Ahir vam tenir un conferenciant que ens va endinsar del tot en aquesta gran obra cabdal de la Història de la Música.
En Xavier Chavarria Talarn, musicòleg, periodista i crític musical, proper a Granollers perquè fa les magnífiques introduccions prèvies als concerts de la Orquestra de Cambra de la ciutat, i vinculat fa molts anys a l’emissora Catalunya Música i a la UAB. Va retratar textualment Händel, contemporani de Bach, i ens va fer posar la pell de gallina amb aquest grandiós oratori, el més conegut dels 19 que va escriure, però del que als profans només ens sona majoritàriament la peça de l’Al·leluia. 
Georg Friedrich Händel (Haendel, segons els anglesos que el van acollir i nacionalitzar), va composar el seu gran oratori El Messies quan tenia 56 anys, una obra de maduresa. Un cop el compositor va anar a Anglaterra, reclamat pel rei Jordi I, que provenia d’Alemanya i era el seu mentor, es va ficar a la butxaca els anglesos component òperes italianes i música per les coronacions i per les passejades fluvials de la cort.
No va ser fins als últims anys de la seva vida, en què, per cert, va perdre la vista, i sobretot després de la seva mort, que el Messies no es va convertir en una de les seves obres més populars, interpretant-se anualment pràcticament a tot el món.
Però El Messies va ser un encàrrec del Virrei d’Irlanda,
que va fer renéixer Händel després que patís una greu malaltia que el va deixar
enfonsat. És un oratori en anglès, (diferent del que es feia en aquella època a
la resta de Europa, que eren en alemany, italià o llatí), la va compondre en
només tres setmanes, basant-se en un llibret de Charles Jennens, que explica en
tres actes, el naixement, passió i resurrecció de Crist, utilitzant molts
fragments bíblics de l’Antic Testament.
És una obra llarga de més de dues hores, que quasi mai s’interpreta sencera, i sempre es va interpretar en temps de Pasqua, perquè no és una obra nadalenca, el mateix Al·leluia és una exaltació a la resurrecció de Crist; tot i que actualment se sol interpretar tradicionalment per Nadal.
Per acabar tres apunts:
- Chavarria ens va regalar les orelles dels granollerins, elogiant el Cor Veus, dient que era dels millors d’Europa, “de Xampions com a mínim”...va dir.
-Com anècdota, va comentar que a Anglaterra i EEUU, quan s’interpreta El Messies, a l’arribar a l’Al·leluia tothom es posa dempeus i després aplaudeix, tal com va fer en el seu moment el Rei Jordi II.
- Per últim ens va encoratjar a escoltar la peça sencera, però sempre amb subtítols ja que Händel descriu amb música, textualment el que diuen les paraules cantades”.
En clicar la imatge pot sentir-se l'Al·leluia en una gravació de l'Associació Messies
Presentació i resum Joan Antoni
Lledó, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch Santacana.