N
No
podem abusar dels fàrmacs i els hem de conèixer. La
doctora ens ha donat una explicació molt entenedora sobre els medicaments. Ens
ha explicat que un medicament està format pel principi actiu, que és la part del medicament que té propietats
curatives i l’excipient que és la matèria
inactiva que permet l’administració del fàrmac.
Ha definit la biodisponibilitat, com la quantitat del fàrmac que va a la sang; si el medicament s’injecta a la sang tenim el 100% de disponibilitat i si es pren en pastilles, baixa.Inicialment surt al mercat el medicament de marca registrada que és el que treu el laboratori que l’ha inventat i té la patent . Passats deu anys, qualsevol laboratori pot treure aquest medicament i així surten els genèrics que son idèntics, com dues gotes d’aigua a l’original de marca.
Ha definit la biodisponibilitat, com la quantitat del fàrmac que va a la sang; si el medicament s’injecta a la sang tenim el 100% de disponibilitat i si es pren en pastilles, baixa.Inicialment surt al mercat el medicament de marca registrada que és el que treu el laboratori que l’ha inventat i té la patent . Passats deu anys, qualsevol laboratori pot treure aquest medicament i així surten els genèrics que son idèntics, com dues gotes d’aigua a l’original de marca.
Els medicaments es poden comercialitzar en diverses
formes: pastilles pomades, injectables, xarops, aerosols, col·liris, supositoris. Per a certs casos ens ha explicat la manera correcta d’aplicar un supositori.
A la capsa del medicament hi ha molta informació i més
encara en el prospecte i amb lletra molt petita. Hem de llegir sobretot la posologia que indica la quantitat, i com
s’ha de prendre; si indica abans de l’àpat vol dir una hora abans, i si es
després ,vol dir al cap de dues hores.
La resta d’indicacions del prospecte
ja les sap el metge que ens el recepta. Hem d’anar en compte amb les
interaccions, com per exemple, cafè i pastilla per dormir o aspirina amb
alcohol.
Es important que hi hagi un bon compliment terapèutic; el metge ha de donar la màxima
informació, el mínim de fàrmacs possibles i unes instruccions clares. Per la
seva part, el pacient, en sortir de la consulta, ha de saber: Què he de prendre? Per a què? Quan? De
quina manera? Fins quan?
Els fàrmacs s´han de guardar en lloc fresc i sec (no a la
cuina ni a la cambra de bany que són llocs humits). Es aconsellable tenir una farmaciola amb gases, benes,
pinces, tisores, termòmetre, crema per cremades, analgèsics, sèrum fisiològic,
producte iodat i també una bossa de gel al congelador.
Per a les persones grans
es recomana tenir un dispensador de medicaments i no recollir més envasos del
compte quan es va a la farmàcia, ni guardar medicaments que ja no es prenen. També
es aconsellable disposar de tots els recursos: targeta sanitària a l’abast,
recepta electrònica, telèfons de contacte, tele-assistència i el telèfon d’emergència 112. Resum de Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch