Ferran Viñas Usán ha parlat sobre la COMPRENSIÓ i ABORDATGE de la CONDUCTA SUÏCIDA. Dimarts 14 de maig.

El conferenciant ha fet una introducció molt clara definint la conducta suïcida com un problema de salut pública de primer ordre. La seva incidència va en augment i ja és la primera causa de mort en la població de 15 a 34 anys. Tanmateix, els principals predictors de la conducta suïcida són de naturalesa psicosocial. No podem comprendre la casuística només des d’una òptica de la salut. La progressiva medicalització i psiquiatria del malestar no sembla contribuir a frenar el fenomen.

Existeixen dades d’episodis de conducta suïcida des del 2014, i podem afirmar que van en augment, Catalunya no encapçala l’estadística; a Espanya i al món n’hi ha més. La taxa de suïcidi és més alta en persones amb condicions socioeconòmiques desfavorables i en la població masculina

CAUSES:

No totes tenen un trastorn psiquiàtric i poden influïr diferents variables com: la depressió, l’alcohol, patologies diverses, experiències traumàtiques, aïllament, estressors (econòmics, laborals, ruptures), factors genètics, antecedents familiars.

FACTORS DETERMINANTS:

Poden ser comunitaris, sistèmics socials, relacionals, individuals

       - Comunitaris: desastres, guerres, estrès, discriminació, traumes o abusos.

      - Sistèmics: barreres per accedir a l’atenicó sanitària, accés a determinats mitjans, efecte de les xarxes socials, entre d’altres.

     - Relacionals: sentiments d’aïllament, soledat (no desitjada), falta de suport social, conflictes en les relacions, pèrdues.

   - Individuals: trastorns mentals, consum d’alcohol i drogues, dolor crònic, antecedents familiars, pèrdua de feina, factors genètics i biològics.

FACTORS PROTECTORS:

Poden ser personals i familiars

     - Personals: tenir bon estar de salut (física i mental), bones habilitats de comunicació, habilitats socials, tenir valors de cooperació, respecte, amistat, creences espirituals.

     - Familiars: les relacions saludables, bona cohesió, existència de confiança, respecte, flexibilitat i seguretat.

EL Dr. Viñas també ha parlat del suïcidi al llarg de la història que ha anat canviant. Poden haver-hi diferècies en funció del tipus de societat, cultura i religió. Ha mencionat el suïcidi infantil i el perill de les xarxes socials. Ha remarcat que si volem prevenir-los cal fer intervencions integrals que tinguin en compte tots els factors. Ha posat molt èmfasi en la prevenció i en detectar els senyals d’alerta. Conèixer la manera d’obtenir ajuda pot salvar vides. En qualsevol cas, el suïcidi es pot evitar parlant-ne.

També ha esmentat l’eutanàsia aprovada per llei orgànica el 2021.

REFLEXIONS

Ha finalitzat la conferència donant pautes a seguir i ha deixat obertes tres reflexions molt interessants:

       1. Pel que fa aquest tema, des de les administracions públiques s’estan oferint tots els recursos que les persones necessiten?

         2. Anem cap a una societat que ofereix unes condicions de vida que facin que disminueixin les conductes suïcides? 

      3. Estem educant les noves generacions perquè tinguin factors protectors personals?

Tot això ens obliga a parlar i reflexionar sobre que ens està passant com a societat i conèixer com podem fer front a aquest mal.

S’ha pogut gaudir d’un enriquidor torn de preguntes i reflexions que el Dr. ha resolt de manera brillant https://www.salutmental.org/la-salut-mental/consells-per-donar-suport/

Resum Mª Carme Esplugas, fotografies Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Núria Castellano Solé ha parlat sobre LES PIRÀMIDES D'EGIPTE. Dimarts dia 7 de maig.

 

L’única de les set meravelles de l’antiguitat que encara queda dempeus és la piràmide de Kheops a Guiza.   Aquestes construccions són un dels elements identificadors de la cultura faraònica.

La conferenciant ens explica com es van construir, quina finalitat tenien i si eren totes iguals. 

En un recorregut pel riu Nil s’analitzen les teories de la construcció i es descriuen algunes de les més de cent piràmides que hi havia a l’antic territori d’Egipte. 

Les piràmides són les tombes on s’enterraven els faraons d’Egipte entre les dinasties III i XII. La capital era Memfis, al nord del país, al mateix lloc on es troba l’actual capital d’Egipte. Hi ha hagut moltes hipòtesis sobre les tècniques de construcció. 

Se sap que enormes pedres van ser tallades amb cisells de coure de les pedreres. 

Aquests blocs foren arrossegats i aixecats al seu lloc. No foren esclaus, sinó artesans que vivien al voltant de la piràmide en construcció. 

Aquest treball es feia durant la temporada que el riu Nil cobria els camps i aportava abundant adob. 

La piràmide més antiga de la qual es té constància és atribuïda a Imhotep i data del 2700 aC. 

Les piràmides més importants són les de Guiza. Reben el nom de tres emperadors: Micerí, Khefren i Kheops. Aquesta última és la més gran de les tres.

De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l’Antiguitat, les piràmides són els monuments més portentosos i emblemàtics d’aquesta civilització. 

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.