Antoni Trilla ha parlat de LA PESTA NEGRA: TOTS CREIEM QUE ERA LA FI DEL MÓN. El dia 17 de febrer.

 

Una de les epidèmies més importants i amb més impacte social, cultural i històric va ser la pesta (The Black Death) del segle XIV a Europa. Com va dir Agnolo di Tura, un cronista de l'època: "Moria tanta gent que tots creiem que era la fi del món". 

Tot i que podem veure que al segle V ja hi va haver una primera pandèmia. 

Hem fet un viatge històric en el temps per tractar d'entendre on i com es va originar i extendre la malaltia i quines consequencies va tenir a Europa i a Catalunya. 

Segles després va haver-hi una altre epidèmia de pesta a finals del segle XIX, que va permetre identificar el bacil. I hem acabat recordant que avui encara hi ha pesta bubònica i pesta pneumònica al món.

Concretant una mica, direm que la PESTA BUBÒNICA és la més contagiosa de les tres variants conegudes i la més comú en un 80-90% dels casos i amb una taxa de mortalitat del 30% a mitjans del segle XIV.

La PESTA PNEUMÒNICA no era tan frequent però la mortalitat a l’edat mitjana era del 90-100%. La paraula pesta era sinònim de “mortalitas” (mort segura).L’impacte de la pesta va ser terrorífic.

El bacteri o bacil que provoca la malaltia s’anomena Yersinia pestis, nom que prové del seu descobridor Alexander Yersin, un suís deixeble de Louis Pasteur. Ho va descobrir a través de restes del bacil trobades en dents de cadàvers. 

Es transmet per la puça; pot passar també a les rates infectant posteriorment als humans. La tan mítica ruta de la seda va ser la via de contagi des de l’orient cap a l’occident al segle XIV. A Europa el bacil va trovar un camp de cultiu molt clar donada la fam, desnutrició, pobresa i manca d’higiene entre d’altres en aquella época. 

Donat el desconeixement de la malaltia, es va creure que la propagaven els jueus, per la qual cosa van ser perseguits i cremats a la foguera. 

El Dr. Trilla va acabar la seva presentació situant en el mapa els diferents llocs d’entrada de la pesta a la península i en concret a Catalunya, de com s’havia localitzat a casa nostra i també, dels beneficis econòmics generats per l’epidèmia.

No hem d’oblidar però, que el bacteri ni mort ni desapareix mai i es pot desenvolupar novament la malaltia en qualsevol moment, tot i que avui en dia disposem, afortunadament, de prou medicació efectiva per fer-hi front i guarir-la.

  

         Resum Marta Peitivi, fotografies de Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Judith Juanhuix Gibert ha parlat de LA LLUM DE SINCROTRÓ, UNA LLUM PER VEURE LA VIDA. Dimarts 10 de febrer.

 

Aquesta setmana ens ha parlat sobre el Sincrotró de Cerdanyola del Vallès Judith Juanhuix Gibert , doctora en Física per la Universitat de Barcelona. Va néixer a Girona el 1971. Ara és el cap de Ciències de la Vida del Laboratori de Llum de Sincrotró ALBA. 

També és la responsable de la construcció de la nova estació experimental XAIRA. La Vida és fàcilment visible, està molt ben organitzada en grans molècules d'ADN en contrast amb la NO VIDA.

L'ADN està plegat en hèlix per estalviar energia formant part de les proteïnes, lípids, glúcids ... La llum té una longitud d'ona de 15 cm per això els forns de microones tenen aquesta mida. Les ones surten per dues petites finestretes que hi ha a banda i banda. 

La ràdio també són ones que van viatjant fins a trobar el receptor. Els raigs X són el motiu d'existir del Sincrotró. 

La llum de sincrotró és l'emesa per electrons carregats elèctricament que es mouen amb trajectòria corba a una velocitat popera a la llum. De tant els electrons surten disparats tangencialment en forma de RX. 

