21 d’abr. 2024
14 d’abr. 2024
M. Victòria Clos Guillén ha parlat sobre com PODEM ESTIMULAR EL CERVELL PER MILLORAR LES NOSTRES FACULTATS I HABILITATS? Dimarts 16 d'abril.
Per saber com podem estimular el cervell per millorar les nostres facultats i habilitats, hem de conèixer les àrees funcionals i les funcions específiques.
Una vista ràpida a l’increment de publicacions i estudis sobre la millora cognitiva demostra l’interès creixent per aquest tipus de patologies, buscant mètodes per millorar la capacitat cognitiva: augmentar la memòria, capacitats de treball i de relació, més activitats per augmentar el rendiment.
Per això entrem de ple a
la lliçó de ciències, on se’ns explica de manera planera, com interactuen les
cèl·lules, les neurones, els estímuls, les connexions i els canvis que s’hi
produeixen, que els anomenem Neuroplasticitat.
Primer descriu com podem potenciar la cognició, mitjançant els fàrmacs nootròpics, com la cafeïna, la cocaïna, amfetamines, àcids grassos omega3, o ginko-biloba entre d’altres.
O podem fer l’estimulació NO farmacològica, bàsicament fent, Exercici, Educació, Dormir, Dieta/Nutrició, Meditació, Estimulació elèctrica, Estimulació Informàtica: Jocs.
Un cop feta
la descripció entra punt per punt donant tot tipus de detalls , informes,
proves de laboratori, amb dades contrastades i gràfics que indiquen els
beneficis d’aquest tipus d’estimulació, millorant la Capacitat d’atenció i
Memòria de treball.
Va quedar palès que els objectius d’aquests estudis eren com Eina de Diagnòstic i com Eina Terapèutica, per combatre les malalties cognitives, i millorar la Qualitat de Vida de la gent gran.
També una especial menció als jocs, i als jocs informàtics, facilitant-nos els enllaços de diferents jocs per internet que ens poden ajudar a mantenir el nostre cervell ben actiu.
Per saber com podem estimular el cervell per millorar les nostres facultats i habilitats, hem de conèixer les àrees funcionals i les funcions específiques.
El fet de repetir accions, crea Hàbit que serà un reforç important per agilitzar les respostes psicomotores.
Primer descriu com podem potenciar la cognició, mitjançant els fàrmacs nootròpics, com la cafeïna, la cocaïna, amfetamines, àcids grassos omega-3, o Ginkgo biloba entre d’altres.
O podem fer l’estimulació NO farmacològica, bàsicament fent, Exercici, Educació, Dormir, Dieta/Nutrició, Meditació, Estimulació elèctrica, Estimulació Informàtica: Jocs.
Un cop feta la descripció entra punt per punt
donant tota mena de detalls , informes, proves de laboratori, amb dades
contrastades i gràfics que indiquen els beneficis d’aquest tipus d’estimulació,
millorant la Capacitat d’atenció i Memòria de treball.
Finalment, va remarcar la importància de no deixar de fer coses, com les
descrites anteriorment, fent especial menció als jocs, i als jocs informàtics,
facilitant-nos els enllaços de diferents jocs per internet que ens poden ajudar
a mantenir el nostre cervell ben actiu.
-Web per buscar articles científics: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/
-Web de jocs de millora cognitiva: https://www.lumosity.com/es/
-Web d'opció de jocs que va ser
dissenyada per catalans: https://www.unobrain.com/
Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i de Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.
7 d’abr. 2024
Jaume Aulet Amela ha parlat sobre JOSEP M. ESPINÀS, UN HOME DE FER FEINES. Dimarts, dia 9 d'abril.
En aquesta conferència Jaume Aulet ens mostra el seu paper fonamental en àmbits molt diversos, sempre al servei de tothom (i del país), i de com això el va convertir en un autèntic home de fer feines.
Així mateix, també, que en el fons Espinàs és, per damunt d’aquestes múltiples activitats, un gran escriptor que domina perfectament el seu ofici.
Tot i que ell es definia com a “soc un gandul forçat pel treball” i també “em sento còmode no fent res”, té un extens catàleg de “feines” que ha fet al llarg de la seva vida:
-impulsor dels Setze Jutges i tres-cents concerts amb ells.
-traductor de Brassens,
-cançons per a nens i pares,
-autor junt amb en Jaume Picas de l’himne del Barça,
-guionista d’en Joan Capri,
-articulista diari en periòdics,
-els seus coneguts llibres de viatges…
El conferenciant, ens fa un acurat repàs d’una part important dels noranta llibres que va escriure, llegint frases d’alguns d’ells, molt interessants i entranyables.
