M. Antònia Morató ha parlat sobre EL NOMBRE D'OR i la PROPORCIÓ MATEMÀTICA de la BELLESA. Dimarts 20 d'octubre.

 

Miquel Echarri parlà sobre VEURE CINEMA. Dimarts 13 d'octubre de 2026.

Miquel Echarri És periodista cultural i professor d’història del cinema i anàlisi de filmació.

Analitzar és identificMirar millor per a veure més per separat els elements que formen un tot i veure com interactuen. Pensar, considerar… separar per entendre millor el que les pel·lícules ens volen dir.

L’anàlisi és un múscul que s’entrena, és l’aplicació d’una tècnica ( no una ciencia ) que depen d’eines com la capacitat de comprensió, el coneixement de la història i l’estètica cinematogràfica, la sensibilitat, la intuició i l’experiència.

Cinèfils serien persones que practiquen un cert grau d’auto il·lustració cinematogràfica motivada per la passió i l’amor al cinema. 

    Finalment ens recomana veure la pel·lícula “Els quatre cents cops” on es manifesta la soletat del corredor de fons, dirigida per François Truffaut, estrenada l’any 1959.

Rosa Ochoa

Albert Elfa. Un nou ordre mundial. Què ens hi juguem els ciutadans?

 

Abans de presentar-vos la síntesi d’aquest dimarts, us hem d’informar que per causa major, el periodista Albert Elfa no ha pogut donar la seva conferència com havíem anunciat, la seva intervenció ha estat re-programada pel dimarts 10 de novembre. 

En el seu lloc ho ha fet la Dra en Farmàcia Maria Sagalés i Torra, que ens ha parlat de: L’Hospital de Granollers, rememorant els orígens

La conferenciant ens ha posat en antecedents fen un acurat repàs dels episodis claus de la història i els protagonistes del nostre hospital. Dels orígens, 1328 en Bertran de Seva crea la “Institució per atendre pobres, peregrins i malalts”. Es administrat per un capellà designat per la família i descendents. Arribem al S XIV en que serà administrat pel Consell de la Vila. Una data significativa 1844, les necessitats creixen, i manca espai, feia pocs anys de l’aplicació de la Desamortització de Mendizábal en que incauta els bens de l’església, l’hospital es trasllada a l’antic Convent dels Caputxins fora muralles, on disposa d’hort per conrear aliments bàsics, i el nou cementiri de la ciutat. Els ingressos provenien de rendes, censos i almoines, hi ha documentació que el Consistori proveïa d’un hospitaler, un recaptador i dues infermeres.

Una data important, 1885 tres germanes carmelites es fan càrrec dels serveis hospitalaris, encara avui hi ha una petita comunitat. La degradació de l’edifici i dels serveis per manca d’ingressos i la desídia del consistori, consta que el 1907 no paguen les rendes, fa que els vilatans organitzin tómboles i rifes per ajudar al seu funcionament. Les noves necessitats  porten a constituir la

“Junta para la Reforma de Granollers”. Encarregada de la construcció del nou hospital a la seva ubicació actual, proveir de fons, amb moltes aportacions privades, de la Mancomunitat de Catalunya, Diputació i dels vilatans. 1920 es crea la Fundació Hospital-Asil de Granollers  per assistir a pobres i desemparats. El 1923 s’inauguren tres pavellons, Sant Jaume, Santa Faustina i Sant Enric. 1926 un Patronat dirigirà el centre. Revistes i diaris se’n fan ressò com un edifici modern dotat de les més avançades tècniques del moment. Hi ha documentació abundant dels ingressos, donatius rendes, rifes i tómboles per ajudar al funcionament i projectar reformes i ampliació de serveis i edificis. Les monges carmelites porten des de l’inici l’administració i registre de pacients, bugada, neteja, cuina, amb molta cura per aconseguir les millors condicions pel centre.

