Hem tingut el plaer d’escoltar tota una lliçó magistral d’història de les institucions catalanes, des que en tenim coneixement.
En aquest país, massa sovint se'ns ha explicat la història com una successió de reis, prínceps, guerres i batalles. Com si, més enllà de la monarquia i els membres de la cort, pràcticament no hi hagués hagut activitat política.
Un tema que coneix molt bé el nostre ponent d’avui, el Dr. Josep Capdeferro, professor d’Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i una persona cabdal en la recerca a partir de fons d’arxius d’arreu de Catalunya, sobre cultura jurídica, obres del dret català històric i les institucions del dret públic entre molts d’altres.
Cada cop sabem millor que a l'anomenat antic règim, sia a l'edat mitjana sia durant el Renaixement i el Barroc, hi havia institucions públiques de caràcter representatiu amb una vitalitat remarcable. En alguns territoris europeus com Catalunya això passava a escala general de tot el país, i també local (per exemple, Granollers tenia un govern municipal dotat d'un autogovern notabilíssim). Certament, aquestes institucions no eren pas democràtiques tal com ho entenem avui dia, però sí que actuaven d'acord amb el parer de força persones, que encarnaven els diferents sectors socials amb la màxima representativitat, amb membres de la noblesa, l’església, els gremis, el poble i la monarquia i, tot darrere, comunitats conscients dels seus interessos. Entre les dites institucions cal destacar la Cort General o les Corts. Salvant les distàncies, entre els segles XIII i XVIII venia a ser com un Parlament per als catalans.
-Com funcionava?
-Qui hi podia participar?
-Quin paper hi tenia el rei?
-Era possible oposar-se als seus designis?
A les Corts s'hi reunien moltes persones desitjoses de promoure més i millors drets civils i polítics per al conjunt dels catalans.
A totes aquestes preguntes hi va donar resposta el Dr. Capdeferro, sense deixar d’esmentar el context històric europeu per entendre millor els fets que ens ocupava, desgranant també alguns fets puntuals anecdòtics per tal que veiéssim la importància que tenia el nostre govern català a l’època, davant del centralisme castellà.
Resum Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