En resum, la conferència ha estat un relat molt ben estructurat sobre un escriptor que sempre va escriure a màquina, mai amb ordinador, i que sempre sabia trobar la perspectiva adequada per fer-se entenedor.
Presentació i resum de Martí Majoral, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.
31 de març 2024
Joan Vives ha parlat sobre PAU CASALS, l'HOME, el MÚSIC, la PAU: 50 aniversari de la mort. Dimarts 2 d'abril.
Un passeig per la vida del mestre Pau Casals i Defilló, el millor violoncel·lista del seu temps, així va definir en Joan Vives al mestre Casals.
Una introducció als seus orígens
familiars per contextualitzar al personatge, començant per descriure les peculiaritats,
punts forts i febleses, que el defineixen des de la infantesa al seu Vendrell
nadiu, fins a San Juan de Puerto Rico on traspassa noranta-set anys després.
Una llarga trajectòria vital, marcada per la tenacitat, la innovació de tècniques en la interpretació del violoncel, i una voluntat ferma d’ajudar en les adversitats als més desvalguts.
Home d’ideals portats amb fermesa fins a l’últim alè de la seva vida. Se’ns fa una descripció acurada dels períodes d’aprenentatge amb el seu únic mestre en Josep Garcia Jacot, les estades a Madrid, Bèlgica o París sempre acompanyat de la seva mare.
Els primers concerts van obrir el camí professional cap a èxits arreu on actuava: la formació del Trio Pau Casals format pel mestre al violoncel, pel violinista Jacques Thibaut, i pel pianista Alfred Cortot n’és un exemple; el va seguir la formació de l’Orquestra Pau Casals que va estar plenament en actiu durant disset anys, just fins uns dies abans que entressin les tropes franquistes a Barcelona.
S’inicia aquí un exili forçós a Prada de Conflent,
ajudant incansablement als exiliats, sent un altaveu inflexible de Llibertat i
Democràcia, davant del món.
En el període descrit fins ara, Casals va tenir
diferents parelles afectives que el varen acompanyar en les seves gires de
concerts arreu de sales i teatres tant d’Amèrica com d’Europa. Un cop es va
establir a San Juan de Puerto Rico es va casar amb Marta Montánez Istomin. Ha estat la persona que el va acompanyar fins a la seva mort.
I ha estat vital en
la preservació del patrimoni i llegat musical del mestre, fins avui. Per
motius d’edat ho està traspassant a la Fundació Pau Casals que són els
dipositaris escollits, per donar continuïtat a la figura del Mestre i la
immensa documentació personal i musical. No puc deixar en l’oblit unes
paraules del mestre quan afirma amb vehemència:
En clicar les dues fotografies darreres pot sentir-se la Suite
n1 de J S Bach per Pau Casals gravada a Sant Miquel de Cuixà el 1954, i la
Sardana Sant Martí del Canigó.
Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
17 de març 2024
Jordi Ribó ha parlat sobre TOCANT LA LAVA DEL VOLCÀ CUMBRE VIEJA, dimarts 19 de març.
Dimarts en va ser una mostra: un cop el vaig presentar va ser en Ribó autèntic qui es va explicar, introduint de mica en mica el seu pensament respecte al fenomen volcànic, bastint-lo dels seus pensaments més íntims per aproximar l’espectador a la natura i al seu documental.
Va voler que l’acompanyessin els qui van ser claus en l’èxit de l’aventura per l'illa de La Palma.
El primer en ser presentat l’Albert Barceló, realitzador televisiu, expert en reportatges de muntanya, acompanyant i càmera a les expedicions a l’Everest i al K2 amb en Sergi Mingote, que ara va fer possible les filmacions dinàmiques a peu de volcà. En Martí Nadal director de l’Editorial Alpina i expert muntanyenc que hi va aportar la logística i les guies imprescindibles amb el mapa detalladíssim de l'illa, llavors en plena tragèdia. I en David Bassa periodista, cap d’informatius de TV3, que hi va posar text i va gestionar les imatges que es varen poder veure als informatius, i que eren força diferents de les altres cadenes. Es va fer una menció especial a dos col·laboradors necessaris, que no ens van acompanyar en aquesta ocasió, en Carles Riobó com a guionista i l’Anna Ycobalzeta la magnífica veu en off.
Seguidament, vàrem poder visionar el documental, les fotos i els clips de vídeo espectaculars, les presses s’havien fet on els altres mitjans no hi havien arribat, com diu el seu títol, Tocant la Lava.
