L'ètica va molt lligada a fer les coses be. Fer el que s’ha de fer. Ester Busquets parla d’ètica com la reflexió sobre què és bo. Sota aquest punt de vista ètica implica reflexió, consciència, implica escollir. No podem esperar que els codis deontològics o els codis de conducta en resolguin els dilemes. Bo i dolent, per tant, son conceptes relatius, subjectes a un entorn concret.De què parlem quan parlem d’ètica multicultural?
Es va començar diferenciant entre els conceptes de multiculturalitat (que hi ha moltes cultures), i interculturalitat (que les cultures s’interrelacionen entre elles i s’accepten mútuament). Estem en un món multicultural i cal acceptar-ho perquè mai no deixarem de ser-ho. La conferència la va dividir en diferents parts entre Ètica, Ètica civil i conclusions.
Tots som persones amb capacitat d’actuar èticament. Som mamífers que podem reflexionar sobre què som, què fem, i ens cal reflexionar sobre la nostre pròpia vida i el nostre comportament per diferenciar-nos dels animals. Els animals no poden reflexionar sobre el seu comportament, nosaltres sí. Estem creats per ser lliures i poder decidir què fem. Hem de construir el nostre destí sense tenir possibilitat de segones oportunitats. Com ens posicionem davant de la multiculturalitat? Hi ha una regla d’or: “fer als altres allò que t’agradaria que et fessin a tu”. No tots els comportaments són vàlids. L’ètica parteix de la base que hi ha comportaments bons i d’altres que no ho són. Es basa en criteris universals, perquè si una acció òptima es pot universalitzar és bona. Aquests criteris universals estan recollits en els Drets Humans. Però moltes vegades la societat s’ha passat a criteris relativistes: bo o dolent segons circumstàncies. L’ètica civil es construeix en base als drets humans: iIgualtat, llibertat i solidaritat. Però cal legislar aquests drets, convertir-los en lleis. I les lleis no sempre són òptimes ni justes. Canviar una llei costa perquè sovint les lleis tendeixen a la globalitat i no contemplen els casos particulars. A Catalunya som 7 ½ milions de persones, de les quals un milió 200 són immigrats que procedeixen de 177 països diferents, Una societat tan multicultural i diferent ha de buscar valors morals que li permeti conviure malgrat les diferències. L’ètica cívica ha de ser laica no laïcista -laïcista voldria dir que elimina el fet religiós-, no ha de fonamentar-se en cap religió, però ha de reconèixer els valors de les religions.
Conclusions. Atès que som una societat barrejada i desigual, la multiculturalitat s’ha d’enfrontar i no pot ignorar-se. Comporta una dualitat que és font de riquesa però també de tensions. Tots els països tenen el mateix problema. Cal tenir bons polítics que sàpiguen gestionar la multiculturalitat. Cal així mateix potenciar el diàleg interreligiós: tota Europa té un problema amb l’Islam que s’ha de resoldre, perquè n’hi ha cultures on el fet religiós mou tota la seva activitat. Cal també lluitar contra els estereotips ja que la realitat és complexa i s’ha de mirar amb honestedat. El pensament en bloc no és vàlid cal considerar particularitats. I, finalment, va fer un advertiment d’alerta pel que fa la instrumentalització política de la multiculturalitat: cal fer polítiques d’igualtat. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat