L'estat espanyol commemora el 25è aniversari de la seva integració en les institucions europees en el moment més delicat de la història de la Unió a causa de la crisi.
Els discursos, més enllà del protocol, aposten per reforçar la unió de les polítiques econòmiques, per evitar el fracàs del projecte de l'euro.
Els discursos, més enllà del protocol, aposten per reforçar la unió de les polítiques econòmiques, per evitar el fracàs del projecte de l'euro.
Una conferència i una Europa molt més interessants del que ningú no pensava
 |
| Joaquim Millan amb el seu auditori |
La senyora. Gemma Garcia va iniciar la sessió tot dient que moltes de les nostres lleis emanen d’Europa, i que “Europa segle XXI” és un cicle de conferències impartides a iniciativa de la Diputació de Barcelona.
El conferenciant senyor Joaquim Millan va fer un bon resum del que ha estat la Unió Europea des del 1957, amb el Tractat de Roma en què hi havien sis estats, que procedien de la CECA , fins el 2009 amb el Tractat de Lisboa en què es va aprovar la Carta Magna Europea amb 27 estats. Va costar nou anys de discussió. La finalitat de la “unió dels estats d’Europa” era buscar pau, progrés i democràcia i posar fi a les guerres que l’havien assolat. Amb cinc ampliacions successives Espanya va entrar a la tercera, al 1986, i en aquell moment foren 12 estats.
Van ser exposats els tractats més importants i els diferents canvis que durant aquest 54 anys s’han produït a una Europa sense guerres. Però es diu que “Europa va massa lenta per un món que va massa ràpid”. Tenim cinc símbols comuns: la bandera de 12 estrelles grogues sobre fons blau; l’himne de l’alegria, sobre part de la 9a, simfonia de Beethoven; el dia d’Europa cada 9 de maig; l’Euro o moneda en circulació des del 2002; i un lema “Unitat en la diversitat” (a partit del 2000). Estem units però qui mana a cada país són els governs dels estats respectius, d’aquí se’n deriven certes diferències d’actuació. Mercè Gasch resum i fotografia