13 de nov. 2017

Montse Lorente va parlar de "CIEN AÑOS DE SOLEDAD": una relectura en el 50è aniversari de la seva publicació. Dimarts dia 14 de novembre.

La publicació de Cien años de soledad, el 30 de maig de 1967 a Buenos Aires, va ser un dels grans fenòmens literaris del segle XX. Cinquanta anys després, el llibre ha esdevingut un clàssic de la literatura en llengua castellana. 

L'obra és la cinquena de l'autor i la que el va fer famós. Abans d'aquest moment, hi ha un recorregut vital i literari de lectures, influències i experiències diverses que acabaran reflectint-se en el llibre que comentem. 

Alguns crítics han qualificat Cien años de soledad com "la novel·la total", tant pel que fa al contingut com a la forma. La narració dels cent anys de la vida d'una família en un poble mític anomenat Macondo mostra, d'una banda, alguns aspectes de la realitat històrica i social llatinoamericana; de l'altra, les diverses facetes de la condició humana, mitjançant un seguit de personatges insòlits i sorprenents, units per un denominador comú: el sentiment de solitud

Els procediments narratius emmarcats en el que es va qualificar de "realisme màgic", la llibertat creativa, el llenguatge ric però planer, la originalitat i el sentit de l'humor que traspua aquesta novel·la la fan enlluernadora inoblidableResum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.