El Parlament
català ha viscut tres grans etapes en el període democràtic;
Una primera
des de les primeres eleccions, l'any 1980, que coincideix amb les majories de
Jordi Pujol. Uns anys on gairebé tot era per fer pel que fa l'autogovern. Uns
anys d'audàcia i d'enginy per poder començar a crear estructures d'estat (TV3
neix en una situació d'alegalitat, però fruit de molt treball, de moltes
persones predisposades, que van saber salvar els entrebancs), temps amb poc
protagonisme parlamentari. És l'etapa del pactisme.
La segona
etapa coincideix amb el canvi de president i les legislatures del tripartit d'esquerres.
El Parlament esdevé el centre del debat polític i per primera vegada no governa
el grup guanyador de les eleccions. Comencen els grans debats en comissions
d'investigació. La gran obra de govern és el nou Estatut.
La sentència
de juny del 2010, quan el Tribunal Constitucional, polititzat el màxim, trinxa
el text legal referendat pels catalans. El Parlament es fragmenta i neix l'eix
de debat sobiranista. Comença el procés i el debat polític es radicalitza. La
societat civil pren protagonisme i organitza grans manifestacions. Arriba el xoc amb l'estat a partir del
referèndum de l'u d'octubre de 2017.
S'obre una tercera
etapa i en aquests moments el protagonisme polític i parlamentari s'ha perdut.
Ara és el moment de jutges, fiscals i advocats. Mentrestant el govern legítim
de la Generalitat l'any 2017 està repartit entre les presons i l'exili. La
justícia espanyola, primer, i l'europea es pronunciaran i entrarem en una nova
fase de resultat incert.
El Parlament
ha canviat i també la societat i les majories polítiques. Les sentències
marcaran el futur de Catalunya.
Al llarg de
tota l exposició el conferenciant ha explicat moltes anècdotes que ha fet la
xerrada molt amena i enriquidora de fets desconeguts per la majoria dels
assistents. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.