En el segle XlV abans de Crist trobem pintada en una tomba tres joves tocant una arpa, una flauta doble i un llaüt.
A Europa encara estàvem vivint en la Prehistòria. Les tombes són el relat gràfic d’una civilització allunyada en el temps, però al mateix temps molt moderna i propera a les nostres formes de viure.
Nosaltres hem destruït els artesans, element bàsic de la societat, del treball, i de la riquesa de la classe mitja obrera. En canvi a Egipte els artesans eren apreciats per el seu treball i es dedicaven en primer lloc a les artístiques i descriptives pintures de les tombes. En elles podem reconèixer variats tipus de plantes, les garbes de blat, verdures, cereals, vinyes... escenes del camperol llaurant ells camps, recollint la collita o fent la verema.
L’orfebreria era també un dels treballs mes reconeguts, alguns artesans eren nans, el seu defecte físic no era un inconvenient sinó una habilitat per les seves mans petites i delicades.
Un escriba era una persona indispensable: escrivia les lleis, els acords, les compravendes, tota l’administració i decrets del país i, per últim, el llibre dels morts. Aquest llibre consistia en presentar-se com una persona complidora dels seus deures, amable i compassiu amb els seus acostats i servents. Consell d’un pare al seu fill: aprèn d’escriure, això et donarà més diners que tots els coneixements.
Actualment estem treballant per l’acceptació de la dona. Per als egipcis la dona era el seu igual, podien tenir propietats i riqueses i les podien administrar segons el seu criteri. Algunes dones van ser faraons.
L’aspiració més important de la família benestant i dels faraons era el d’aconseguir moltes riqueses per al seu traspàs a la vida eterna a fi de mantenir el seu estatus privilegiat. Pel que fa la religió, tenien una multitud de deus protectors o destructius als quals havien d’acontentar amb ofrenes aportades als temples administrats per sacerdots.
Desprès de tants segles podem descobrir que la humanitat ha augmentat en descobertes tècniques, però no hem aconseguit eradicar ni la pobresa, la corrupció, la repressió, la manca de justícia ni el benestar social. Resum Aurora Mas, fotografia Martí Majoral