Clara Font Perramon ha parlat sobre BAETULO, UNA CIUTAT AL CENTRE DE LAIETANA, dimarts 17 de gener.

Baetulo, una ciutat al centre de la Laietana, un títol ben encertat per descriure l’enclavament i la seva situació geogràfica. Les sorpreses van apareixent a mesura que s’explica el contingut i d’on prové la ingent informació. Clara Font, com arqueòloga del Museu de Badalona, ha treballat intensament en els projectes de recerca del passat romà badaloní. 

Aquesta tasca s’ha pogut portar a terme als soterranis del museu i de les finques que l’envolten, altrament hi ha localitzacions de “domus” importants disseminades per la rodalia. Les troballes en general, però sobretot els avenços dels últims anys han estat clau per entendre com es vivia a Baetulo en les primeres dècades del segle I aC, que es quan van aparèixer els romans per Rhodas, Empúries fent camí cap al sud, on s’aturen a l’enclavament descrit, amb una certa harmonia les relacions no semblen pas conflictives amb els pobladors autòctons.

Les fotografies van mostrant gràficament tot el relat: la distribució urbanística se’ns mostra com una ciutat ordenada geomètricament, els límits marcats per les muralles, la situació dels portals d’entrada, aquí ens mostra una fotografia de les pollegueres de la porta principal, de bronze i exhibides al museu. Les clavegueres d’obra cuita, i les conduccions de plom per portar l’aigua. Les cases petites de la població menys afavorida, on a les entrades venien els productes bàsics conreats als horts propers. 

A mesura que anem pujant en alçada, apareixen construccions civils, com el Fòrum i el Teatre i les cases més benestants que són més grans, les botigues són de productes més elaborats, “garum”, salaons i teles entre d’altres. Les termes, en aquest cas són privades, tenen sens dubte una gran importància per diferents motius, l’higiènic, de relax, espai per rebre massatges, depilació corporal, trobades socials i polítiques, un detall, els homes hi van al matí, les dones a la tarda. 

Si avancem en alçada hi troben les “domus” de personatges rics, per ser funcionaris d’alt nivell, polítics o comerciants realment potents, aquí profunditza en un pilar de l’economia local, el conreu de les vinyes i l’elaboració de vi, per ús a la ciutat i rodalies, però sobretot s’exporta. 

Una indústria necessària és la fabricació d’àmfores per contenir i poder transportar vi i oli, els productors de vi les encunyaven amb el seu nom, per això podem saber que exportaven, s’han trobat àmfores badalonines, a la Gàl·lia, Roma i territoris allunyats. En els diferents jaciments s’han trobat mostres de cases, espais, activitats artesanals i lúdiques, entre les restes s’han pogut recuperar peces de l’aixovar diari, didals, agulles, joies, figures de divinitats, ampolles de vidre i atuells de ceràmica, estris, armes, esteles amb inscripcions variades i mosaics, algunes mostres de decoració mural. 

Capítol a part van ser les restes d’enterraments, on ajuda a entendre les seves creences i els ritus funeraris que s’hi practicaven.

Resum Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.