9 de juny 2019

Josep Maria Farnés va parlar de L'ASSALT DE GRANOLLERS PELS CARLINS. Dimarts dia 11 de juny.

Un esdeveniment històric, de conseqüències gravíssimes, contra una població desarmada i gens bel·ligerant, és el motiu per parlar-ne, tot davant de la desídia d’unes autoritats que encara avui miren cap a una altra banda. Per situar-nos en el context històric es fa un repàs del Granollers entre 1846 i 1875, on la vila tenia 3.002 habitants i, al final del període esmentat, 4.656. 
Durant aquests anys s’esdevé l’expansió fora de les muralles medievals. S’enderroquen les torres i muralles i els portals. Es fa el traçat de la carretera de Barcelona a Vic. Entra en funcionament la primera màquina de vapor. Es construeix la caserna d’infanteria i cavalleria, l’hospital i el cementiri a l’antic convent dels caputxins. S’inaugura també la línia del ferrocarril. Tenim una visió clara de les antigues muralles carlines pel gràfic fet pel conferenciant amb les indicacions dels testimonis observats per l’arqueòleg Josep Estrada. 
Les guerres carlistes s’originen per motius dinàstics, creant-se dos grups antagònics. Carlistes: format sobretot per la noblesa amb el lema de ‘Déu, Pàtria, Furs i Rei’, diferents estaments de l’església catòlica i un nombre important de terratinents agraris, que donen suport al pretendent a rei Carles Mª Isidre de Borbó. Liberals: bàsicament format per la classe obrera i la burgesia industrial, influenciats per les noves idees sorgides de la revolució francesa, que donen suport al bàndol isabelí (Isabel II), on hi ha possibilitat d’introduir canvis en la forma de governar i aconseguir un govern més obert i liberal. 
A la comarca es produeixen uns atacs previs: el 28 de maig de 1873 la vila de Cardedeu és assaltada per uns tres mil carlins capitanejats pel propi Francesc Savalls, el seu fill, en Miret i l’Huguet. Segons recorda l’Esteve Garrell i Escorsell van tenir l’ajuda temerària dels de Granollers i consta que set persones hi van perdre la vida. Poc després és la vila de Caldes de Montbui, el 29 de juliol del mateix any, 4.000 homes capitanejats per en Miret, D. Alfons i Dª Blanca de Borbó, saquegen, segresten i cometen abusos sense control, fins l’esperada ajuda dels voluntaris de Granollers comandats per en Juvany i la cavalleria del quarter de Sant Carles amb l’heroisme del capità Asensi Vega (li havien ordenat de no intervenir). format sobretot per la noblesa. El Bosc de can Ferran la nit del 17 de gener del 1875 és el lloc on preparen i s’esperen per assaltar la vila de Granollers, la diada de Sant Antoni Abat. 
La documentació utilitzada per aquest treball de recerca és fidelíssima per ser vivències dels seus autors. Carta de l’Alcalde interí en Francesc de Paula Montañà, al Governador civil del 19 de gener de 1875. Del llibre de l’Amador Garrell i Alsina, La vida d’en Joan Gralla, concretament del capítol: “Aquella nit de Sant Antoni”, i la Crònica: els fets del 17 de gener del 1875 de l’alcalde Pere Maspons. Els fets son explicats abastament amb dades contrastades. L’assalt es produeix per sorpresa i amb brutalitat, el saqueig, els abusos de tota mena, els robatoris i el segrest de l’alcalde i quatre regidors (el consistori el formen 10 elegits) i una trentena de ciutadans. La barbàrie dura quasi nou hores amb incendis provocats i alimentats per les fagines robades a la bòbila d’en Mainou. Els segrestats son portats de primer a la bòbila de can Bonet, a partir d’aquí faran un pelegrinatge llarg i molt dur, metre duraran les negociacions d’un rescat elevadíssim (120.000 duros), difícil de reunir després d’haver assolat la vila i les seves pertinences. A peu els fan recórrer per diferents llocs, com L’hostal Giol de Centelles, Cal Garet de Collsuspina, Cal Grau a l’Estany, passen d’Osona al Bages, anant primer a La Vall Gavarresa d’Avinyó i La Vall de Vilaremó de Gaià o a Can Cabanes d’Olost, aquí fan aturada a Montesquiu, a Les Comes i La Coromina, per saltar en zona conquerida de la Garrotxa, a Can Pubill de Ciuret i finalment al Pla Traver de Sant Privat d’en Bas. Acaben els estira i arronses i acaben les negociacions i un cop pagat el rescat, son alliberats. Es va erigir un monument per commemorar aquests fets deplorables, que des de fa uns anys està ubicat en el nostre cementiri. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.