En Ribó va sortint en el documental explicant cronologies i com aquella o aquella altra pressa s’havia pogut fer.
La seva humanitat i empatia el porta a fer parlar a les persones afectades, que aporten el seu testimoniatge personal i colpidor.
En Ribó en pocs minuts ha copsat i explicat, molt bé, una tragèdia real des de l’origen, sense caure en tòpics ni morbositats, real, directe, sincer i amable.
Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
10 de març 2024
Maria Carreras Oliva ha parlat sobre DALÍ. Dimarts dia 12 de març.
Nascut a Figueres, passant els estius a Cadaqués, va establir les bases del seu estil inconfusible.
La seva implicació amb el moviment Surrealista a París a finals dels anys 20 va marcar un gir fonamental, permetent-li explorar l'inconscient a través del seu "mètode paranoic-crític".
I la seva relació amb Gala, la seva parella i musa, demostrant la influència que va tenir ella en la seva vida personal i artística.
L'obra de Dalí és un testimoni de la seva versatilitat, abastant la pintura, el cinema i el disseny, cadascun impregnat dels seus motius icònics. Les seves col·laboracions amb cineastes i dissenyadors de moda van ampliar encara més la seva influència, fusionant l'art i la vida quotidiana.
Malgrat els interessos per l’avantguarda i els descobriments tecnològics del moment, l'art de Dalí va romandre arrelat en la tècnica i la tradició, recorrent a influències clàssiques i renaixentistes al llarg de tota la seva obra.
I tot això acabarà esclatant amb la creació del Teatre-Museu Dalí de Figueres, la seva darrera gran obra.
Un espai que va molt més enllà d’un museu convencional, ja que és un espai que testimonia totes les vivències, creacions i influències que Dalí va tenir.
que la Maria Carreras ha tingut l’habilitat d’apropar-nos-hi.
3 de març 2024
Ernest Francolí Farré ha parlat sobre VERITATS, MENTIDES i CURIOSITATS de les ABELLES. Dimarts 5 de març.
L’Ernest Francolí i Farré, és divulgador apícola del Departament de Medi Ambient, com també de la Unió de Pagesos, en la seva activitat hi ha la de formació, fent cursos d’apicultura. Com a productor de mel ens parla amb passió de la seva “granja d’abelles” i com és el dia a dia en la seva explotació. Per començar a entendre les diferencies i el rol de cada protagonista, segueix explicant les característiques de cada un d’ells.
Generalment, les VESPES SOLITARIES o també dites VESPES ALFARERES, fan els seus eixams sota les teules. Els BORINOTS tenen la particularitat de fer força fressa al volar, brunzeixen, és l’individu de la família més gran, massís i pelut, fa una funció primordial al ser un bon pol·linitzador.
L’ABELLA no té ratlles, és NEGRA, aquesta és la Nostra, la de casa, l’autòctona.
La descripció de l’anatomia ens fa conèixer aspectes desconeguts i ben interessants, ens diu: Les parts més importants de les abelles son:
El sistema circulatori sanguini és molt simple, la sang ocupa tot el cos, només hi ha una arteria que rega el cervell, impulsada per un cor allargat.
L’abella disposa d’un agulló per defensar-se, la característica més evident és la forma d’ham, aquest agulló està connectat a un sac de verí enganxat a l’intestí. Quan el clava, injecta 20 vegades més de verí que les vespes, es bifurca i encara que el mecanisme és retràctil no es pot desenganxar i al volar, el fibló queda dins de la víctima, s’arrenca del seu cos i en uns instants mor dessagnada. Per això si piquen es moren. La vida no passa de 40 dies, no ponen ous i les seves feines varien segons l’edat, necessiten un mínim de 15º per poder treballar, no paren de fer-ho sent les guardianes de l’accés a la caixa, impedint l’entrada d’intrusos i individus d’altres caixes.
L’ABELLA REINA, en un rusc només hi ha una abella reina, des de la seva fecundació tarda 16 dies en néixer. Dins de la colònia el 5% son abellots i la resta obreres. Les reines viuen uns 5 anys, posant uns 3.000 ous diaris en època de floració. Serà alimentada per les obreres amb gelea real, serà fecundada un sol cop a la seva vida per diferents abellots durant el vol nupcial, guardant l’esperma en un saquet, que anirà fecundant els ous en funció de les condicions de la cabanya, baixes, falta d’aliment etc. Els ABELLOTS viuen de 3 a 4 mesos, tarden 24 dies a néixer d’ous no fecundats. Donen calor a les cries, no tenen fibló ni el cos adaptat per treballar. Els mascles oloren a la reina a 1 quilòmetre de distància i un cop han fecundat a la reina, es moren.
