La monarquia que, com el seu nom indica ens diu el conferenciant, és el govern d’un de sol. Una forma de govern que ha predominat a Europa. També, el sistema de govern més habitual al llarg de la història, però no l’únic.
En l’època dels grecs es van plantejar altres formes: govern aristocràtic i democràcia. A Europa, fins al segle XVII no es va començar a parlar de democràcia. Hi hagué alguna república en territoris petits com Venècia i Gènova, però, no eren sistemes democràtics.
La monarquia ha estat el sistema de govern predominant a Europa fins al 1918. Així i tot, en aquest període de temps, les monarquies no sempre han estat iguals. Tenim diversos tipus de monarquies: postromanes (francs, visigots), feudals (edat mitjana), absolutes i parlamentàries (època moderna) i constitucionals. La primera constitució europea fou la polonesa abans que la francesa (1791). El 1812 tingué lloc la Constitució de Cadis. Però, serà a partir de les Revolucions Liberals (1830...), que es generalitzarà el sistema constitucional a Europa.
Les monarquies tenen unes bases ideològiques. En els segles XIV-XV el rei regna per la gràcia divina. En els segles XVII i XVIII a Europa es generalitza la idea que la monarquia és un pacte polític pel qual la societat renuncia a una part de la seva llibertat a canvi de seguretat. L’estat com a garantia de seguretat.
També, una base dinàstica, per definició internacional. Regula la successió i evita que hi hagi un buit. A partir dels segles XVIII- XIX apareix la idea de nació-estat. Es buscarà el vincle amb el país que governen; però, la major part no són originaris del país. També es buscarà la legitimació pel control de les colònies. La defensa de l’imperialisme europeu. A més, com a valor exemplar per la resta de la societat.
L’evolució al llarg del segle XX. A principis de segle la monarquia continuava sent la forma preferida de govern pels europeus. El 1914 només hi havia tres repúbliques a Europa (França, Suïssa i Portugal). Els països independitzats el segle XIX i a començaments del XX (Sèrbia, Bulgària, Romania, Montenegro, Albània, Noruega) van triar monarquies com a forma de govern. La monarquia en el seu procés d’adaptació va anar assumint valors burgesos i els integrava en els seus entorns. Van esdevenir símbols de l’estat-nació, excepte els imperis plurinacionals: Otomà, Rússia, Àustria-Hongria. Entre les diverses cases governants hi havia relacions personals fluides i familiars. Es pensava, llavors, que aquesta situació evitaria una primera Guerra Mundial i es mantindrien les monarquies, però, no va ser així. Abans de la I Guerra Mundial l'única monarquia abolida fou la Portuguesa (1910).
Existeixen tòpics erronis sobre les monarquies. Entre aquests tòpics tenim, l'antiguitat de les monarquies, la continuïtat nacional i el manteniment de les tradicions. La monarquia com a forma de govern s’allarga en el temps, però no les actuals monarquies. La continuïtat nacional és una idea que va sorgir en el segle XIX i correspon a un grup de famílies. També s’ha trencat el manteniment de les tradicions (divorcis, casament amb persones que no formen part de la família reial...).
Actualment, queden 27 monarquies en el món, d’aquestes 9 es troben a Europa. Tenen capacitat d’adaptació al món actual, incloses les monarquies àrabs. Les famílies reials, tant les que regnen com les que han quedat excloses, continuen, malgrat tot, mantenint una xarxa de sociabilitat i influència. Mantenen un cert nivell d’importància política. Una part important de les famílies reials que no governen han fundat ONG. Les monarquies que regnen també tenen fundacions, així, la Fundació Príncep de Girona.
Resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gash, cartell de Montserrat Lluch.
