El riu Llobregat conté una excepcionalitat única al món. En 20 kms. del seu recorregut s’instal·laren 18 colònies tèxtils, a cavall de dos segles, afiançant la Revolució Industrial a casa nostra. Seguint el fil de El Silenci dels Telers, entrarem al túnel del temps per conèixer de prop la vida dels obrers, entre l’església i la fàbrica a la colònia Pons, la torre de l’amo de Viladomiu Nou, i els carrers de la colònia El Guixaró.
Assumpta Montellà ens fa una descripció de la
dona treballadora de les colònies tèxtils. Als 14 anys començava la seva vida
laboral i acabava quan el seu cos vell no podia acomplir amb el treball. S'enamorava,
es casava, cuidava del marit i dels fills, era tant la seva entrega, que la
vida lliscava sense esperança, sense lluita, confortada només per la confiança
de poder posar cada dia el plat a taula.
El silenci dels telers. La crisis tèxtil. El silenci
de la seva sordesa (pel brogit dels telers)
El silenci de la seva opinió (mai varen ser
ateses) El silenci de la seva identitat (els seus noms han estat oblidats)
Han estat sempre dones treballadores, sense
nom, sense drets, sense queixes. Han hagut de tirar endavant la família i
treballar, treballar, treballar... fins a l'esgotament. Vivien i morien en una
colònia, sense tenir coneixement dels esdeveniments, la seva ignorància era
quasi absoluta.
No en parlen malament de la colònia. És el seu
passat i no se'n poden avergonyir. Estan orgulloses de fer bé la seva feina i
d'aguantar, en silenci, els abusos d'amos i d’encarregats.
Ploren, la seva vida va ser una estafa. Per a
les filles el treball a les colònies era indigne i immoral.
Les colònies han plegat. És el silenci dels telers. Síntesi i fotografia d' Aurora Casals