El sincrotró ALBA té una circumferència d'uns 270 metres i treballen 280 persones parant tres cops a l'any per fer manteniment de les instal·lacions. En canvi, el de Suïssa mesura 27 km I treballen unes 15.000 persones. Per estudiar les ciències de la vida es fan servir RX, microscopi electrònic i espectrometria. 

Una de les principals investigacions que utilitza el sincrotró són per trobar medicaments anticancerígens. Quan ens anem fent vells, les mitocòndries van morint, i per això cada vegada ens cansem més. 

També l'utiliza les indústries tèxtils, cosmètiques, etc. El manteniment es fa al 50 % entre Generalitat i Estat. Actualment és deficitari.

Resum Rosa Ochoa, fotografies Mercè Gasch i Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch. 

Alba Vendrell i Torres ha parlat de JOSEP LLIMONA, l'ESCULTOR DEL MODERNISME. Dimarts dia 3 de febrer.

Aquesta setmana hem tingut l’Alba Vendrell Torres, jove Historiadora de l’Art de Barcelona i Gestora i Divulgadora Cultural Diplomada. Ens ha fet una exhaustiva i ben documentada conferència, sobre l’escultor Josep Llimona i Bruguera (1863-1934), que ens ha ajudat a descobrir molts detalls de la seva vida i obra.

Importador de les influències franceses a l’escultura catalana, Josep Llimona és un dels pares de l’Art català del s. XX, i també un dels símbols polítics del moment. Gràcies a ell, l’Art català desenvoluparà en l'àmbit escultòric moviments com el simbolisme, abandonant aquell realisme anecdòtic de temps enrere, i culminarà el seu procés d’emancipació de l’escultura com a disciplina artística, més enllà de ser només un element decoratiu en els monuments de la ciutat.

D’aquesta manera, Josep Llimona marcarà un abans i un després a Catalunya, alhora que esdevindrà mestre d’escultors posteriors, sent, inclús, un personatge molt estimat entre els noucentistes, en principi contraris al modernisme que desenvoluparà Josep Llimona.

Com escultor, passarà per diverses etapes, començant per aquells estils premodernistes que desenvoluparà durant l’Exposició Universal de 1888, passant pel simbolisme de l’avantguarda europea d’entre segles i finalitzant amb el noucentisme de l’Exposició Internacional de 1929.

Desenvoluparà també algunes de les seves grans obsessions artístiques. Leitmotivs dins de la seva trajectòria, com el cavall, el personatge de Sant Jordi en totes les seves facetes. 

O l’expressió dels sentiments a partir de les seves dones d’aigua, quelcom influït per artistes com Rodin, però també per la seva situació familiar, la pèrdua d’esposa i fills.

Serà així com el trobarem al carrer, en els monuments i cementiris, però també en els interiors de les cases burgeses catalanes o de les grans institucions polítiques i museístiques, alhora que esdevé un personatge estimat i respectat per totes les generacions, contemporànies i futures, de Catalunya.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch. 

Victòria Clos Guillén ha parlat d'ADAPTACIÓ I RESILÈNCIA. Dimarts 27 de gener.

 

Adaptació i Resiliència per millorar el coneixement de les capacitats que té el nostre cervell, ja que es tracta d’una de les parts més importants del nostre organisme sent el punt de trobada de tot el que passa en el nostre cos. Si el coneixem el poden utilitzar al nostre Servei. Entendre el seu funcionament i les seves alteracions és una prioritat urgent per poder afrontar problemes de salut mental que cada cop afecten a més persones amb malalties neuro-degeneratives, coneixent millor el cervell sa és fonamental per potenciar el nostre propi benestar, així també sabrem com usar-lo millor al nostre servei. Una descripció acurada de les parts del nostre cervell i la seva funcionalitat i correspondència, comportament de les estructures cel·lulars, explicant els seus trets més significatius. 

Un tret significatiu i potser poc conegut pel públic en general, és de les anomenades cèl·lules Glials, que donen suport a les neurones. 

