En Toni Fiol ens ha vingut a explicar qui són ProActivaOpenArms i la seva pròpia experiència
salvant vides al mar. És capità de la
marina mercant i menorquí, i ja ha acumulat experiència en la mar Mediterrània amb els
vaixells de l’organització.
Aquesta ONG
de Badalona, sorgeix arrel de ProActiva, que era una empresa de socorrisme,
regentada per Oscar Camps qui, en veient els desastre humà al mar Egeu, va
veure la necessitat de fer alguna cosa. Donen a conèixer la seva funció a
través dels mitjans de comunicació i així aconsegueixen la infraestructura
necessària per començar la seva tasca.
En Toni ens
fa veure els motius pels quals la gent marxa dels seus països, bàsicament la
guerra i la fam.
El 2015,
durant la guerra de Síria, la gent fuig atemorida a través de Turquia, cap a l’illa
de Lesbos, donada la seva proximitat amb el continent, i és allà on comencen a
treballar, quan el 28.10.2015, hi ha un gran naufragi que surt a tots els
mitjans de comunicació, amb infants i adolescents morts a la sorra de les
platges. A partir d’aquí és quan ProActiva té un reconeixement social i funden
ProActiva Open Arms. Estaran un any treballant a l’illa de Lesbos, fins que
Turquia tanca la porta als emigrants.
La ONG es
trasllada a Líbia, amb els donatius aconseguits. Allà es viu la desesperació
dels qui volen fugir d’Àfrica (Eritrea, Txad, Somàlia…) cap a Europa. El primer
destí dels emigrants és l’illa de Lampedusa a 250 Qms de la costa de Líbia.
Molt lluny, per aconseguir arribar-hi amb garanties i amb la precarietat dels
vaixells que fan servir, de fusta o de goma, amb pisos de persones amuntegades.
A la ONG els
hi cedeixen un vaixell, l’Astral, que no està prou preparat, i que utilitzen
fins que aconsegueixen llogar-ne un altre millor, el “Golfo Azzurro”. Val a dir
que ara en tenen un més ràpid l’“Open Arms”.
En Toni ens
ensenya com fan un rescat, proporcionant armilles “salvavides”, i organitzant
el salvament, primer les mares, després els nens, els pares (intentant no
separar famílies), i la resta. La imatge més impactant és veure la gent que no
ha sobreviscut.
Sobretot ens
fa entendre que aquestes persones fugen per trobar una vida millor, no venen a
robar i que necessiten l’acolliment dels governs i de la societat, que costa
tant d'aconseguir. Resum d'Àngels Caba i
Alsina, fotografia de Mercè Gasch.