Es demana ajuda a benefactors entre els empresaris, botiguers i vilatans, hi ha personatges clau en el bon fer de la casa, de manera altruista, Francesc Sagalés pare i després Sagalés fill, en Josep Dachs com a comptable. La professionalització del quadre metge ja és una realitat, Doctors vinguts de Barcelona E. Ribas, Manuel Plana, Magí Tusquets i Domènec Cardona, i els facultatius de la ciutat, els doctors Francesc Torrents, Salvador Ramèntol, Alfred Sellés, Alfred Canal, Antoni Morgades i Joan Grau. Es presenta documents d’activitats quirúrgiques, despeses de funcionament, de medicaments, sol·licituds de beneficència i la publicació de diferents reglaments. Durant el període bèl·lic la Comunitat Vedruna ha d’abandonar l’hospital i el Comitè de Milícies Antifeixistes Revolucionari és qui el controla. Al finalitzar la guerra s’incorpora el doctor Jeroni Font que hi serà fins el 1984 sent el cap de servei de cirurgia. Les rifes i tómboles continuen com una font d’ingressos, com anècdota van sortejar un cavall.

Dos  passos molt importants, el 1947 s’estableix el Conveni amb l’Assegurança Obligatòria de Malaltia, una font d’ingressos assegurada i l’arribada el 1948 de la penicil·lina. L’arribada d’especialistes com els doctors Josep Reixach, Josep M Campos, José M Hernansáez i Arturo Herrero que ens han deixat una empremta d’humanitat, professionalitat i de resultats. L’edifici creix amb projectes avançats i els professionals sanitaris ben preparats han anat donant prestigi al NOSTRE Hospital.

Resum i fotografies d'Esteve Garrell i Homs

Benvinguts al nou curs 2026-227, endavant amics!

 

Programa fins el Nadal

 

VACANCES... Molt bon estiu!!! Us esperem el 6 d'octubre... a les vostres AULES!!!

 

Frederic Sesé ha parlat sobre LA NOVA CANÇÓ, 1a PART. Dimarts 16 de juny.

La conferència d’avui ha estat el colofó esplèndid del final d’aquest  curs. Dins del marc històric i social a casa nostra i al món, nosaltres immersos en una dictadura ferotge 

i l’acabament de la segona guerra mundial, sorgeixen tot de moviments per promoure el canvi. 

El primer disc enregistrat en català va ser el 1958, per les Germanes Serrano. 

S’obre el camí a una sèrie de músics, lletristes i cantants, per produir música en català. 

Posa com exemples  Francesc Burrull, Jordi Sarsanedas,  Lita Torelló, Dodó Escobar, Josep Guardiola, Grau Carol, Francesc Heredero, Guillem d’Efak, 

o la mateixa Núria Feliu. 

Tots ells versionen temes d’èxit, inspirats en cantants italians, francesos, nord americans. 

La Feliu en fa una creació de “M’enamoren els timadors” d’Scott Joplinn. També s’hi afegeix l’excepcional Salvador Escamilla que el 13 de gener de1964 fa la primera emissió de Radioscope a Ràdio Barcelona, tot un mestre en la divulgació de la música en català. L’article publicat el gener de 1959 d’en Lluís Serrahima, marca un abans i un després. Pel seu interès el transcric íntegre.

“Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara. És greu que no se’n facin de noves, jo almenys no n’he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se’n poden fer de moltes menes i maneres. A més, aquestes circumstàncies no poden, per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d’oració col·lectiva. Es tracta doncs, que surtin cançons d’aquest moment nostre. Què fan els músics que ara són joves?. Us imagineu si, com a França, tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els “chansoniers” que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres?. Però, no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem”.

Joves i no tant joves senten la crida, agafen la guitarra i es llencen a cantar, 

neix “La Nova Cançó” i els primers 16 Jutges. Noms com Miquel Porter, J M Espinàs, 

Remei Margarit, ja més professional en Quico Pi de la Serra, Raimon, sense oblidar a Salomé, M Amèlia Pedrerol, Martí Llauradó, Xavier Elies o Delfí Abella. Tots ells van aportar amb generositat el seu talent per un temps limitat, després la majoria d’ells es varen reincorporar a les seves professions amb molt d’èxit. En l’explicació de cada cantant hi va posar una esplèndida selecció de peces musicals.

                                                   (Seguiran les melodies...)

Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies seves i de Mercè Gasch. Cartell de Montserrat Lluch.

Frederic Font ha parlat sobre PER QUÈ EM FA MAL L'ESQUENA? Dimarts dia 9 de juny.

Avui intentarem amb el Dr. Frederic Font, saber perquè ens fa mal l'esquena, donat que 8 de cada 10 persones tindrà mal d'esquena durant la seva vida, 

amb el que això comporta d´absentisme laboral, pèrdua de qualitat de vida i impacte emocional. I no només afecta a la gent gran , un estudi fet a 

Finlandia diu que la meitat de joves té almenys un disc degenerat sense traducció clínica. 

La Medicina ha experimentat grans avenços i es disposa de tecnologia que ens permet estudiar perfectament la columna vertebral, però no tenim resposta per tots els mals d´esquena. Definim el dolor com una sensació desagradable relacionada amb dany tissular, i segons la OMS, Experiència complexa amb repercussió física, mental, social i del comportament, alterant la qualitat de vida del pacient. El Dolor sempre presenta aspectes físics i emocionals. Els mecanismes del dolor passen per : Estímul receptors, Mèdul.la Espinal, Tàlem Cerebral (que distribueix la informació) i ´Escorça Cerebral (que queda sensibilitzada al dolor). 

El mal d´esquena requereix tractar el disc, el múscul i la ment. Hi ha vàries causes conegudes del mal d´esquena: infeccions tumorals, fractures, deformitats, desequilibri, hèrnia discal, canal estret. Moltes tenen a veure amb l´osteoporosis. Amb l´edat la forma de la columna i la plomada es pot desplaçar fent que la posició al caminar no sigui la idònia. En aquests casos és bò caminar amb les mans darrera l´esquena, bastó, carret. Amb l´hèrnia discal es sol fer tractament conservador, però si passa el temps , això pot provocar paràlisi, llavors es fa cirurgia. El Canal Estret es quan les vèrtebres aixafen els nervis i no permeten la marxa normal, pot ser indicada la cirurgia segons l´estat del pacient. EL Dolor Lumbar inespecífic: és quan no saben la causa, però causa el 10/15% del absentisme laboral. Té molt a veure amb el model de vida que portem. 

El Dolor es classifica segons durada: AGUT: de menys de 6 setmanes, SUBAGUT: entre 6/12 setmanes (es la fase crítica abans d´entrar a la cronicitat) i el CRÒNIC que són el 10/15 % dels casos i comporta una despesa del 80 % dels recursos. El Dolor Lumbar Inespecífic, que no podem determinar la causa, es pot originar a nivell de disc o articulacions posteriors i tot i que no es troba relació directa entre el desgast i el mal d´esquena, sí que es troba amb la situació anímica i un baix nivell físic. 

Els neurotransmissors de la felicitat són: la Dopamina, Serotonina, Endorfines i Oxitocina. Sobretot és important incrementar la serotonina amb l´estabilitat emocional i les endorfines amb l´exercisi físic, riure i fer activitats satisfactòries. Sobretot a partir dels 60 anys que és quan perdem massa muscular (sarcopenia), agreujat pel sedentarisme. El Dolor Lumbar agut es pot resoldre en poques setmanes amb un tractament adequat: repòs 2/4 dies, analgèsics i relaxants, normes de back school, pràctica esportiva i reincorporació laboral. 

Evitar la kinesofòbia (la por al dolor). Llargues períodes de baixa labora afecta psicològicament. En aquests casos no es recomana cirurgia. Es recomana pràctica esportiva amb un programa adequat, cotilla lumbar, satisfacció laboral i psicològica. 

El Dolor crònic, el metge pot intentar curar-lo, alleugerir-lo i sobretot consolar al pacient i no abandonar-lo. La millor posició per la columna vertebral és la de moviment i no estar massa estona en la mateixa postura. Tot i que hi ha molts mals d´esquena que no tenen explicació. Segons La Mare Teresa de Calcuta: NO T´ATURIS MAI.

Resum Àngels Caba, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartell de Montserrat Lluch.

Ernest Francolí ha parlat dels PRODUCTES DE LES ABELLES. Dimarts 2 de juny 2026.