Un exemple fascinant de la seva capacitat és que en un mil·límetre cúbic del cervell hi cabem 1.400.000 fotografies d'1 MB. Aquí projecta un esquema dinàmic des que entra un estímul al Tàlem fent següent recorregut: Hipocamp, Amígdala, Hipotàlem, Bulb Raquidi arribant a Escorça Cinglada, tot això en 0,5 segons. Causes d’envelliment del cervell, Defectes Cel·lulars i Alteracions Moleculars, disminuint la capacitat mental i augmentant les malalties neurològiques. 

En primer lloc, tindrem en compte que: el cervell que envelleix és adaptable i resilient, pot construir una reserva neuronal al llarg de la vida, facilitada per factors ambientals com l’educació o l’activitat física, que són susceptibles de prevenir o endarrerir el deterioro funcional a causa de l'envelliment i a la patologia. En el procés d’envelliment hi ha dos factors determinants, la Neuroplasticitat i la Neurogènesi. La Neuroplasticitat és la capacitat que té el cervell per reorganitzar-se i respondre als estímuls de l’entorn, la Neuroplasticitat a curt termini si no es reforça es perd: o l'uses o es perd. Perquè la neuroplasticitat sigui un procés que realment canvií l’estructura del nostre cervell ha de ser una activitat sostinguda en el temps. 

La Neurogènesi a l’Hipocamp és el procés regeneratiu des de les cèl·lules mare a neurones noves. Com envellir el nostre cervell de manera saludable. Les pautes a seguir són del tot conegudes i al nostre abast. Exercici Físic, Educació, Entrenament mental, Meditació, Interaccions Socials, Dormir, Dieta Equilibrada, No Fumar, No Alcohol, Control de Pes, Restricció Calòrica, Probiòtics. Aquest conjunt d’activitats i bones pràctiques, produeixen nivells compensatoris hormonals i enzimàtics, regulant les constants vitals. Per part dels professionals ens ajudaran quan calgui, amb la prescripció d’Antiinflamatoris, Antihipertensius, Disminuir el Colesterol, Teràpies Neurotròfiques, Estimulació Cerebral, Fàrmacs Senolítics. Totes aquestes indicacions estan encaminades a Reduir els Riscos de Demències.

És clar que encara que no hi hagi cura per a la demència, podem fer moltes coses, tant a nivell individual com social, per reduir el nostre risc de contraure aquestes malalties, or reduir-ne l’avenç.

Fins i tot el més insignificant dels canvis pot marcar la diferència, i intentar-ho és una cosa que devem als nostres éssers estimats, les nostres comunitats, però, per sobre de tot, ens ho devem a nosaltres mateixos.

Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

David Vila i Jèssica Neuquelman han parlat de L'AVENTURA DE LES LLENGÜES. Dimarts 20 de gener.

En aquesta amena conferència, la Jèssica i en David ens comenten que, les aproximadament 6000 llengües que hi ha al mon, ens permeten entendre’ns i ens fan sentir part d’una comunitat. Son maneres úniques i genuïnes d’interpretar l’entorn a través d’un viatge pels cinc continents, ens comenten curiositats de les diferents llengües

Ens parlen dels tau topònims, que en el mateix nom repeteixen l’accident geogràfic que designen. Exemple: La Vall d’Aran; Aran vol dir Vall i, per tant, és Vall de Vall.

Totes les llengües tenen paraules que expliquen moltes coses, La paraula “Shemomediam” del georgià ve a dir, el que passa quan menges alguna cosa perquè sembla deliciosa, i no t'hi pots resistir, encara que no tens gana.

En Hawaià tenen el nom Akihi que vol expressar el sentiment de confusió després de sentir instruccions per arribar a un lloc concret.

Com a curiositat hi ha la llengua del lloro a Amèrica del Sur que és va extingir i sols quedava un lloro que la parlava.

Com a exemple de recuperació d’una llengua, hi ha el Wampanoag a Amèrica, que havia desaparegut al segle XIX i va tornar quan una senyora que el parlava va quedar embarassada i va ensenyar-lo al seu nen i a partir d’aquí, es va recuperar.

A Australià hi ha una llengua, el Warlpiri que no té noms pels colors, i els descriu repetint un element de la natura que tingui el color que volen explicar. 

En aquesta xerrada, la Jèssica i en David ens han mostrat, tota mena de particularitats lingüístiques de llengües a bastament parlades o gairebé desconegudes, que ens demostren que, quan aprenem una llengua, també aprenem una cultura i una nova perspectiva d'enfocar i veure el món.

Resum de Martí Majoral. Fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartellera de Montserrat Lluch.

Assemblea Anual de Socis i, seguidament, PROJECTE EDUCATIU... TRANSMETEM VALORS, exposat per Toni Argent. Dimarts 13 de gener.

El començament del segon trimestre coincideix enguany, amb la setmana de La Mitjà Marató de Granollers i, l’organització d’aquest esdeveniment esportiu, cada any, ens proporciona la participació d’un conferenciant, que uneix la seva aportació a aquesta cita esportiva, tan arrelada a la ciutat. Ha participat en la presentació, l’Antoni Cornellas, ànima de les 40 edicions de la cursa.

Ha impartit la seva conferència en Toni Argent.: “PROJECTE EDUCATIU, CULTURAL I SOCIAL. TRANSMETEM VALORS.” Professor de Matemàtiques i coordinador del projecte “Cap Infant sense Conte". En aquest resum, recollim algunes de les moltes idees que ens va comentar.

L’Educació, la Cultura i els Valors tenen en comú que ajuden a formar persones amb identitat i consciència social. En aquest sentit, l’Educació transmet la cultura i els valors; la Cultura reforça els valors d’una societat; els Valors donen sentit a l’Educació i a la Cultura. Aquests tres elements ens ajuden a créixer com a persones, milloren la convivència i ens ajuden a prendre consciència de la importància d’esdevenir una societat educada, justa i solidària. Quan unim educació, cultura i compromís social, no només estem ensenyant: estem transformant, estem generant oportunitats, fomentant la igualtat, combatent desigualtats, reforçant la cohesió social, en definitiva, construint comunitat.

Parlar d’Educació és parlar de futur. Però no només del futur professional dels infants, sinó del futur com a societat. Educar no és només transmetre coneixements, sinó també transmetre valors, actituds i maneres de veure i canviar el món. I és aquí on els projectes esportius i educatius com La MITJA i el projecte CAP INFANT SENSE CONTE, amb una important dimensió cultural i social, esdevenen imprescindibles. 

Invertir en infants és invertir en una societat més culta i més humana.

Tenim un gran tresor que és la nostra llengua, que és molt més que una eina de comunicació. És identitat, és cultura, és arrelament… L’hàbit lector desenvolupa el pensament crític, la capacitat d’anàlisi, la sensibilitat i la creativitat. I aquests són pilars bàsics per a la formació de ciutadans lliures, responsables i compromesos.

Llegir i fer esport són els millors hàbits que es poden transmetre, gaudint amb la lectura i practicant l’esport que més agradi.

I acabà, completant una expressió que diu l’Antoni Cornellas, molt sovint:

ÉS QUAN “LLEGEIXO“ I QUAN CORRO QUE HI VEIG CLAR …

       Resum de Germà Cequier, fotos d'Esteve Garrell, Cartelll de Montserrat Lluch.

Assemblea general de socis, dimarts 13 de gener 2026.

Cartell de Montserrat Lluch

Nadal! Nadal!...per sobre el món en lluita, l'estrella de la pau!

Cartell de Montserrat Lluch

Jordi Masó Rahola ha parlat sobre JOSEP MARIA RUERA: UN COMPOSITOR A REIVINDICAR. Dimarts 16 de desembre.

Abans de fer la presentació del nostre conferenciant, les Aules hem rebut un regal molt bonic d'una de les nostres sòcies més antigues, la senyora Mercè Amorós.

La Mercè va escriure un poema, amb enginy, calidesa i sensibilitat, demanant de llegir i dedicar-lo a tota la gran família de les Aules.

Ho va fer molt i molt bé, amb la naturalitat, tendresa i senzillesa que la caracteritzen.

Des de la Junta li agraïm aquest bonic detall, que ha volgut compartir amb tots nosaltres.

