La conferència sobre l’escola
franquista ha estat acompanyada de suports visuals i s’ha estructurat en tres
parts.
1.- Les mesures per destruir
l’educació de la segona República i implantar la ideologia del nou Règim
franquista: clausura de centres i institucions ,crema i prohibició de llibres ,
depuració del professorat republicà i substitució per persones addictes al nou règim.
2.- Característiques més
emblemàtiques de l’escola franquista. La doctrina del nacional catolicisme (
rituals patriòtics i religiosos ). Separació de nenes i nens. El model d’escola
tradicional. Autoritarisme,disciplina severa i baixa qualitat. Dèficits en els
diversos trams educatius. Abandó de l’escola pública.
3.- El tardo franquisme:
entre la modernització escolar ( La Ley General de Educación del 1970) i la
resistència cultural i pedagògica ( escoles privades amb voluntat de
convertir-se en públiques).
La dictadura franquista, des
del primer moment, va desmantellar totes les institucions, iniciatives i assaigs
pedagògics anteriors. El magisteri públic va patir un sever procés de
depuració. L’adoctrinament ideològic tenia dues manifestacions: l’educació
patriòtica i l’educació religiosa ultraconservadora. Religió i moral catòlica
eren centrals en l’ ensenyament. Un altre dels trets singulars de l’educació
franquista és l’autoritarisme. Educació basada en la disciplina i l’autoritat.
Prohibició del català i altres llengües. També, centres de nois i noies
separats, per evitar qualsevol contacte. La manca de compromís de l’Estat cap a
l’educació pública va provocar que bona part de l’escolarització recaigués al
sector privat, especialment als centres religiosos.
Les manifestacions més
autoritàries i ideològiques del model educatiu franquista es van anar
suavitzant amb el pas del temps a partir dels anys seixanta. L’ensenyament
obligatori es va estendre dels 12 als 14 anys. Però, a l’ensenyament secundari
i universitari hi arribaven, sobretot, les classes socials altes i mitjana. El
panorama va anar millorant, substancialment, amb la construcció de noves escoles, instituts i
universitats.
Nous aires en el tardofranquisme amb la Llei General d’Educació
del 1970 i la modernització de l’escola. Una reforma adaptada a les noves
necessitats del desenvolupament capitalista, assessorada per la Unesco i pel
Banc Mundial. L’anomenada Generació de l’EGB. Ja es viu una altra escola
franquista. Millores importants, però insuficients.
Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
