 |
Només començar Jordi Camins ens parla de la seva gran passió: les
geleres. N’és un expert observador i divulgador, i deixa anar una justificació
simpàtica per fer de fil conductor del què veurem en uns instants: “En el pas
per veure les geleres i sense adonar-te’n fas d’observador tot admirant la
fauna i el seu comportament en les diferents estacions de l’any”. Només Pirineu
ens diu, fent esment a la delicada Flor de Neu “Edelweiss”.
Aquí sí, comencem un viatge fotogràfic per la fauna que
viu al Pirineu, a cada fotograma ens ofereix un acurat resum didàctic de les
característiques antropomòrfiques, hàbitat, costums, característiques,
depredadors habituals, la protecció legal d’ara i fa un esment a l’abús en
altres èpoques de la caça furtiva o no reglada que va malmetre en alguns casos
de manera irreversible el nombre d’individus de força espècies.
Ens captiva la seva sensibilitat de l’home que puja a la
muntanya com un científic i és un enamorat que estima i respecta la natura amb
convicció. Ens fa veure, transmetent en cada exemple, molt més dels aspectes
enciclopèdics usuals, tot acostant-nos a l’Isard, les Marmotes, Erminis, al
Tritó, peixos, Salamandres i Sargantanes. Abans d’entrar a l’apartat de les
serps o dels aràcnids ens fa previsors d’ensurts per no ferir sensibilitats, i
ens mostra una espècie desconeguda per la majoria d’assistents, la Puça de
Glacera.
El to de veu s’emociona lleument, ara, ens parla dels
rapinyaires, la reina de les aus l’Àliga Real, la Quadribarrada, l’Àliga
Marcenca, els Voltors tot distingint les seves subespècies: el Trencalòs, el
Milà reial, el Duc i el Mussol Pirinenc. Si dels altres espècimens n’havia fet
una minuciosa exposició, ara amb els rapinyaires les descripcions individuals i
de grups s’omplen de detalls fascinants. Per arrodonir l’exposició descriu unes
espècies potser menys conegudes com el Gall Fer, la Perdiu de Neu, els Linx
Boreal i l’Ibèric, el Gat Salvatge i com un regal fora de programa una breu
filmació del Lleopard de les Neus, no pas resident de les nostres contrades
pirinenques, sinó del llunyà massís d’Himàlaia, on podem gaudir de l’espècimen
en el seu hàbitat natural empaitant una presa bo i desplegant la seva agilitat,
ferocitat, bellesa i sobretot intel·ligència. Resum Esteve Garrell i Homs,
fotografia Mercè Gasch.