En l'última conferència del primer trimestre, el conferenciant ha estat Jordi Masó i Rahola, reconegut músic, pianista i escriptor de la nostra ciutat, al mateix temps que professor del Conservatori de Música Josep Mª Ruera de Granollers.

Ell ens ha fet una veritable masterclass, adaptada al nostre nivell, per glossar i reivindicar la figura d’un il·lustre granollerí, Josep Mª Ruera i Pinart.

Ruera va ser un home reconegut a Granollers, en tots els vessants que va cultivar:

Professor a l’Escola de Música, músic d’orquestres clàssiques i de ball, director de corals, organista de la Parròquia de Sant Esteve, etc. 

Tot i això, en aquesta conferència, ens ha reivindicat i defensat que el llegat més important que Ruera ens va deixar, van ser les seves composicions.

Hem pogut escoltar-ne diverses seqüències desgranant el seu esperit musical, unit de vegades a les anècdotes de la seva vida. Tot això ens ha deixat entreveure que Ruera va ser un compositor talentós i extraordinari.

Per desgràcia la Guerra Civil i la llarga postguerra, van estroncar una carrera compositiva, que als anys trenta era molt prometedora. I, per tant, mai sabrem on hauria arribat la seva progressió, de no haver estat per aquestes circumstàncies.

Així doncs, durant una hora de conferència, hem pogut escoltar una acurada anàlisi d’algunes de les peces de Ruera que demostren la seva vàlua com a compositor.

Tanmateix, també hem pogut sentir moltes anècdotes de la seva vida.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch

Mariano Fernández ha parlat sobre LA VERITAT COM A ADEQUACIÓ I COM A REFERENT MORAL. Dimarts 9 de desembre.

Avui ens ha tornat a visitar el conferenciant Miquel Mariano Fernàndez García, nascut a la província de Lleó i veí de Granollers des de 1980.

Llicenciat en Filosofia i doctorat en Història Contemporània. Professor de l’IES Antoni Cumella de Granollers durant 22 anys i Cofundador, director i professor de la Universitat Popular de Granollers.

El tema de la conferència ha estat “LA VERITAT COM ADEQUACIÓ I COM A REFERENT MORAL”.

Com correspon a un tema filosòfic prou dens i profund, el conferenciant ha fet un repàs, el més condensat possible donada la durada de les conferències, passant per la majoria de les èpoques històriques i per un petit grup de filòsofs que han tractat el tema.

Perquè parlar de la veritat?

Vivim un moment en què es té la impressió que el llenguatge ha perdut el seu significat original: els fets que es manifesten davant nostre són interpretats de manera contradictòria, que les paraules no diuen el mateix que els gestos que els acompanyen, que a una mateixa conducta s’atribueixen valoracions oposades, en definitiva, que el concepte de veritat se’ns presenta desdibuixat o fins i tot corromput.

Al tema de la veritat ens podem apropar des de dues perspectives. D’una banda, tenim la veritat en tant que objecte del coneixement i d’una altra en tant que objecte de la moral. La filosofia s’ha ocupat àmpliament de la veritat des de la perspectiva del coneixement, sense oblidar la perspectiva ètica.

En un breu recorregut històric veiem diversos factors a tenir en compte:

·         Les nostres facultats cognoscitives, el seu abast i els seus límits.

·         Els pal·les característics del llenguatge, imprescindible contenidor del coneixement. El que no té nom no existeix. Els matisos dels idiomes modifiquen la visió de la realitat.

·         El raonament entre els humans no sempre condueix als mateixos resultats i s’ha de recórrer a un criteri de veritat.

·         Correspondència.

·         La veritat com a consens

·         La veritat com a utilitat

La Veritat objecte de la moral:

·         Oposada a ignorància o a l’error (in)vencible

·         error vencible és un error que una persona podria haver evitat si hagués actuat amb la diligència deguda

·         Oposada a la mentida o a l’engany

·         Parcial o descontextualitzada

·         Postveritat o la narrativa com a referent. Fake news

·         La veritat tolerable.

    Resum de Joan Antoni Lledó, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.