Per comprendre
el món del còmic i la seva evolució cal fer una acurada descripció de les eines
utilitzades per entendre les accions que veurem dibuixades i, si s’escau, amb
l’ajuda dels textos explicatius. El còmic és un mitjà de comunicació fet de
vinyetes i/o narració, que ens arriba per diferents mitjans: paper, digital,
cinema, tv, videojocs. L’ingredient principal és l’enginy de l’autor, que
utilitza amb destresa el dibuix amb els complements necessaris per fer-se
entendre: recursos narratius, globus,bafarades, onomatopeies, metàfores
visuals, línies cinètiques que donen moviment al dibuix estàtic.
Cal tenir en
compte el sentit de lectura, si és occidental llegim d’esquerra a dreta i de
dalt a baix, ara, si ens cau un enginyós oriental (manga japonès) el sentit
canvia de dreta a esquerra.
El còmic neix
per la iniciativa de Rodolphe Töpffer el 1845 amb Histoire d’Albert, dirigit a
un públic adult. A casa nostra i en català va sorgir una mica més tard, el 1877 amb
les historietes d’Apel·les Mestres. Degut a l’analfabetisme generalitzat era un
medi d’arribar a un públic que no sabia llegir, per tant oferia molt dibuix i
poca lletra.
Les auques,
que venien de lluny, ara revifen de
contingut divers: moralistes, religioses, satíriques. Aquí s’inicia un seguit
de publicacions adreçades a públic adult i d’altres a infantil, amb èxit i
continuïtat diversa.
A principis
del segle XX en Joan Junceda publica Primer
llibre de historietes, i el segueixen Patufet per a nens amb text, l’Esquella de la Torratxa més per a adults
emprant l’humor simbòlic. Cap al anys 20 Jordi
adreçat a nois de la burgesia, Sigronet
on hi treballen llapis il·lustres com Vinaixa, Escobar. La Nuri primer còmic per a noies, Virolet per a adults i dibuixat per Junceda. El primer número del TBO havia sortit el 1916 i l’últim el
1937 anys que totes les iniciatives varen ser truncades per una guerra incivil.
Durant la negra nit del franquisme més repressor no es publicava res en català,
fins que el 1956 tímidament apareix Els
Infants dibuixat per Opisso i Batllori molt innocu i pla pel règim.
Apareix Cavall Fort per iniciativa d’un grup
impulsor i amb la inestimable ajuda dels bisbats de Vic Solsona i Girona que
“garantien” que la revista no seria una amenaça pel règim, hi ha una revulsiu
cultural important amb la introducció de personatges, de casa nostra i europeus
francesos, belgues, i textos de plomes de prestigi, dirigit a noies i nois. En
aquest anys neix L’Infantil de curta
durada per l’impuls del bisbe de Solsona José Enrique y Tarancón, i TretzeVents.
Aquesta
dècada dels 60 les publicacions per noies i nois de diferents edats troben una
oferta variada, en Tintin d’Hergé, Bibi Tobi, La casa sota la sorra, Els Barrufets, Jan i Trencapins, Les
Aventures d’Espiru, Charlie Brown
entre d’altres.
A finals dels
60 i amb el maig francès en moviment, sorgeixen Oriflama, Lavínia, reneix Patufet
i Tbo, Hippys d’Ivà per adults,
Jordi, Drac-Català, Komic Drall, i entra en el mercat Astèrix d’Uderzo. Els anys 90 ens arriba una potent revolució
oriental, el Manga, on bons artistes amb les noves tècniques digitals presenten
unes 50 novetats per any.
Per gentilesa
de Jordi Riera us oferim unes adreces que poden ser d’interès per completar una
visió actual del panorama còmic. http://www.cpnl.cat
www.comicat.cat www.bcn.cat/digital/arca humoristan.org Resum d’Esteve
Garrell i Homs, fotografia de Mercè Gasch