La conferència s’inicia amb l’interrogant: per què envellim? A grans trets, la ponent dibuixa l’esquema des de la preparació biològica de l’ésser humà i la seva maduració sexual fins arribar al punt que les persones podem garantir la reproducció. Després, biològicament, anem entrant en una fase de manteniment de la vida i, a poc a poc, la seva davallada fins al final de l’èxit de les nostres funcions vitals.
Tot el cicle es veu afectat pel dany biològic que s’insinua a través de factors externs: l’alimentació desequilibrada, malalties, accidents, contaminació ambiental, addiccions. De factors interns: capacitat de reacció de l’organisme i la predisposició genètica. Encara de forma externa tenim: els hàbits de vida, condicions laborals, relacions socials i capacitat de respondre als avisos que ens mantenen alerta.
És possible frenar l’envelliment? Arribar a ser immortals? Són preguntes que potser la resposta encara correspon al futur. En aquest moment, es pot afirmar que l’augment dels anys de vida s’ha vist augmentat gràcies a una dieta equilibrada, millores en la jornada laboral, tenir aigua potable i accés a la medicina que incorpora avenços de recerca i tecnològics que afavoreixen precisar els diagnòstics i perfeccionar les intervencions. També cal tenir en compte la investigació en medicaments que pal.lien malalties que en altres èpoques eren mortals.
Tots aquests elements han allargat la longevitat o vida màxima que en els éssers humans es troba en els 124 anys d’edat. No obstant, tot i els estudis científics que s’estan realitzant a través de les proves d’estrès i reducció calòrica, afirma que la garantia social de viure és diferent a través de la història i de la geografia, si es té en compte l’àrea mundial de què es parli. Resum Rosa Serra Sala, fotografia Mercè Gasch.