Camino perquè tinc salut? o tinc salut perquè camino? Amb aquestes preguntes, aparentment innocents, comencem a descobrir unes característiques de l’esport poc conegudes potser en detall. Beneficis de l’exercici: fisiològics, psicològics i socials.
Dins dels fisiològics podem destacar una millora del sistema cardiovascular, ajuda a controlar la tensió arterial, la diabetis i el pes corporal, com també millora la osteoporosi.
Ara repassem quins beneficis psico-socials aporta als practicants d’esport: una millora de l’autoestima i confiança personal, més autonomia personal i equilibri emocional, tot augmentant l’ànim i el benestar en general: a més redueix l’ansietat i la depressió, facilitant la integració social fomentant la sociabilitat. En fer exercici, sobretot si hi ha esforç i una certa resistència, l’organisme allibera “irisina”, una proteïna fonamental que actua de manera important sobre diferents teixits, entre ells el cervell, i com a preventiu de l’Alzheimer. Amb l’edat i una vida sedentària, és ben fàcil tenir una afecció anomenada “sarcopènia” nom que va directament relacionat amb la pèrdua de massa i potència muscular.
Amb unes fotografies d’uns tacs i un gràfic explicatiu veiem com aquesta massa muscular perd volum i consistència. A partir de 50 anys la pèrdua es situa entre l’1 i el 2%, si observem la mateixa prova en més grans de 60 anys, aquesta pèrdua estarà entre un 1,5 i un 3%. Observem que la pèrdua en homes es més progressiva, en canvi en dones i degut als canvis hormonals per menopausa, provoquen un descens més brusc.
Tot això ens porta a reflexionar sobre els efectes negatius de no fer esport, la fragilitat i risc de caigudes, la pèrdua progressiva de vida independent, inactivitat física i més que possible augmentar les possibilitats de malalties cròniques. Desmitifiquem falsos conceptes amb aquesta afirmació, “les persones grans podem fer qualsevol pràctica esportiva”. Ara, cal matisar-la, “sempre i quan s’adapti a les seves condicions i capacitats”.
Com que una imatge val més que mil paraules, tot seguit ens mostra una piràmide de l’activitat física desitjable, on en una base àmplia hi ha mostres de les activitats bàsiques que fem diàriament en el nostre entorn domèstic, en el segon estadi hi veiem una mostra de diferents activitats físiques, bicicleta, natació, ballar, tenis o senderisme, amb la recomanació de dedicar-hi un mínim de 30 minuts diaris. Pugem un graó i el nivell d’exigència ens indica com millorar la flexibilitat, l’equilibri, la força i la musculació, donant les indicacions de la freqüència ideal diària i setmanal de l’activitat. A la punxa de dalt de tot hi trobem la clau que ho resumeix, d’inactivitat poca. Per posar un exemple de voluntat i afany de superació, veiem amb una certa enveja un clip, on una senyora de 88 anys salta a corda, avui dia es prova a ella mateixa a cada sessió d’entrenament .
Com a compendi ens ofereix una guia bàsica d’entrenament, on ens diu “Estil de vida actiu”: mínim de tres dies d’activitat física entre mitja hora i una hora, cada cop. Indicant vàries tècniques, AERÒBIC: caminar, córrer, natació, bicicleta. MOBILITAT i FLEXIBILITAT: propi cos i material addicional, piques etc. COORDINACIÓ: habilitat motriu i motora. EQUILIBRI: control del propi cos en l’espai. FORÇA: propi cos i ajudat per manuelles, gomes, etc. Sense oblidar una nutrició variada i saludable, i sobretot tenir una actitud positiva davant la vida. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.