De família pagesa i estimant la terra, es va endinsar en aquesta afició amb els coneixements heretats i la incansable lectura de llibres de botànica, fent també cursos agraris per tenir cura d’adobs i poder treballar de manera sostenible i més ecològica.
Ens va fer reflexionar sobre el nostre petit país, Catalunya, del que cal que en tinguem cura i siguem conscients que el podem malmetre i molt.
Va explicar la importància que tenen els arbres per la vida humana. Ens donen oxigen, aigua i aliments. Porten 400 milions d’anys a la terra i detalla de quina manera han anat evolucionant. Va fer una exposició de diferents arbres, comentant detalls de flors, punxes, fulles i arrels, detallant-nos peculiaritats i que segons la composició del sol i del clima que tinguem, com hem de plantar o quines espècies seran les més idònies.
Ens va ensenyar nius d’ocells trobats en diferents arbres, mostrant la vida que hi ha actualment i que ha recuperat des que es va instal·lar en aquest lloc.
Cal un respecte totalment pel medi i, per això, ja fa uns deu anys que no llaura el terreny i fa una poda equilibrada, una sega de les herbes del camp tot respectant els cicles biològics. Moltes espècies vegetals s’han recuperat quan ja estaven gairebé extingides.
Vam veure un vídeo colpidor de la Mare Natura, que ens diu que ja existia fa milers de milions d’anys abans que nosaltres, i que pot sobreviure sense l’home: en canvi l’home no pot sobreviure sense la natura. Estaríem condemnats.
Ens va saber transmetre la seva passió per la natura i, com a cloenda, va fer una al·legoria de la maternitat com a esperança en el futur de la vida.
Text de Marta Peitivi, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell,
i cartell de Montserrat Lluch.
