Un passeig per la vida del
mestre Pau Casals i Defilló, el millor violoncel·lista del seu temps, així va
definir en Joan Vives al mestre Casals.
Una introducció als seus orígens
familiars per contextualitzar al personatge, començant per descriure les peculiaritats,
punts forts i febleses, que el defineixen des de la infantesa al seu Vendrell
nadiu, fins a San Juan de Puerto Rico on traspassa noranta-set anys després.
Una llarga
trajectòria vital, marcada per la tenacitat, la innovació de tècniques en la
interpretació del violoncel, i una voluntat ferma d’ajudar en les adversitats
als més desvalguts.
Home d’ideals portats amb fermesa fins a l’últim alè de la
seva vida. Se’ns fa una descripció acurada dels períodes d’aprenentatge amb el
seu únic mestre en Josep Garcia Jacot, les estades a Madrid, Bèlgica o París
sempre acompanyat de la seva mare.
Els primers concerts van obrir el camí professional cap a èxits
arreu on actuava: la formació del Trio Pau Casals format pel mestre al violoncel,
pel violinista Jacques Thibaut, i pel pianista Alfred Cortot n’és un exemple; el va seguir la formació de l’Orquestra Pau Casals que va estar plenament en
actiu durant disset anys, just fins uns dies abans que entressin les tropes
franquistes a Barcelona.
S’inicia aquí un exili forçós a Prada de Conflent,
ajudant incansablement als exiliats, sent un altaveu inflexible de Llibertat i
Democràcia, davant del món.
En el període descrit fins ara, Casals va tenir
diferents parelles afectives que el varen acompanyar en les seves gires de
concerts arreu de sales i teatres tant d’Amèrica com d’Europa. Un cop es va
establir a San Juan de Puerto Rico es va casar amb Marta Montánez Istomin. Ha estat la persona que el va acompanyar fins a la seva mort.
I ha estat vital en
la preservació del patrimoni i llegat musical del mestre, fins avui. Per
motius d’edat ho està traspassant a la Fundació Pau Casals que són els
dipositaris escollits, per donar continuïtat a la figura del Mestre i la
immensa documentació personal i musical. No puc deixar en l’oblit unes
paraules del mestre quan afirma amb vehemència:
“Les úniques armes que sempre he
tingut, han estat el violoncel i la batuta de director. I en el transcurs de la
guerra civil, els vaig emprar tant bé com vaig saber en suport de la causa en
la qual creia: la LLIBERTAT i la DEMOCRÀCIA.” En clicar les dues fotografies darreres pot sentir-se la Suite
n1 de J S Bach per Pau Casals gravada a Sant Miquel de Cuixà el 1954, i la
Sardana Sant Martí del Canigó.
Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