La figura de l’APICULTOR es descrita amb molta cura, com es protegeix per treballar en els rusc sense posar en perill la seva vida, la roba de cotó impregnada de l’olor persistent de mel, el barret amb malla, els guants, les botes, el fumador imprescindible per poder obrir i manipular les bresques, per detectar si tot va bé, si s’ha de canviar, l’estat de les abelles, la reina en particular, administrar el medicament, els ous. Com a dada curiosa ens explica que a cada caixa hi ha unes 150.000 abelles. I finalment quins productes s’extreuen de les abelles.
La MEL, la creen regurgitant el pol·len el nèctar i la saliva. sen una solució composta de un 18% d’aigua, un 31% de glucosa, el 31% de fructosa, el 7,5% de maltosa, un 1,5% de sacarosa i enzims. Endemés de la mel, s’extreu POL·LEN, CERA, PROPOLIS, GELEA REAL i APITOXINA. Una curiositat científica per acabar, Les abelles un cop troben les flors útils, fan una dansa dins del rusc, segons les formes descrites, la resta de la colònia sap on trobarà les flors. El científic Karl Von Frish el 1973 va idear un simulador d’aquesta dansa que li va valer per obtenir Premi Nobel.
Resum de Rosa Ochoa, fotografies de Marta Peitivi i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch
19 de febr. 2024
Quim Fradera ha parlat sobre EL SENTIT DE TOT PLEGAT. Dimarts 20 de febrer de 2024.
Com cada any, Agevo s’afegeix a l’ambient que Granollers viu intensament al voltant de la Mitja Marató. Enguany es prepara la 38a edició i s’ha confiat al professor Joaquim Fradera la conferència setmanal.
Joaquim Fradera és professor de Filosofia. En un primer moment, surt el dubte de com relacionem Filosofia i la Mitja?. El títol recull la intencionalitat, “EL SENTIT DE TOT PLEGAT… “SI TOT PLEGAT TÉ ALGUN SENTIT” va afegir el conferenciant.
La seva dissertació ha estat una anàlisi dels filòsofs que van reflexionar sobre aquest principi. Ens va resumir les idees principals de SCHOPENHAUER, KIERKEGAARD I NIETZSCHE. Feu una extensíssima explicació, molt difícil de recollir en un resum. En faré una selecció. També hi va haver la menció de la Maria Zambrano, intel·lectual, filòsofa i poeta, que mereix l’atenció del conferenciant.
Va explicar que, sigui l’Univers o la vida, la moral o la política, l’art i la religió, la ciència, la raó i els sentiments, molt, sovint, ens preguntem quin sentit té tot plegat. Quin sentit té córrer la Mitja. O quin sentit té escalar muntanyes o tocar el violí, o dedicar-se a la fusteria o a la docència, etc. Aprofita un lema de la Mitja “És quan corro la Mitja que hi veig clar”, per lligar les reflexions dels tres autors provocatius ja esmentats. La frase és una còpia del títol d’un poema de JV Foix “és quan dormo que hi veig clar”. Sembla que tot el bagatge científic i tècnic no ens arriba a satisfer prou per trobar o donar sentit ple a les nostres vides.
Amb la racionalitat científica, sembla que no som capaços de resoldre bé els dilemes morals, polítics, religiosos i estètics.
Potser fa falta una “raó fronterera” o una “filosofia poètica” o un “no sé què” que preocupa des de sempre a qualsevol persona que es posa a pensar.
-SHOPENHAUER: La resposta pessimista. El món és la meva representació.
La mort és la gran ocasió de no ser ja el jo.
-KIERKEGAARD: La resposta existencialista: La veritat és la subjectivitat; l’individu és essencialment finit i no pot aconseguir un saber total
-NIETZSCHE: La resposta nihilista: L’estètic que és interpretat com a harmonia de vida i raó.
-El CIENTÍFIC, en el qual l’ésser humà coneix la realitat nua, afirmant així, enèrgicament la vida. El superhome que personifica el valor suprem de la vida, la més alta manifestació del qual és la voluntat de poder. Podem ser i fer el que lliurement vulgui.
Fou una intensa hora que produí una autèntica sacsejada a la nostra vida, habitualment poc reflexiva. Acabà amb un aforisme de Maria Zambrano:
El sistema és lo único que ofrece seguridad al angustiado,
castillo de razones,
muralla cerrada de pensamientos
Invulnerables frente al vacío.
Presentació i resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch
El dia 25 a les 9:30 LA MITJA MARATÓ: Granollers, Les Franqueses, La Garriga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)