El Dr. Pallarès ha iniciat la conferència plantejant les dificultats de definir i de mesurar la nostra intel·ligència, i com podem incrementar-la per tenir una vida amb més benestar i felicitat, objectiu que ens ha de servir per viure millor.
Ha definit la intel·ligència com la rapidesa per obtenir coneixements pràctics naturals o adquirits que faciliten les consecucions d'objectius o relacions, segons l'edat i el temps que vivim.
Es va remuntar al Big Bang fa 13.800 milions d'anys. El Dr. Pallarès va continuar amb la gènesi on ens va recordar que primer van aparèixer els rèptils i ocells, després els mamífers i per últim l'ésser humà. A continuació va parlar de l'evolució del pensament al llarg dels segles, des de la filosofia del segle IV aC fins Darwin.
Ens va parlar de l'encèfal evolutiu de MCLEAN (1913-2007) que és el principi de la Neurociència; no tenim un sol cervell, sinó tres estructures que s'han generat com a conseqüència de l'evolució:
a) El cervell reptilià. És el que controla els comportaments propis de la supervivència instintiva com la respiració, el cor, l'equilibri i les rutines. Actua de forma ràpida, mecànica i inconscient.
b) El sistema límbic o mamífer. És el de les emocions i la memòria. Però nosaltres no fem res per tenir emocions; son automàtiques i justament per això són difícils de controlar.
c) El còrtex cerebral. Es troba en els mamífer més desenvolupats i especialment en els humans. És qui ens obre la porta al món abstracte: el llenguatge, el raonament, l'aprenentatge, la consciència...
També va parlar de Lewis Terman (1877-1956) psicòleg famós per les seves aportacions als test que mesuren el quocient intel·lectual (QI). Howard Gardner (1983) va exposar la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Ell i el seu equip de la Universitat de Harvard han identificat vuit intel·ligències diferents, actualment estudien una novena, la intel·ligència existencial.
La intel·ligència no és només racional, també hi ha, diu Daniel Goleman, l’emocional. El cervell racional habitualment no decideix quines emocions hauríem de sentir. Segons aquest autor les emocions són poderoses i dominar-les és la intel·ligència emocional. Les emocions tenen personalitat pròpia, cal aprendre a dominar-les perquè sinó ens poden jugar males passades.
La Neurociència ens ha permès fer un gran pas en els coneixements recents del nostre encèfal i de la nostra ment. El coneixement de les intel·ligències múltiples ens ha d'ajudar a obtenir rendiments mentals més pràctics i accessibles i també a descobrir tècniques per millorar l'aprenentatge.
Per acabar el professor ha recalcat que, donat que només podem aprofitar-nos d'allò que sabem, és del tot necessari estimular i potenciar la intel·ligència dels nens i nenes, sobretot fins els 10 anys, per evitar la uniformitat. Publicacions seves aquí.
Resum i il·lustració Carme Esplugas, fotografies M.Gasch i E. Garrell, cartell Montserrat Lluch.