El conferenciant ens ha fet la xerrada sobre aquesta científica a partir del seu treball basat en els arxius existents a Cambridge, Berlín i Estocolm.
Lisa Meitner (1878-1968) fou una física austríaca contemporània de Marie Curie. Aquesta científica va tenir un paper important en el descobriment de la fissió nuclear. És un fenomen físic pel qual l’àtom d’un element com l’urani o el plutoni, es parteix en dos. Aquest procés allibera molta energia i afecta els àtoms veïns. Si no es controla produeix una explosió. Així succeïren les explosions de Nagasaki i Hiroshima que van dur a terme els EUA. Lisa Meitner no va tenir res a veure amb aquestes explosions. Li proposen incorporar-se al projecte americà de fabricació de la bomba atòmica, i no ho accepta. Tampoc va participar en el Projecte Manhattan, però sí que ho va fer el seu nebot el físic Otto R. Frisch.
Era filla d’ una família jueva vienesa. S’apassionà per la radioactivitat i la feina dels Curie. Va estudiar física a la universitat de Viena on obtingué el doctorat. No hi pogué entrar fins que va tenir vint-i-dos anys -fins el 1900 les dones no podien anar a la universitat a Àustria-. Els seus estudis foren possible perquè va creure en les seves possibilitats i tingué el suport de la seva família.
El 1907 es traslladà a Berlín per treballar al costat del químic Otto Hahn. Entra a treballar a la Societat Kaiser Wilhelm on desenvolupa, durant 30 anys, la major part del seu treball al costat d’ Otto Hahn. Una investigadora a partir dels trenta cinc anys envoltada h’ homes científics. Juntament amb Otto Hahn lidera les investigacions sobre el nucli atòmic. Té un lloc de treball i un reconeixement. En el període d’entreguerres creix com a científica i participa en congressos. Treballa en el laboratori. Estudia el nucli atòmic amb aparells modestos.
Però el 1933 arriba al poder Hitler amb el Partit Nacional Socialista. Comença la persecució dels jueus. Científics jueus seran acomiadats dels seus llocs de treball i perseguits. Meitner, malgrat haver-se convertit al luteranisme i no considerar-se jueva, hagué d’ exiliar-se. El juliol de l’any 1938 marxa cap a Suècia. Tenia seixanta anys. Des de l’exili a Estocolm continuà participant en les investigacions. Manté contactes amb Otto Hahn. Junts culminarien amb el descobriment de la fissió nuclear. A l’hora de publicar el descobriment, Otto Hahn ho fa unes setmanes abans en una revisita alemanya i ella,més trad, en una revista anglesa el febrer del 1939.
Esclata la guerra. L’agost del 1945 Meitner, de vacances a Estocolm, rep la notícia que els EUA han tirat la bomba atòmica a Hiroshima. Fuig al bosc. Quan torna a l’hotel una multitud de periodistes l’envolten; també rebrà una trucada de la dona del president dels EUA. És una científica.coneguda.
Però l’any 1944 el Premi Nobel de Química li donen només a Otto Hahn. No anomenen a Lisa Meitner. Serà un cop per a ella. Al cap d’uns anys ,quan es van poder consultar els arxius de l’Acadèmia, es descobreix que havia estat nominada diversos cops. El 1949 obtingué la ciutadania sueca i el 1960 es va traslladar a viure al Regne Unit. Lisa Meitner va morir a Cambridge el 27 d’octubre de 1968.
A l’institut de Berlin hi consta una placa gran on s’anuncia que Otto Hahn va descobrir la fissió nuclear, però l’any 2010 es va col·locar una altra placa petita que recorda que Lisa Meitner també l’havia descobert. Un element de la taula periòdica porta el seu nom. Així el 109 Meitnerium. El seu nebot li va escriure el seu epitafi: “Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat” Resum Joan Gurt i Vilarrasa, fotografia Mercè
Gasch. Composició del cartell: Montserrat Lluch Santacana.