La conferenciant, amb molta habilitat, ha fet una desconstrucció del personatge, tot considerant la seva obra escrita, els seus silencis i la dona enclaustrada.
Aquest any s'ha celebrat el Ve centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús que va tenir lloc en un poble molt petit proper a Àvila. Al segle XVI Castella era una realitat geogràfica no política. El poble vivia en la més estricte misèria, era analfabet, mentre que hi havia grans esplendors d'edificis dels poderosos.
Teresa viu la infantesa entre el poder noble del pare, descendent de jueus, i la debilitat dòcil de la mare com les dones de l'època, destinades a casar-se i tenir fills, o bé a fer-se monges.
Als tretze anys d'edat la mare mort, esgotada pels múltiples parts, i ella és ingressada al monestir de les Agustines, del qual surt més tard per malaltia. A partir d'aquí viu com tres vides.Primera: al 1535 entra al convent de les carmelites en contra de la voluntat del pare. L'esperen 20 anys de frustració religiosa i humana, fa treballs humils, es noble, intel·ligent, no menja, no dorm, el pare la treu del convent molt malalta fins quedar-se en estat de coma 4 dies, però tornà al monestir on està 3 anys immòbil, comença a caminar de grapes i al cap de 4 anys es posa dempeus amb molts sofriments per la trajectòria viscuda que li deixen efectes secundaris per sempre. Ha estat 20 anys per entendre l'oració, té moltes pors que li provoquen l'ascendència jueva.
Més enllà del convent la societat va canviant. El luteranisme avança, Carles I d’Espanya i V d'Alemanya ha d'acceptar el cristianisme dividit. No hi ha aturador pel canvi. El nou món fou descobert pels Reis Catòlics, on els valors de les riqueses es transformen en ideals
Segona; a partir de 1545 Va tenir cura del seu pare fins al final. Personalment recupera forces i amb noves llibertats descobreix la mística, també l'eròtica mística, s'uneix amb Crist home, sofreix èxtasis, de vegades en públic, que li fan vergonya, experimenta goig i dolor extrems junts o separats. Escriu la seva autobiografia, que crema per ordre del seu confessor. Torna a escriure. Al llarg de la 2ona mitat del segle XVI Teresa visqué en el terror de la inquisició. Era una dona lliure, el renaixement ja s'ha esfumat s'entra en el regnat de Felip II auster amb un nou estil contrareformador. La literatura mística del segle XVI només es troba en el regnat de Felip II per part de Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu
Tercera; a partir de 1562 és l' etapa reformadora, renovadora i escriptora de Teresa. Se sent frustrada en el convent, té una missió que ha de complir però no sap que ha de fer, fins que un dia troba una vella campana que l'inspira per reformar els convents. Els fa més tancats, imposa que les monges han de viure en pobresa i han d'anar descalces, és temps de contrareforma. Reforça l'oració mental amb la verbal i torna escriure la seva biografia en gran humilitat probablement per por a la seva ascendència jueva. Creà noves fundacions amb mà dura, inflexible però sempre vigilada per la inquisició. Als 60 anys coneix un jove frare (30 anys) amb el qual intercanvien una intensa correspondència d'amistat. Als 67 anys quasi ja no pot escriure i mor. Com a conclusió podría dir-se que la persona és anul·lada pel personatge.
Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch
Segona; a partir de 1545 Va tenir cura del seu pare fins al final. Personalment recupera forces i amb noves llibertats descobreix la mística, també l'eròtica mística, s'uneix amb Crist home, sofreix èxtasis, de vegades en públic, que li fan vergonya, experimenta goig i dolor extrems junts o separats. Escriu la seva autobiografia, que crema per ordre del seu confessor. Torna a escriure. Al llarg de la 2ona mitat del segle XVI Teresa visqué en el terror de la inquisició. Era una dona lliure, el renaixement ja s'ha esfumat s'entra en el regnat de Felip II auster amb un nou estil contrareformador. La literatura mística del segle XVI només es troba en el regnat de Felip II per part de Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu
Tercera; a partir de 1562 és l' etapa reformadora, renovadora i escriptora de Teresa. Se sent frustrada en el convent, té una missió que ha de complir però no sap que ha de fer, fins que un dia troba una vella campana que l'inspira per reformar els convents. Els fa més tancats, imposa que les monges han de viure en pobresa i han d'anar descalces, és temps de contrareforma. Reforça l'oració mental amb la verbal i torna escriure la seva biografia en gran humilitat probablement per por a la seva ascendència jueva. Creà noves fundacions amb mà dura, inflexible però sempre vigilada per la inquisició. Als 60 anys coneix un jove frare (30 anys) amb el qual intercanvien una intensa correspondència d'amistat. Als 67 anys quasi ja no pot escriure i mor. Com a conclusió podría dir-se que la persona és anul·lada pel personatge.
Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch