietat, o sobre utilització de laxants, entre d'altres.
El tractament pot ser no farmacològic i farmacològic. No farmacològic l' OMS recomana; 25 gr. de fibra al dia, aigua abundant, exercici físic, mantenir una conducta (hàbit) defecatòria, probiòtics. El té, el cafè i oli d'oliva són favorables. Farmacològic; formadors de massa, laxants osmòtics, laxants estimulants, laxants emol·lients, ènemes de neteja entre d'altres. 
Per acabar ha recomanat evitar l’estrès, els nervis i mantenir habitualment una dieta de fruites , verdures i fruits secs. Resum Carme Esplugas- Fotografia Aurora Masat.

14 de febr. 2016

Esther Busquets i Alibés va paralar sobre ELS REPTES DE LA BIOÈTICA AL s,XXI. Dimarts dia 16 de febrer


Sense cap mena de dubte la Bioètica té un abans i un després, després d'escoltar la doctora Ester Busquets, almenys per a alguns de nosaltres.
Ens fa una breu definició del terme Bio = Vida, Ètica = branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.
Proposa tres exemples entenedors fent paral·lelismes de com s'han anat produint algunes secularitzacions.
Secularització científica i mèdica. Fa 2.500 anys va començar d'una manera tímida la separació de la ciència i la medecina de les explicacions religioses, tant en la adoració de diferents divinitats com en les religions monoteistes.
Secularització Política, binomi Estat Església units i a partir del segles XVI i XVII alguns estats inicien el camí de diferenciar el poder polític del religiós. Els estats Islàmics encara no hi han arribat.
Secularització en l'àmbit de la vida privada, en l'actualitat una gran majoria de ciutadans volen decidir per voluntat pròpia en temes que els afecten directament, salut, sexualitat, avortament, mort, entre d'altres.
En els anys 60 i 70 als EEUU s'inicien tres revolucions que s'han anat ampliant a diferents països independentment de governs i races, que plantegen dubtes ètics de tota mena.
Biològica, domini de la vida, trasplantaments, selecció d'embrions sans i rebutjar els considerats “defectuosos”.
Consciència Ecologista, fa referència a les activitats naturals i humanes, variació de la protectora capa d'ozó, indústries químiques, farmacèutiques, vehicles ets, i la repercussió negativa al produir entorns contaminants perjudicant el manteniment del Medi Ambient. Preval el factor econòmic decisiu malauradament.
Medico Sanitària, és indubtable l'avenç i el progrés en tecnologies que ajuden als professionals a la investigació, prevenir, sanar, en definitiva allargar la vida. A quin preu?
La gent jove planteja i qüestiona cada cop més a l'hora de decidir medicació, vacunes, tractaments, proves d'imatge, cirurgies etc.
Els comitès de bioètica intenten contestar totes les qüestions que es plantegen. Els seus dictàmens no son vinculants.
La tecnologia actual ens permet allargar la vida, a quin preu? Fent patir fins al final?. Reflexions sobre la vida, la mort, el dol.
Reptes per aquest segle XXI.
Farmacològics, com gestionar preu i distribució de medicaments perquè arribin a on sigui necessari.
Genètica, avantatges/desavantatges, curar malalties, millorar l’espècie modificant embrions, saltar-nos la natura amb mares de 70 o 80 anys, poder modificar els paràmetres de memòria, intel·lecte o  forma física.
Final de la vida, les noves generacions defensen ser propietaris de la seva vida i decidir fins al final.
Definitivament un present i futur apassionant i curull de reptes personals.
Una exposició brillant i amena ben encadellada i sobretot comprensible pels neòfits del tema.
Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch         

7 de febr. 2016

Jaume Rodri i Febrer ha parlat sobre JESÚS BUSCA JESÚS. Dimarts 9 de febrer.


S'havia creat interès per la conferència sobre el llibre JESÚS busca JESÚS:crònica d'una recerca perillosa de Jaume Rodri. L’autor va començar centrant el moment històric de la mediterrània de l'any 0, i de l'hegemonia de l'imperi romà amb un  període de pau, una vegada sufocada la Gal·lia. El cas dels jueus era en somort i mai del tot pacificat. La casa de David havia fugit a l'exili entre tantes persecucions, i la seva seu temporal era Narbona, capital rica de la Mediterrània per ser port fluvial i marítim a l'hora, i cruïlla de les grans vies romanes. Des d'aquesta ciutat la causa dels jueus i la recuperació de les terres i de la cultura eren la gran obsessió. Jesús i Jaume els encarregats per successió dinàstica-religiosa de recuperar la "pàtria" a mans dels romans. Preparació científica a la Universitat d’Alexandria; recapte de fons a l'Illa Elefantina; i entrenament militar al desert de Tassili a dos mil quilòmetres de Cartago, el port marítim més pròxim.
El pensament o corpus doctrinal jueu s'havia entremesclat amb els grans corrents de pensament grec i sobretot del gran pensador Epicur.
La descoberta dels papers de Qumram, les successives morts violentes de monjos, teòlegs i cardenals, els indicis de la presència de restes arqueològiques prop de l'Asekrem, a Tamanrasset, fan que el plantejament del fet "Jesús", agafi unes proporcions que no poden deixar indiferent ningú.
Noms i més noms de savis, artistes, pensadors, polítics... desfilen al llarg del llibre amb una sola pregunta a respondre:
Qui fou, si fou, aquest jueu Jesús que ha dividit el temps històric entre abans d'ell i després d'ell?
Jaume Rodri va deixar anar part del que consigna en el llibre, que és d'una densitat i d'una passió que es va contagiar a l’audiència dels 75 assistents, i amb un mantingut interès durant els 55 minuts d'exposició i el posterior debat o col·loqui. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

2 de febr. 2016

El conferenciant Sr. Miquel Pucurull, i el seu presentador Sr. Toni Cornelles, tots dos implicats en LA MITJA MARATÓ de Granollers, ens han parlat. Dimarts 2 de febrer.

La Mitja Marató de Granollers compleix 30 anys.
D'un començament amb pocs corredors esportistes, seran ara 14.000 les persones que el proper diumenge es disposen a moure's per una causa altruista a favor de les persones grans, joves i infants que pateixen de diabetis.
L'Entitat està oberta per a tothom. Hi ha una caminada familiar, una carrera per als aficionats i una altre per a les persones preparades per competir.
Ens han explicat la importància de la participació, del esforç de l'entrenament, de la constància de cada dia, però també dels beneficis que els provoca. Sortir a córrer cada dia té molts més avantatges i beneficis del que ens podem pensar.
Un dels mes importants es el d'envellir sense envellir. Mantenir un cos fort i sa, sense obesitat, sense excés de sucre i a més amb equilibri mental, lluny de depressions i angoixes.
Segons Miquel Pucurull, córrer regularment serveix per afrontar la vellesa i retardar-ne els estralls, tot aconseguint una vida plena i independent sense ser una càrrega per a la família. A qualsevol edat es pot començar a fer activitat física, per aquest motiu ha escrit un llibre amb el títol Mai no es tard en el qual explica com es va motivar per fer exercici cada dia, la tècnica necessària per a que l'exercici sigui progressiu i el cos s'adapti sense perjudici de la salut.
Ell diu: no soc vell, ni vull ser-ho. He fet cursos a la Universitat, escric, llegeixo, tinc projectes i corro Maratons per una causa Solidària. I per últim, "l'esport ajuda a allunyar el rovell del cos i de l'ànima”. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.