Entenem que el Budisme no pot explicar-se ni dins de la filosofia ni dins de la religió, sinó des de l’espiritualitat, ja que “El Budisme transcendeix en la ment, en el pensament i en la paraula”.
Hi ha dues corrents principals en el Budisme:
Hi ha dues corrents principals en el Budisme:
-el Zen, que es basa en l’assoliment de la il·luminació interior. -el Tibetà, que posa èmfasi en arribar al “Nirvana” amb l’ajut dels Lamas o Gurús.
Darrerament s’ha actualitzat molt en el món occidental a través de la meditació i el “Mindfulness”.
Introducció al Budisme
La persona que s’inicia en el Budisme té tres “joies” per refugiar-se.
-Buda: que és el ser il·luminat, el Nirvana o il·luminació.
-Dharma: que són les ensenyances de Buda, l’enteniment correcte.
-Sangha: que és la comunitat de budistes, la puresa fonamental.
Buda és el mestre suprem, el savi que va aconseguir la il·luminació. Neix en la frontera entre Índia i Nepal, en una família benestant tot vivint en un Palau, sense saber res de la vida real. El seu pare no vol que sàpiga el dolor que hi ha fora de les portes de Palau.
Sense permís, s´escapa deixant dóna i fill per conèixer el món. Hi descobreix la malaltia, la vellesa i la mort. En el camí, també, coneix un “asceta” que busca la perfecció moral i espiritual del ésser humà mitjançant la renúncia als plaers, portant una vida austera. Comença així la seva vida de meditació. Als 35 anys s´il·lumina i fins als 80 anys, que és quan mor, ensenya i predica vivint en una pobresa extrema. En el primer sermó que fa a Benarés parla de les “4 Nobles Veritats”: Tota existència està impregnada de sofriment, en un món canviant. L´origen del patiment es troba en el desig de plaer i de possessió. El sofriment es suprimeix extirpant els desitjos i passions i aconseguint la serenor i tranquil·litat absoluta (el Nirvana). El camí que condueix al Nirvana és un noble camí del que ell anomena els 8 passos, per apropar-se a la il·luminació.
En què creu el Budisme?
Indefectiblement l’individu ha de recórrer el seu propi camí. Has de ser tu mateix. Les tres característiques de l´existència, és un dels ensenyaments del Budisme:
-Insatisfacció
-Impermanència-transitorietat.
-Insubstancialitat-absència d´un “jo” perdurable.
Després de la mort, és com una espelma que encén una altra espelma, la “re-encarnació”.
El Budisme està en constant transformació. Neix al segle V AC, a l’Índia, on s’instal·la fins al segle V DC, i que és quan es comença a expandir-se fora del país, sobre tot perquè l’hinduisme va prenent força i acaben expulsant-lo de l’Índia. S´introdueix amb força a tot el Sud-Est Asiàtic, sobre tot a la Xina, Japó i Tibet. I, ja en l´actualitat, ha arribat a Occident a través del Mindfulness, i es posa en pràctica en diferents àmbits de les relacions humanes, en grups i a nivell d’empresa, on podríem considerar que és la seva vessant més científica. Resum Àngels Caba, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.