La conferència ha començat tot destacant el paper de l'alimentació sobre la salut mental. Ha definit la salut mental com un estat que inclou el benestar físic, mental i social. És considerat com un medi per arribar a un fi, com un recurs que permet portar una vida productiva i fructifica.
Ha destacat la interacció entre el cos i la ment, entre les persones i l' ambient, relacionant la salut cerebral, la salut ambiental i la salut mental. Aquesta depèn del funcionament del cervell com a òrgan que és molt variat, cada part té una producció de neurones que funcionen diferent, per tant depenem de la salut neuronal. Som el que elles ens permeten ser, cal cuidar-les molt.
No podem oblidar que el cervell té un 60% de greix, un 20% de massa seca omega 3 i un 20% relacionat amb el metabolisme corporal del sistema nerviós central, que consumeix 16 vegades més de calories per gram que un altre òrgan, com per exemple el cor.
La salut mental i la funció cerebral estan relacionats pels neurotransmissors, per la conducció de missatges (membranes cel·lulars), estrès oxidatiu, inflamació, vascularització. En les societats riques hi ha agut canvis culturals en l'alimentació, increment de grasses saturades, de sucres refinats i canvis en el balanç d'omega 3. Per contra la crisi econòmica ha portat pobresa i aquesta la desnutrició.
Per mantenir una bona salut mental cal controlar les calories, els tipus d'aliments, les vitamines, els minerals. La grassa causa inflamació i alteració de la vascularització. L’anorèxia porta canvis en el metabolisme. La falta d'alimentació pot derivar a depressió, ansietat, alcoholisme...
Ha destacat la importància dels a) hidrats de carboni que milloren l'humor, la somnolència i disminueixen l'agressivitat, b) de les proteïnes; aminoàcids essencials, la tirosina com precursor de neurotransmissors, c) del greix; els insaturats que actuen com agents antiinflamatoris, d) de les vitamines; remarcant les del grup B, B12, (carn i ous), Acid Fòlic (verdures fulla verda), e) els antioxidants que protegeixen dels radicals lliures, estrès, f) els oligoelements; ferro, magnesi, zinc.
Seleni. En definitiva la dieta ha de ser variada com la mediterrània.
Ha introduït els prebiòtics -psicobiòtics i la importància del psicobioma dels organisme vius en simbiosi amb nosaltres per exemple els bacteris de l' intestí.
Ha recomanat més: fibra, peix i millor blau, cereals integrals, omega 3, acid Fòlic, i menys sucres refinats així com reduir el consum d'alcohol.
Per acabar ha relacionat l'alimentació amb diferents alteracions com el TDAH, el trastorn bipolar i també ha esmentat que està en estudi com incideix en l'esquizofrènia i les dependències. Text Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.
Ha destacat la interacció entre el cos i la ment, entre les persones i l' ambient, relacionant la salut cerebral, la salut ambiental i la salut mental. Aquesta depèn del funcionament del cervell com a òrgan que és molt variat, cada part té una producció de neurones que funcionen diferent, per tant depenem de la salut neuronal. Som el que elles ens permeten ser, cal cuidar-les molt.
No podem oblidar que el cervell té un 60% de greix, un 20% de massa seca omega 3 i un 20% relacionat amb el metabolisme corporal del sistema nerviós central, que consumeix 16 vegades més de calories per gram que un altre òrgan, com per exemple el cor.
La salut mental i la funció cerebral estan relacionats pels neurotransmissors, per la conducció de missatges (membranes cel·lulars), estrès oxidatiu, inflamació, vascularització. En les societats riques hi ha agut canvis culturals en l'alimentació, increment de grasses saturades, de sucres refinats i canvis en el balanç d'omega 3. Per contra la crisi econòmica ha portat pobresa i aquesta la desnutrició.
Per mantenir una bona salut mental cal controlar les calories, els tipus d'aliments, les vitamines, els minerals. La grassa causa inflamació i alteració de la vascularització. L’anorèxia porta canvis en el metabolisme. La falta d'alimentació pot derivar a depressió, ansietat, alcoholisme...
Ha destacat la importància dels a) hidrats de carboni que milloren l'humor, la somnolència i disminueixen l'agressivitat, b) de les proteïnes; aminoàcids essencials, la tirosina com precursor de neurotransmissors, c) del greix; els insaturats que actuen com agents antiinflamatoris, d) de les vitamines; remarcant les del grup B, B12, (carn i ous), Acid Fòlic (verdures fulla verda), e) els antioxidants que protegeixen dels radicals lliures, estrès, f) els oligoelements; ferro, magnesi, zinc.
Seleni. En definitiva la dieta ha de ser variada com la mediterrània.
Ha introduït els prebiòtics -psicobiòtics i la importància del psicobioma dels organisme vius en simbiosi amb nosaltres per exemple els bacteris de l' intestí.
Ha recomanat més: fibra, peix i millor blau, cereals integrals, omega 3, acid Fòlic, i menys sucres refinats així com reduir el consum d'alcohol.
Per acabar ha relacionat l'alimentació amb diferents alteracions com el TDAH, el trastorn bipolar i també ha esmentat que està en estudi com incideix en l'esquizofrènia i les dependències. Text Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.