3 d’oct. 2011

Ramon Buscallà va proposar: Parlem de resiliència: tocats, però no enfonsats. El dimarts dia 4 d'octubre.

Davant de circumstàncies extremadament dures de la vida hi ha qui s’enfonsa i qui se’n surt. El concepte psicològic de resiliència defineix aquesta capacitat dinàmica de la persona, que es pot tenir o deixar de tenir. Ens preguntem què tenen certs subjectes i quin és el seu entorn familiar i social - tutor de resiliència- que són capaços de trobar en ells mateixos recursos, de vegades insospitats, per afrontar i superar les adversitats. Es pot no només sobreviure sinó trobar sentit a la vida enmig de la malaltia o la pèrdua greu o en cas de confinament en un camp d’extermini, en tenim testimonis. Val la pena descobrir aquestes capacitats humanes d’invulnerabilitat i fortalesa, de joves i grans, que poden semblar sobrehumanes, per créixer en i a partir dels traumes de la vida.

Una asistència molt interessada va omplir la primera sessió
La conferència ha començat després dels parlaments del  Dr. Bonaventura Bassegoda, representant de la UAB. i del  Sr. alcalde Josep Majoral, que han inaugurat el curs.
Síntesi. Resiliència ve del llatí i vol dir rebotar. Una pilota té aspectes de resiliència, perquè rebota i recobra la seva raó de ser. Les persones tocades per circumstàncies adverses se n’han de sortir malgrat aquestes circumstàncies negatives.
Hi ha diferents tipus de persones: hipervulnerables, pseudovulnerables, invulnerables i no vulnerables. Malgrat aquestes diferències cal aprofitar l’adversitat per millorar.
La tenacitat i la resiliència van de la mà. La resiliència és l’escola de l’adversitat, és l’aprenentatge per sortir-se’n d’ella. D’aquest trauma se’n surt reforçat.
En unes circumstàncies iguals unes persones s’enfonsen i d'altres se’n surten amb èxit.
Ningú té una resiliència absoluta, tots tenim límits. La resiliència varia en funció de la situació desfavorable, comença en el context social, els canvis del desenvolupament influeixen. 
Resiliència és encaixar, resistir, superar. Els aspectes bàsics de la resiliència són: tenir connexions afectives, poder narrar i explicar la pròpia història, i mantenir una autonomia personal. Les dificultats enforteixen la persona, les ajudes la debiliten.
Els sis pilars de la resiliència segons Viktor Franki són: connexions afectives,  introspecció i control, autonomia personal, autoestima, pensaments positius, i motius per viure. Mercè Gasch.