Joan Vives ens va fer conèixer un dels aspectes més
originals d’aquest reconegut compositor. Vivaldi va marcar tota la tècnica de la seva
època de forma virtuosa en un temps esplèndid per a la música de corda, i dels
grans “luthiers” de Cremona: Stradivarius i Guarnerius.
Ningú com ell va explicar en música l’encant de la
primavera, l’alegria dels cants dels ocells, el goig dels prats florits. I
també les tempestes d’estiu, les caceres de tardor i la gelor d’hivern. En els
‘Adagios’ ens fa sentir com devien ser
les silencioses i melancòliques nits de Venècia, el somort i quiet de l’aigua
amb un fons del cruixir de les gòndoles.
Va ser Mestre de capella i director del Conservatori de
l’Hospici de la Pietà, una escola femenina que adquireix fama per la qualitat
de les intèrprets i l’originalitat de les composicions de Vivaldi. Això es
tradueix en aportacions de sosteniment monetari per la Entitat.
Ens resulta curiós per a nosaltres assabentar-nos que les
noies tocaven darrere d’una gelosia: resultava tremendament eròtic veure una
noia abraçar un violí, o una viola, i pitjor encara un violoncel. Només els era
permès tocar en públic el clave o bé cantar.
Vivaldi va estudiar en el Seminari Teologia i
Música, per sort per a ell i per nosaltres no va reeixir com a sacerdot. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.