Sense cap mena de dubte la Bioètica
té un abans i un després, després d'escoltar la doctora Ester Busquets,
almenys per a alguns de nosaltres.
Ens fa una breu definició del terme
Bio = Vida, Ètica = branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es
considera bo, adequat o moralment correcte.
Proposa tres exemples entenedors
fent paral·lelismes de com s'han anat produint algunes secularitzacions.
Secularització científica i
mèdica. Fa 2.500 anys va començar d'una manera
tímida la separació de la ciència i la medecina de les explicacions religioses,
tant en la adoració de diferents divinitats com en les religions monoteistes.
Secularització Política, binomi Estat Església units i a partir del segles XVI i
XVII alguns estats inicien el camí de diferenciar el poder polític del
religiós. Els estats Islàmics encara no hi han arribat.
Secularització en l'àmbit de la
vida privada, en l'actualitat una gran majoria
de ciutadans volen decidir per voluntat pròpia en temes que els afecten
directament, salut, sexualitat, avortament, mort, entre d'altres.
En els anys 60 i 70 als EEUU
s'inicien tres revolucions que s'han anat ampliant a diferents països
independentment de governs i races, que plantegen dubtes ètics de tota mena.
Biològica, domini de la vida, trasplantaments, selecció d'embrions
sans i rebutjar els considerats “defectuosos”.
Consciència Ecologista, fa referència a les activitats naturals i humanes,
variació de la protectora capa d'ozó, indústries químiques, farmacèutiques,
vehicles ets, i la repercussió negativa al produir entorns contaminants
perjudicant el manteniment del Medi Ambient. Preval el factor econòmic decisiu
malauradament.
Medico Sanitària, és indubtable l'avenç i el progrés en tecnologies que
ajuden als professionals a la investigació, prevenir, sanar, en definitiva
allargar la vida. A quin preu?
La gent jove planteja i qüestiona
cada cop més a l'hora de decidir medicació, vacunes, tractaments, proves
d'imatge, cirurgies etc.
Els comitès de bioètica intenten contestar
totes les qüestions que es plantegen. Els seus dictàmens no son vinculants.
La tecnologia actual ens permet
allargar la vida, a quin preu? Fent patir fins al final?. Reflexions sobre la vida, la mort,
el dol.
Reptes per aquest segle XXI.
Farmacològics, com gestionar preu i distribució de medicaments perquè
arribin a on sigui necessari.
Genètica, avantatges/desavantatges, curar malalties, millorar l’espècie
modificant embrions, saltar-nos la natura amb mares de 70 o 80 anys, poder
modificar els paràmetres de memòria, intel·lecte o forma física.
Final de la vida, les noves generacions defensen ser propietaris de la seva
vida i decidir fins al final.
Definitivament un present i futur
apassionant i curull de reptes personals.
Una exposició brillant i amena ben
encadellada i sobretot comprensible pels neòfits del tema.
Resum Esteve Garrell i Homs,
fotografia Mercè Gasch