L´Ernest, el nostre Apicultor de Confiança, ens ha parlat dels productes de les Abelles, que bàsicament són:

La Mel: El més conegut. Aliment energètic i natural fet a partir del nèctar de les flors. La Cera: La fan construir per construir els ruscs i els humans la fem servir en cosmètica, espelmes, apicultura i alimentació

Pròpolis: Substància resinosa que recullen dels arbres i que utilitzen coma antibiòtic natural per desinfectar el rusc. Els humans el fem servir com a complement per enfortir el sistema immunitari. Gelea Real : És l´aliment exclusiu de la reina. És molt nutritiva i rica en proteïnes, vitamines i minerals.

Pol.len: El recullen de les flors i l´utilitzen com a font de proteïna. També es ven com a aliment per humans per les seves propietats nutricionals. Apitoxina: el verí de les abelles. El fan servir per defensar-se. En medecina alternativa. S'ha investigat el seu ús en tractaments antiinflamatoris.

LA MEL  Com es fabrica: Recol.lecció: les Abelles la treuen directament del nectari de les flors. Predigestió: el transporten al pap, on es barreja amb enzims Regurgitat: és la trofolàxia, quan arriben al rusc, les abelles es passen el nèctar d´unes a les altres i així perd aigua. Concentració: quan ja té la densitat adequada, la dipositen a les cel.les del rusc i la segellen. 

Operculat: és el segellat amb una tapa de cera. A partir d´aquí ja es pot recollir (respallant els ruscs, treient la capa de cera, centrifugant, madurant-la en recipients d´acer inoxidable i treient-li l´escuma acumulada) La Mel bàsicament són sucres: fructosa, glucosa, maltosa, sacarosa, aigua i altres components (enzims) Ens explica la dansa de les Abelles, un ball que fan per indicar on trobar les flors i en quina direcció estan. HI ha molts tipus de mel i totes serveixen per quelcom diferent. Ex. La de farigola i espígol pel mal de coll.

POL.LEN Són uns petits granets produïts pels òrgans masculins de les flors (estams), les abelles en fan la pol.linització i també en porten als ruscs bàsicament per alimentar-se. El compacten en petites boletes, i els humans els hem d´agafar abans no entrin al rusc amb el caça-pol-len. Passa per un procés per assecar-lo abans de vendre´l Serveis per prevenir malalties

CERA La fabriquen les abelles més joves en forma d´escates i la fan servir per construir les cel.les /el pas d´abella).  Quan es fa vella va canviant de color.

PROPOLIS Es el que fan servir per protegir a casa seva. El treuen de les resines dels arbres i les seves funcions són: Protecció contra virus fongs i bacteris Segellat Aïllament i defensa: Momificant els animals que els ataquen i cries malaltes. Reforç estructural Es recol.lecta amb el caça-própolis. Ha de passar un tractament de maceració abans no arriba a la venda. Té funcions Fungicides, cicatrització, salut bucal, coll i molt més.

GELEA REAL És bàsicament l´aliment de l´abella reina i les larves fins als 3 dies i la fabriquen amb les glàndules del coll. Es recull traient les larves de les reialeres. La majoria ve de la Xina. S´ha d´anar molt en compte al consumir-la.

APITOXINA És el verí de les abelles. Últimament s´ha descobert que va bé per tractaments antiinflamatoris.

Resum d'Àngels Caba, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Éducation et culture dans la ville: communauté, esprit critique et créativitat.

Les Aules hem participat en el XVIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Aquest dimecres el president i la vicepresidenta, Esteve Garrell i Marta Peitivi, han presentat el nostre projecte de les Aules d'Extensió Universitària per a Gent Gran, a un nombrós grup de congressistes vinguts de diferents ciutats de l'estat com de l'estranger. 

Vàrem utilitzar el català per anar explicant tots els diferents punts visualitzats al powerpoint projectat, a l'hora que la Marta va fer una traducció impecable al francès dels continguts. En acabar tota l'exposició vàrem quedar a disposició per establir contactes, ampliant i concretant els detalls. Tot un èxit.