19 de des. 2019
Noemí Morral i Montse Morral han parlat de com RECUPERAR L'ESSÈNCIA DE L'ART I LA NATURA. Dimarts dia 17 de desembre.
Avui hem
presentat Noemí i Montserrat Morral neboda i tieta respectivament. La Noemí és
doctora en economia, poetessa i dibuixant. Fins el novembre de 2015 dedicada
professionalment com economista. Feia un any que en Santi, el seu marit, havia
mort i ella va decidir fer un any sabàtic a Essaouira, una ciutat de la costa
marroquina. El resultat a dia d’avui, és que aquell viatge a Essaouira li va
canviar la vida i, d’ençà d’aleshores, va decidir escriure i il·lustrar ella
mateixa els seus llibres: Finestra
poètica a Essaouira, Tornar i,
recentment, Camí de Cavalls. La
Montse és professora de piano i musicoterapeuta especialitzada, entre altres,
en el trastorn autista, tot iniciant aquest curs uns tallers a la U.P.G de
Música, Salut i Benestar.
En aquesta
tertúlia-espectacle les dues s’han unit per mostrar com l’experiència artística
pot ser motor de transformació, salut i benestar en les nostres vides. La
tertúlia, s’ha centrat bàsicament en aprofondir els aspectes més íntims de la
Noemí, de quan va decidir fer aquest canvi radical a la seva vida i, en
l’explicació més acadèmica que ens ha fet la Montse, dins la seva faceta de
terapeuta.
Ens han respost
amb detall les següents preguntes: -Noemí, com és que vas voler fer un any
sabàtic lluny de casa en aquell moment tan difícil de la teva vida?… Ens explica com va seguir el que li va
recomanar la terapeuta. - Què et va portar a escollir Essaouira?… el mar,
va ser l’element principal en totes les seves decisions. - Ser, no fer. Què
ens en pots dir, Montse?… que t’has de reinventar quan decideixes fer un
canvi en la teva vida tan radical. - Noemí, però bé devies fer alguna cosa a
Essaouira, quines eren les teves activitats quan vas arribar? … passejar
per la platja i que el mar m’acaronés els peus, i com organitzar el temps quan
el tens tot per tu. - Has parlat de passejar per la platja i els teus poemes
parlen molt del mar... “tot refrescant-me els peus, el mar m’ha fet saber
que no estic sola... ” -Això vol dir que et senties acompanyada pel mar a
Essaouira?… ens explica com va descobrir l’energia del mar i el vincle amb
el seu interior més creatiu. I la Montse ens parla de la connexió amb la natura
en el procés creatiu i en les emocions.- I tu, Noemí, un dia et vas posar a
dibuixar. Què o qui t’hi va portar?… Tot seguint també el que la seva
terapeuta li indicava va recuperar aquelles coses que va deixar apartades quan era
petita, introduint la idea de recuperar la “nena petita”: recuperar el nostre
infant en l’edat adulta. Molt important aquest apartat on la Montse ens indica
la importància, també, de l’experiència artística i, sobretot, en la tercera
edat. - Noemí, m’has explicat que la teva mare, en veure els primers
dibuixos, et va suggerir que escrivissis poemes per canalitzar les emocions…
s’introdueix la importància del benestar en la creativitat i la importància que
això té per reconduir les emocions i, a l’inrevés, com les emocions impulsen el
procés creatiu. Hem acabat la vetllada amb un espectacle d’una gran
sensibilitat on s’han conjugat poemes, música, cançons i expressió artística. Resum Àngels Caba. fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)