El comissari de l’Exposició «In Illo
Tempore» Marc Guàrdia, ens fa saber que els treballs que s’han dut a terme
sobre el passat romà a Granollers en les tres últimes dècades, han estat
reflectits en aquesta exposició.
L’arqueologia ens ha permès anar descobrint les restes del nostre passat romà, però no sense dificultats: superposició de la vila medieval i moderna, el creixement urbà del segle XX...
Tots aquests factors van anar desconnectant i fragmentant les restes arqueològiques romanes.
Malgrat tot, podem reconstruir les característiques principals d’una vil·la romana que ja estava consolidada al final del segle I dC.
Molts dels objectes recuperats a la vil·la són testimonis dels seus habitants. Puntualment, trobem joies o peces de mobiliari luxós, com el cap de Bacus, fet de marbre de Numídia, que correspondria a la decoració d’una taula, signe inequívoc de la riquesa del seu propietari. Però la gran majoria són objectes senzills que ens parlen de les
activitats domèstiques. L’any 1942 Salvador Llobet documentà les primeres
restes romanes de Granollers quan es van fer les obres de fonamentació de la
nova església de Sant Esteve. Des de llavors se n'han anat fet descobertes al voltant d'aquest centre (els banys de Can Jaume, necròpolis de Can Trullàs,
els pòrtics a la plaça de l’església, pati de la rectoria, etc.) Una vil·la
romana orientada a la producció de vi amb una luxosa part residencial.
La pars urbana: La zona
residencial s’obria vers un pati central porticat que donava a les diverses
estances. D'aquesta zona provenen els dos grans mosaics exposats al museu. En la
zona circumdant s’hi han localitzat tres capitells d’ordre toscà que podrien
correspondre al peristil d’un altre edifici residencial situat més al sud. La zona termal: No lluny de les residències la zona termal (el balneum)
que era d’ús s exclusiu de la família. Aquests banys s’han localitzat al
carrer sant Jaume. S’hi reconeix el circuit del bany. Al fons de la instal·lació hi havia les latrines. Els marbres que s’han localitzat posa de manifest la
riquesa del propietari.
La pars
rústica: En aquest sector de la vil·la és on hi havia les
construccions i instal·lacions pel funcionament de l’explotació. Aquestes
dependències eren més senzilles que les de la zona residencial del propietari.
S’ha pogut identificar una gran zona de treball articulada al voltant d’un
altre gran pati porticat. A l’interior d’aquest pati s’han pogut excavar dos dipòsits que servien per fermentar most i convertir-ho en vi.
La pars
fructuaria: S’ha documentat una àrea d’emmagatzematge de cereal.
Estava en els terrenys de l’antiga fàbrica de Can Trullàs. S’han excavat unes quinze sitges.
La vil·la romana dels morts: En les excavacions s’han trobat
una seixantena de tombes romanes, als voltants de camins fora de la zona
habitada. Apareixen tombes senzilles. Totes les tombes documentades són
d’inhumació. És significatiu a Can Trullàs la troballa d’una gran fossa on s’ha testimoniat al culte als avantpassats amb
ofrenes de gerres. També la troballa d’un difunt amb una moneda a la
boca per pagar el viatge a Caront.
Josep Estrada va donar la tesi que
Granollers era la mansió Semproniana.
Aquest nom surt en un dels quatre vasos apol·linars que recullen les distàncies
entre Roma i Cadis. Hi consten els noms intermedis per passar la nit durant les
jornades del viatge. Semproniana la situa entre Hostalric i Sabadell. Però, de
moment, no hi ha cap suport epigràfic o arqueològic que reforci aquesta
identificació.
Qui era el propietari d’aquesta vil·la? Es creu que el propietari era de la família Licinia, documentada
especialment a Barcino. Al
límit de la ciutat de Granollers amb la Roca, Josep Estrada va recollir un
fragment de doli (dolium), una àmfora per emmagatzemar vi o oli. Conté la inscripció d’un personatge anomenat Luci Licini Cherimus. Un llibert que hauria
actuat en nom del seu patró de la família Licinia. Si ens centrem en el cas del
Vallès Oriental, un topònim que destaca,
és el de Liciano, que actualment s’identifica amb la població de Lliçà. El
topònim Liciano/ Liciniano ha estat registrat en nombrosos documents medievals.
Amplia difusió geogràfica del segell LLIC. CHRES per abastir de dolia les
villae romanes al llarg de la depressió prelitoral catalana. Les vinyes que
abasteixen el centre de producció del Granollers romà provenien de les
contrades properes.
En època romana es parla d’un vi de Lauro.
És probable, també, ens diu el conferenciant, que aquest paisatge de producció
agrícola hagi tingut a veure amb el mateix nom medieval de la ciutat. Aquesta
qüestió tan debatuda es pot relacionar amb el fet que Granollers derivi del mot
llatí granum (gra), més concretament del seu diminutiu, granulum, forma que
trobem l’arrel dels noms de Granollers en la documentació en llatí dels
segles X-XI.
Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.