Marc Sala (tenor) ha demostrat com COMPRENDRE I GAUDIR DE RIGOLETTO. Dimarts 11 d'octubre.

Comença el conferenciant dient-nos que Rigoletto és una obra mestra. Ell la va cantar per primer cop el 2011 prop de París; l’última vegada fa poc, a Guayaquil (Ecuador). Ens explica, doncs, el Rigoletto des de la seva pròpia experiència personal. La Traviata, il Trovatore i Rigoletto formen part de l’anomenada trilogia popular de Giuseppe Verdi (1813-1901). Aquestes òperes el consagrarien com a millor compositor italià de la seva època. Referent a l’òpera del Rigoletto, l’ària més coneguda és "la donna e movile". És el cant que el duc de Mantua, un dels protagonistes, entona en el tercer i últim acte de l’òpera. És una de les cançons més populars i cantades pel públic en general. Escoltem, com a exemple,> la que va cantar Pavarotti l’any 1950 a Moscou. Ens diu que Verdi ha creat un «hit» musical (un cant comercial, però amb molt nivell). 

Seguidament, el conferenciant fa una anàlisi d’aquest «hit». Ens explica els elements que hi consten. Així: un ritme «allegretto» i una tonalitat Major (si Major); un temps brillant; un tema principal que se sentirà moltes vegades; simplicitat formal: dues estrofes; Simplicitat en el format i en el text; simplicitat rítmica; simplicitat orquestral; un bonus (cadència virtuosa i un agut final). La cadència i agut final que s’interpreta actualment, no és l’original que va escriure Verdi. Fou inventada per algun tenor per lluir i s’ha convertit en tradició. Ricci va recopilar les diverses variacions i cadències tradicionals de les diverses òperes. Ha estat editat per Ricordi.

Rigoletto fou estrenada al Teatre de La Fenice de Venècia 11 de març de 1851. Òpera en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave basat en el drama de Victor Hugo Le roi s’amuse (1832). Narra la vida del bufó geperut al servei del Duc, dedicat a protegir la seva filla Gilda de l’assetjament del Duc i la seva venjança i terrible final després que Gilda fou raptada i deshonrada. L’òpera va ser innovadora per l’evident presentació de la sexualitat i la corrupció moral del poder, per l’actitud dels personatges i el seu estatus. 

El baríton, Rigoletto, no és un noble sinó un ésser marginal -un bufó geperut- malèvol; la soprano, Gilda, és una joveneta senzilla, aïllada del món i no una donzella ni membre de la cort; el tenor, el Duc de Màntua, un noble cràpula amb la sort dels privilegiats; el baix, l’ominós Sparafucile, un assassí a sou i, per últim, la mezzosoprano, Magdalena, una prostituta i la germana d’aquest.

El conferenciant ens fa observar, que a més de "la donna e mobile", hi ha altres àries d’una gran bellesa musical en aquesta obra. Així, també, ens comenta l’ària Cortigiani, "vil razza dannata" interpretada per baríton. Una ària del segon acte. Expressa inquietud, tempesta emocional que situa el drama en un punt culminant. L’orquestració en aquesta ària, té un protagonisme rellevant (escoltem l’ària interpretada pel baríton Carlos Alvarez). Després ens explica el tràgic final de l’obra. L’escena acaba amb un lament de Rigoletto que recorda la maledizione de Monterone.

Marc Sala, tenor líric especialitzat en bel canto i Mozart, i en el tema que ens explica també, va utilitzar la seva veu com a suport explicatiu d’alguns dels temes exposats. 

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.