L’any 2000 la
revista Time va escriure que Einstein havia estat el personatge més
important del segle XX.
Molta gent
pensa que era un científic, un savi i que estava desconnectat del món en què
vivia, només capficat en les seves fórmules: aquesta no és la realitat. Einstein
va viure una època on el món canviava molt ràpidament. Hi havia grans avenços
tecnològics com les comunicacions telegràfiques, la llum , el tren, el
telèfon...
Procedia
d’una família de tradició industrial molt lligada a la tecnologia. El seu avi
tenia una empresa que feia turbines i dinamos. No va ser un alumne brillant i
per això no va aconseguir fer el doctorat. En acabar els estudis feia classes
particulars i després va treballar en una oficina de patents a Suïssa. Aquest
treball l’inspirava i al vespre, quant havia acabat la jornada, anotava els
seus pensaments científics. Observava els fenòmens de l’univers i estava molt
interessat en els temes de l’espai i del temps. Això el va portar a investigar
la relativitat, que vol dir que dues situacions aparentment diferents són
indistingibles: un exemple és que quan estem en un vagó de tren en una
estació, a vegades, no sabem si es comença a moure el nostre tren o és mou el
tren parat al costat.
El 1905, quan
era un jove físic de 26 anys va formular la seva teoria de la relativitat espacial
en dir: “no podem distingir el repòs del
moviment uniforme”. Quan estem en un avió a velocitat constant de creuer no
ens adonem que anem a 900
km/h i les hostesses poden servir les begudes sense que
els hi caigui una gota fora del vas. No es així quan l’avió s’enlaira i accelera. El 1907 va dir que havia tingut
l’idea més feliç de la seva vida: “una persona que cau al buit no nota el seu
propi pes”. Feia aparèixer el concepte de gravetat i, el 1915, va publicar la teoria de la relativitat general: “no podem
distingir entre gravetat i acceleració” . Va formular que l’espai és
sensible a la presència de cossos i que inclòs la llum desvia la seva
trajectòria en passar prop del sol. Einstein va publicar un llibre sobre la teoria de la relativitat
convençut que estava a l’abast de tothom i va dir: si no l’escric, la gent no entendrà la teoria tot i que és senzilla. Li van concedir el premi Nobel
de física l’any 1921 quan era ja molt conegut. Resum Martí Majoral Casas, fotografia Mercè Gasch.